Vilanova de Prades- Punta del Curull (100 cims i sostre comarcal )- Sabt Miquel de la Tosca

El texte es del meu company de la sortida Josep Castells
La serra de la Llena, situada a l’extrem occidental de la serra de Prades, cau sobre els relleus de la Conca de Barberà i de les Garrigues amb un paisatge dur, sec, que contrasta amb l’aspecte endolcit de les muntanyes pradenques, verd, boscós i de perfil suau. Des de la Punta del Curull es gaudeix d'àmplies vistes de la serra de Prades, del Montsant i de les comarques de les Garrigues, la Conca de Barberà i el Segrià. La cirereta del pastís és, però, la visita a les formacions rocoses dels Calaixos de l’Ereldo, un laberint natural sorprenent.
Ruta que segueix fites, marques pintades PR i de ferradura groga.
La Punta de Curull és l'indret més elevat de l'itinerari i de la mateixa Serra de la Llena a 1.021 metres d'altitud. Si el dia és clar, des d'aquest indret és pot veure gran part del territori Català, des del Pirineu i el Prepirineu fins a Montserrat, el Montsant i la Serra de Llabería. Realment, va la pena poder disposar d'una estona i gaudir de les grans vistes que ofereix aquest entorn.
Baixant del cim el PR, ens portarà per una pista al Barranc del Crucifici. Una mica més amunt de la petita ermita del Crucifici, La pista baixa suaument fins a passar pel costat de l’oratori del Crucifici. Un rètol explica que l’any 1929 dos excursionistes de Reus van escriure: “El crucifix va ser trobat sobrenedant immòbil en el torrent del barranc, per un pagès. Es va creure, per la seva fixesa, que no es volia moure d’aquest indret i així es va decidir edificar l’oratori”.
Des de la finestreta es pot veure l’interior, on hi ha tres una creu sobre l’altar, de ferro, i dues més a l’esquerra (que no es veuen bé a la fotografia) de fusta. Una altra explicació diu, en castellà, que Francisco Gras va escriure, el 1909, el següent: “Un veí de Vilosell va perdre tot en el joc. Furiós va agafar una creu que tenia i la va submergir dient: ofega't ja que no m’has ajudat a guanyar el joc! I afegeix que “arrojó un salivasso a su divino rostro”. Immediatament el jugador es va veure envoltat per foc i per apagar-lo es va llençar a l’aigua. Els moliners, que van sentir els seus crits, el van ajudar i ell es va penedir de la seva profanació i després es va construir l’oratori”.

Després de l’oratori, la ruta passa a l’altra costat del torrent i es transforma en un caminet que es comença a enfilar.
Després de l’oratori, la ruta passa a l’altra costat del torrent i es transforma en un caminet que es comença a enfilar.deixarem la pista i anirem pel camí que marxa al sud-est per pujar al Collet del Sacrifici.
El creuarem i baixarem a trobar l'ermita de Sant Miquel de la Tosca. En quinze o vint minuts arribem a Sant Miquel de la Tosca. Es tracta d’un indret singular i ombrívol, on hi arriba una pista i diverses fonts permeten el naixement del riu Set. Els primers documents que parlen de l’ermita de Sant Miquel de la Tosca, són de l’any 1482 i fan referència a l’autorització de l’arquebisbe de Tarragona. La llegenda diu que va ser en aquest indret en que Sant Miquel Arcàngel es va aparèixer a les tropes cristianes abans que es llancessin contra les fortificacions de Siurana. Per tant, l’ermita seria una forma de commemorar aquell fet miraculós.

Un cop visitat l'entorn, pujarem a la Font de Sant Miquel, per agafar el camí que puja molt dret amunt per la seva cara nord-est. Un cop a dalt de la font, el camí marxa uns metres força planejant fins trobar una cruïlla.
En aquest punt agafarem el rastre (és una mica brut per la vegetació, però el seu rastre se segueix be) que puja molt dret amunt en direcció a Llevant, a trobar del PR C -184 (de la Font al PR, no tenim senyalització de pintura). Tot seguit seguirem el PR fins pujar a la Serra de la LLena on trobem una cruïlla (pal indicatiu del Curull).El camí té moments en que obliga a pujar per sobre de roques de conglomerat que, avui, ens obliguen a anar en compte i agafar-nos amb les mans, ja que són força dretes. Quan superem unes plaques inclinades, entre unes escletxes, seguim amunt, però per camí més segur. Ben aviat arribem al coll de l’Abellar i es pot dir que ja som al llom de la serra. Aquí la ruta gira i es dirigeix a nord est que és l’orientació de la Serra de la Llena. Segons he trobat al diccionari Alcover-Moll, l’origen etimològic de Llena seria del llatí “lena”, equivalent a llosa. De fet una “llena” és una pedra damunt de la qual es fa foc.
Hem deixat les antenes al darrera i seguim per la pista . Arribem al pal indicador que ens diu la direcció de la Punta del Curull, però decidim seguir el camí del GR que ara gira a l’esquerra en direcció nord,
Deixarem momentàniament la pista i seguirem el camí que baixa (direcció nord-oest a trobar les roques dels Calaixos de l'Aredo (senyals de pintura groga).

Calaixos de l'Ereldo o cova de l'Home Fe.-
Segons explica una llegenda, durant les guerres carlistes un home s'amagava en aquest lloc i de tant en tant sortia i, des de damunt d'aquestes roques es posava a cridar: "Gent de Vilanova, tinguin fe, que la guerra acabarà ". I des de llavors li van dir l'Home Fe.

Aquesta cova és una cavitat rígidament orientada E-O, formada per una fractura que segueix el cingle exterior. Entrant per la boca Oest trobem la part aèria, seguirem uns 30 m fins que hem de superar un pas estret, passat el qual trobem a la nostra dreta una estreta galeria que, després de recórrer 28 surt a l'exterior per un pas impracticable. 5 m després del pas estret, una acumulació de blocs ens impedeix la continuació. El més pràctic és tornar endarrere i sortir fins a trobar el camí, i, seguint-lo, arribar a l'entrada Est.

Per aquesta entrada, accedim per un carreró entre cingles en part ocupat per blocs que dóna a una saleta. Per un pas estret baix de sostre accedim a l'única galeria de 15 m de recorregut, de sostre baix al S però que va guanyant alçada cap al N, amb alguna comunicació amb l'exterior pel sostre. Al final queda obstruïda per grans blocs, que es poden remuntar amb certa dificultat
Un cop gaudit de les vistes, retornarem a la cruïlla dels Calaixos, on per la cara sud baixa el PR a trobar la Cova de les Bigues i d'aquí a Vilanova de Prades, on acabem el recorregut.