Vilanova de l’Aguda, tres ermites i el castell de l’Aguda. La Noguera. Lleida.

Les tres ermites són la de Santa Perpètua de l’Aguda, la parroquial de Sant Miquel de Valldàries i la de la Mare de Déu de les Omedes. Tot caminant n’hem llucat més, que desconeixem.

La ruta discorre per la comarca de la Noguera. Sortim del petit i solitari poble de Vilanova de l’Aguda, amb 97 habitants el 2020, dels quals només en vam veure un. El municipi queda a l'extrem nord-oriental de la comarca de La Noguera (Lleida), a la vall del riu Llobregós, al límit amb les comarques de l'Alt Urgell, el Solsonès i la Segarra.
Ens envaeix un sentiment de soledat. Tanmateix ens sorprèn l’existència de les tres ermites que visitem, totes elles en bon estat de conservació malgrat haver sofert força transformacions al llarg dels segles. Del castell de l’Aguda només en queden alguns murs, una precària volta, una part del murallam nord, i runes d’antigues cases a redós del castell. A més d’aquests elements hem trobat una creu de pedra i, tothora, l’encís del paisatge i la seva ferotgia, agreujada pel fred rigorós i la boira matinera, però alleugerida pel solet lluminós. Fer la ruta en el sentit del track ens du a l’ermita de Santa Perpètua on fa de bo esmorzar, al cap d’uns tres quarts d’hora.

Descripció de l’itinerari
Sortim del poble pel camí del cementiri, a l’esquerra. Seguim per la pista. A 1,750 qm a l’esquerra, fora del camí, ens acostem a una creu de ferro damunt un peu de pedra. Amb dificultats podem mig llegir AI 1878 BE. Seguim. El camí tomba a l’esquerra i s’endinsa pel toll de la Santa i rasa amunt. Atenció; abandonem la pista per agafar un visible corriol a la dreta que ens condueix directe a l’esplanada de l’ermita, on trobem taules per a pic-nic i un gran braser. Nosaltres ens estimem més seure al pedrís, i esmorzem amb l’escalfor del Sol.
Reprenem seguint la pista d’accés que abans hem deixat, i a uns dos-cents metres localitzem un punt a la dreta per baixar. En aquesta baixada fins la rasa el camí no és clar, però tampoc presenta dificultat, i ja a baix trobem el corriol que remunta la rasa del barranc de Formiguera en direcció NE. Passem a l’altre costat i anem remuntant. Aviat anem tombant a la dreta, cap el SE sense deixar de pujar, ara ho fem per la rasa de la Costa Negra. Arribem al Serrat de Sant Miquel, i seguint-lo de pla ens condueix fins la segona ermita, la de Sant Miquel de Valldàries.
Admirem la seva imponent estructura i l’absis amb arcuacions llombardes. A destacar eI campanar de cadireta que està alçat damunt el punt d’unió de la nau i l’absis. Des de l’era ens omplim la mirada amb les belles vistes que ens regala la vall de Vilanova, tancada a llevant per la serra de Santes Creus i la del Bancal, amb la seva llarga obaga. Tot seguit ens enfilem cap el castell –que havia pertangut a Arnau Mir de Tost-, i en la muralla de tramuntana hi descobrim un saltador de grans pedres suspeses i una mina d’uns quants metres de profunditat.
Continuem per la pista, que aviat comença a baixar. Hem deixat el terreny boscós i assolim les planes conreades, que voregem alternant amb bosc i marjals de pedra seca. Poc abans d’arribar al mas de La Pera, ens cal travessar pel mig d’un camp, el qual s’ha menjat el camí. Si el cereal ja és crescut la marrada per voreja’l no és gens llarga. Visitem el mas ficant-nos a dins amb les necessàries precaucions. Descobrim bells i nostàlgics racons a l’interior. Seguim ara per la pista i aviat trobem la bucòlica ermita de la Mare de Déu de les Omedes, particular del mas de Les Omedes. N’admirem alguns detalls. En deixar-la també ens cal travessar un camp, si no només hem de recular fins la pista per l’únic vial d’accés.
Continuem avall i ja no ens crida res més l’atenció. Entrem a Vilanova per la part de dalt i baixem pel carrer Major, parant atenció en algunes belles raconades i elements decoratius. Parem també atenció a la façana de l’església de Santa Maria (dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu) que n’és l’únic pany de paret visible.

Recomano seguir la ruta amb el track per GPS o bé amb el mòbil ben carregat de bateria.