Vilanova de Meià-Pas de les Eugues-Roca Alta (1.438 m)-Pas de Nerill-Vilanova de Meià

Aquesta ruta es força interessant perquè la visió d'ambdós vessants que s'albira des de la cinglera del Montsec, són esplèndides. També es molt bonic, el tram de sender que s'ha de seguir per baixar el Graell de Roca Alta perquè la ma d'obra humana ha tingut que esmerçar-hi molts esforços. Així mateix, la construcció de les trinxeres i el búnquer, són força interessants.

Accés al punt d'inici: Sortida des de Lleida, en direcció a Balaguer, a partir d'aquí agafar direcció Barcelona/Tàrrega, fins a la cruïlla de direcció Andorra/La Seu d'Urgell/Artesa de Segre, per agafar la C-233, fins a Artesa de Segre, travessar dita població i prendre la L-512, direcció Tremp, passat el Segre, agafar la LP-9132, direcció a Vilanova de Meià.

Itinerari:

Sortim de la part del darrera de l'església de Sant Salvador, prenem el camí de Meià en direcció a la Cova del Barril i la cabana del Pansot. Aquest camí de Meià, l'emprarem d'anada i tornada.

Arribats a les envistes de la Cabana del Pansot, ens trobem un camp de cultiu totalment encerclat amb una tanca metàl·lica. A partir d'aquí, ens desviem cap a l'esquerra per trobar el millor pas perquè no hi ha sender definit, seguim unt tram del tancat, i, poc a poc, ens n'anem separant, per això, ens desviem suaument cap a l'esquerra, però, amb la intenció de tornar a trobar el sender del camí de Meià, el qual, ens menarà cap al Dolmen de “La Lloella del Llop”. El sender que discórrer per la Serreta, unes vegades se segueix bastant bé perquè està força trepitjat, en canvi, d'altres, costa més, perquè les fites que hi ha, estan espaïdes.

Després de veure el dolmen, retornem al sender, el seguim i arribem a la llera del riu Merler, el travessem, cosa que no costa gens perquè esta totalment sec. Seguim per l'obaga del riu Merler, fins a trobar una pista, ens desviem a l'esquerra, recorrem uns deu metres i girem a la dreta per continuar amb el sender, el qual, ens porta a un altre camp de la cabana del Zitó que també està encerclat amb una tanca metàl·lica, seguim pel voral dels camps encerclats.

Després del tancat, ens enfilem per les costes de Vilanova en direcció al pas de la canal que ens permetrà accedir a la carena del Montsec, l'itinerari, està sense definit, per tant, haurem de buscar el millor pas, ara, de tant en quant, trobem alguna fita, poc a poc, perquè la pujada es feixuga, arribem al pas que dóna d'accés a la cinglera.

Un cop som dalt, les vistes de les dues vessants, són fantàstiques, malgrat el pols saharià que hi ha en suspensió. Ens desplacem per la cinglera, en direcció a les trinxeres, búnquer i a l'objectiu principal, cim de la Roca Alta. Malauradament, aquestes construccions es troben molt descuidades perquè estan plenes d'herbes i matolls de boix, excepte el búnquer, el qual, es troba en bones condicions.
Reprenem la marxa, cap a la Roca Alta, arribats al cim, tenim un dilema perquè hi ha dues fites grans, cosa que fa que no podem determinar quina correspon al cim i quina no, per tant, decidim que la primera fita, es la del cim de la Roca Alta, i, l'altra, la del mirador de la Roca Alta. Les vistes que continuem tenint, son magnifiques, a pesar de què el dia continuï sent molt rúfol.

Admirat l'entorn, iniciem la marxa per anar a trobar el Graell de Roca Alta, el qual, ens permetrà enllaçar amb el pas de Nerill, des d'on, baixarem a la Pala, Cabana de les Costes, Costes de l'Isaac i barranc de la Font de Paús. El descens pel Pas de Nerill, es fa força bé, el problema rau en el fet de què una vegada hem deixat el pas, ens trobem amb una zona boscosa en el que hi ha trams de sender, fàcil de seguir, i, d'altres, que has de fer anar el sentit comú per trobar el millor pas. Malgrat aquesta dificultat, anem descendint, fins que trobem un sender força trepitjat, el seguim, però, com que anem bé, no ens adonem que ens hem passat el trencall pel qual tenim que continuar davallant, per això, hem de tornar enrere. Retornats al trencall, davallem en direcció als camps de la cabana de les costes i les costes de l'Isaac. La baixada es força relliscosa, a causa de les petites pedres i de la pendent, per tant, cal anar en compte. Arribats als camps esmentats, seguim baixant pel seu voral per evitar trepitjar el sembrat, nosaltres varem anar d'un costat a l'altre, això, no us ho cal fer, perquè la millor opció es la de continuar baixant pel voral del mateix camp que s'ha trobat en primer lloc, perquè arriba al mateix lloc, és a dir, on hi ha dos grans plataners.
En aquest punt, ús podeu girar cap a l'esquerra, en la que hi trobareu una pista, o bé, seguir pel voral del camp a la dreta que us portarà a la cabana de Paús, nosaltres, varem girar a l'esquerra per seguir la pista, però, ens varem adonar que havíem errat en l'elecció, per tant, varem que tenir que tornar enrere.

Passada la cabana, nosaltres ens desviem cap a la dreta, error, perquè hem de tornar enrere, per tant, passada la cabana s'ha de continuar recte i travessar el barranc de Paús, seguim la pista que s'observa sobre el camp i un tram després del sembrat, la qual deixarem per seguir l'itinerari que travessa el riu Merler, bé, enlloc d'un riu, es més adient dir, barranc. Seguim per aquest trepitjat sender cap al Montsec del Joaquim, el qual, ens conduirà fins la pista del Camí de Meià. Arribats a la pista, la seguim fins a trobar el trencall que trobem al Coll de Meià i proper a la Cabana del Pansot. Des d'aquí, seguim pel voral del camp sembrat, fins que enllaçarem amb l'itinerari de pujada i en el lloc on ens hem bifurcat, a partir, d'aquí, desfem el camí.

Classifico la ruta de moderada perquè hi ha alguns trams del recorregut, sobre tot les aproximacions a la canal de pujada, i, la de després de baixada del pas de Nerill, que estan força emboscades, cosa que dificulta la petja. Així mateix, el desnivell és força exigent.