Vilanova de Meià-Lloella del llop-Ermita Puig de Meià

Temps real en moviment 4 hores 25 minuts.
Vilanova de Meià-Feixans de la Guineu-Serra de Sant Alís-Lloella del llop- Ermita Mare de Deu del Puig de Meià-Vilanova de Meià.
Hem aparcat al costat de la bàscula municipal de Vilaniva de Meià, des d'allí arrenquem i agafem el primer camí a mà dreta. Aquest primer tram que va direcció oest anirem combinant trams de pistes, corriols (algún desdibuixat (wpt.4), i per la vora d'algún camp de correu on el suposat corriol ha estat esborrat al llaurar el camp.
A l'alçada aproximada de Santa María de Meià (que avui no veiem degut a la boira) s'agafa direcció nord fins a deixar a la nostra mà esquerre unes arnes, i on acaba la pista que hi accedeix. En aquest punt, pel costat del camp, anirem amunt i ens endinsarem una mica al bosc i anirem girant a nord-oest fins a trobar el final de una antiga pista, que seguirem. Enllaçarem amb una pista més bona (Camí dels feixans), que seguirem, tallant alguna corba per un sender, fins practicament el seu final. Allí comença un sender ascendent pels feixans de la Guineu que ens menarà fins a dalt de la Serra de Sant Alís. En aquest punt trobem un pal indicador i una pista poc transitada que agafarem a mà esquerre. Pocs centenars de metres més endavant, a la nostra dreta i poc definit, marxa un corriol que seguirem. Mès endavant aquest corriol es va definint (camí dels petrolers-segons el topogràfic). En un punt on hi ha un parell de fites grosses trobarem el dolmen de La Lloella del Llop. Tornem al camí i anem direcció sud-est, pel camí vell de Meià, fent baixada fins arribar a la cabana del Pansot. Nosaltres hi vam arribar per la seva cara nord i no vam trobar cap mena de tanca (si que molt a prop hi ha arnes-compte-) i vam tirar avall per la finca fins que a la part sud vam trobar tot encerclat de diferents tanques. Vam haver de saltar per una d'elles. No sé si és del tot correcte que el Camí vell de Meià quedi de sobte tancat per una finca. Una opció és vorejar-la per lo que sería la nostra mà dreta, peró no hi ha camí.
Estem sota el Puig de Meià (cara nord) i, per un corriol pujarem fins a l'ermita. Allí, avui, ens menjarem l'entrepà, en companyia d'una gateta força dòcil. Després ja baixem pel camí, al principi una mica desdibuixat, que ens durà a la població de Vilanova de Meià, just per la seva part alta, tocant a l'esglesia de Sant Salvador i el cementiri vell. Baixada pels carrerons antics de Vilanova i tanquem el circuït.
RECOMANACIÓ: El sender/corriol de la part de la Serra de Sant Alís (camí dels petrolers i camí vell de Meià) té molta pedra solta, no és pendent però fa que no es xafí còmodament. Jo recomanaría dur bota amb sola gruixuda i de mitja canya. Tot i portar aquesta mena de calçat (jo, en aquest cas) vaig acabar amb els turmells ressentits.
Important:
Caminar per les muntanyes pot ser una activitat perillosa segons el perfil de la ruta, és aconsellable tenir un mínim de formació, experiència i saber planificar l'activitat abans de sortir.
Cadascú és responsable de les seves decisions, les seves accions i la seva seguretat.
Aquest itinerari es proporciona només amb fins informatius i no implica de cap manera la responsabilitat de l'autor.