Vilanova de Meià Cogulló Cova de les Monges Pont La Gata

Ruta circular des de Vilanova de Meià passant per:
- Cova del Castejon (0.5 km)
- Cova del Pansot (0.9 km)
- Mirador de la Vall de Meià (1.9 km)
- El Cogulló (2.3 km)
- Dolmen del Cogulló (2.6 km)
- Cova de les Monges (5.8 km)
- Pont La Gata (8.2 km)

Sempre que hem anat pel Montsec de Meià n'hem tornat satisfets. No sé què ténen aquestes contrades que ens meravellen; les cingleres, el cel, els aires, el gust d'abans, la vida que allà és com si hagués quedat aturada en un passat evocador...i com si nosaltres haguessim set els únics privilegiats que ens hem entaforat en un forat del temps, perquè no hem trobat a ningú en les cinc hores que hem trescat.
A més, acabar sense voler dins el poble, i dinar a la taverna del Sindicat, al costat d'una taula on feien una botifarra quatre vilanovins...doncs allò que deia, com abans.

Breu descripció de la ruta

La ruta és ben simple: des de l'ample lloc on hem deixat el vehicle hem agafat el corriol que mena fins dalt el Cogulló; tot pujant hem visitat les coves/balmes del Castejón i del Pansot, i un cop a dalt primer hem fet cap a les antenes, on hem esmorzat; tot seguit, de camí al Cogulló pròpiament dit, hem visitat la del Macià, i després del Cogulló hem anat a trobar el dólmen.
Des del dolmen hem agafat un camí que surt ben marcat al mapa (i sobre el terreny també es deixava seguir) que ens ha deixat a la pista. Hem seguit per ella fins el coll de Cabeces, i d'allà hem iniciat la pujada cap a la cova de les Monges.
En aquesta part del camí ja no hem trobat cap banderola indicadora i cal estar més a l'aguait del trac, tot i que no hi ha un únic traç definit. Ens hem desviat un pèl a l'esquerra encuriosits pel que queda d'un tancat, i des d'on pugen vies d'escalada. Arribats a una petita cruïlla sota les coves, primer ens hem enfilat a una cova/balma que no és la de les Monges; n'hem baixat i tot seguit fins la cruïlla esmentada i cap a llevant sí que hi hem arribat. Tan a l'una com a l'altra (les coves) cal posar-s'hi a quatre mans, de manera que no és apte per a tothom (veure fotos i video). Tanmateix arribar a la base (com si diguéssim el vestíbul) ja és un trofeu.
Hem emprès la baixada i un cop al coll hem agafat l'antic camí de Fabregada, que fa de mal caminar i que segueix gairebé tot ell en la mateixa direcció. Es fa evident que és un camí ben poc emprat, tanmateix es segueix bé tret del tram final, més erràtic, però des d'on ja es veu la carretera allà mateix.
Només ens cal caminar uns cents de metres per l'asfalt, trepitjar l'històric i valent Pont de Gata i arribar al lloc d'on hem sortit.

La utilització del GPS i un bon track és necessari si volem visitar totes les coves. També és possible que en localitzeu altres de menors.
No hem trobat cap font i sí molt romaní florit, i Foixarda.
Un gran valor de la ruta és que ens hem pogut sadollar la mirada amb els perfils del Montsec, de Sant Mamet i lo Pelat, amb totes les cingleres que se'n desprenen, i mirant a migdia, les planes de la vall del Segre i el Monmagastre (el castell en forma de mamella)
Naltros hem acabat amb un dinar honest al bar restaurant del Sindicat, a la plaça Major de Vilanova de Meià; si aneu amb un vehicle gaire ample, millor que no us hi fiqueu!