(Vilanova de Sau) Collsarbocet + Camí de l'Esquei-Salt de la minyona + Collsarbocet

GENERAL:

Recorregut circular de curt quilometratge, però molt complert. Trobarem de tot: Baumes,vistes espectaculars,corriols,miradors..etc.

ACCÉS:

Aparcament zona Collsarbocet. (Carretera de Vilanova de Sau)

RECORREGUT:

Sortirem de Collsarbocet on podrem aparcar el cotxe sense cap problema direcció el petit corriol que trobarem tot creuant la carretera de Vilanova de Sau.
El petit corriol ens portarà direcció a un tram de pista forestal que passa a peus de la bonica i espectacular cinglera dels Munts.

Aquest tram de sota bosc d'uns pocs quilometres ens portarà a trobar el desviament del camí de l'esquei.

Aquest petit tram es de fort nivell positiu i de certa duresa ja que el camí es entre pedres i petites baumes. Realment val molt la pena veure les enormes pedres encaixades dins del terra donant pas a un petit sender entre si.

Fet el tram més dur de la sortida en anirem trobant miradors on les vistes són úniques i realment espectaculars on es aconsellable agafar aire...respirar i observar un entorn únic.

Tot txino-txano arribarem els Munts (centre de vigilància forestal i de torres de comunicació) i també del antiga casa de pagés ''Mas dels Munts''.
Deixarem el Mas a les nostres esquenes deixarem a les nostres esquenes per trobar la nostra particular ''Joia de la corona''... El Salt de la Minyona.

El Salt de la Minyona és un bonic mirador que es troba al cim dels Munts, dominant el cingles de Vilanova de Sau. ( 832 metres d'alçada) Podrem observar gran part de les Guilleries i el seu magnífic entorn.

L'imponent paisatge que es presenta des del mirador fou un recurs força emprat en l'obra de Verdaguer. Des del cim d'aquest penya-segat, el poeta va escriure un poema de joventut dedicat a la "nina del cingle" i també en una prosa evocà la llegenda popular del lloc, que explica la història d'una donzella que va saltar-hi sense fer-se mal perquè arribava tard a missa.

''Era festa major. En conseqüència, tot era tragí a la masia. Aquell migdia s’havia d’aparellar la taula grossa de roure, encendre els canelobres de plata i sacrificar bona part de l’aviram. Tot això suposava, lògicament, una frenètica dedicació de la minyona, plomadora, escorxadora, rostidora i cuinera en cap. La minyona era, en aquest cas, una noia sanitosa vinguda, d’un poblet del Ripollès.

Aquesta dedicació la retingué més temps de la raó a la cuina. Fins al punt que quan la campana parroquial convocava a la missa primera, ella encara no havia acabat de socarrimar el borrissol dels capons. La donzella, tan feinera com devota, cuità a posar-se el mantell de seda, a treure el davantal, a passar-se les mans pel vestit fent voleiar pols i volaines de ploma i a emprendre camí cap a l’església. Que l’obligació no perdona la devoció, i menys el dia de festa grossa.

Ella prou sabia el camí de memòria. L’havia resseguit en solitari i, algunes vegades, en companyia del fadrí del Pujol, que li feia l’aleta, o amb el masover de la Verneda. Però ara la pressa li donava ales. La minyona no anava al pas, sinó al trot. La pressa és mala consellera. Just quan s’esqueia ran el descasador ensopegà amb un esquei de roca o amb una arrel d’alzina sortida de la terra com una urpa. La minyona feu tintines intentant, a la desesperada d’arrapar-se a un arbre, a una mata, a l’aire que respirava. Tot, de bades. Llençà un xiscle esgarrifós i es va abatir, com un esparver ferit de mort, cingle avall. A plom. Els braços oberts com una aspa de molí.

Però el sant de la parròquia devia vetllar per ella. Prodigiosament quan, segons després, s’acabà la dramàtica volada i la minyona tocava la gespa sota el cingle, el seu cos no s’estavellà : sinó que aterrà amb suavitat, sense una esgarrinxada, sense un cop al seu cos de donzella. De manera que aquella volada, en lloc de significar-li la mort, li suposà la drecera. Arribà a l’església.

La minyona, de retorn a la masia, contà la seva història increïble. El món es dividí automàticament en dues parts : els qui donaven fe a la seva història i els que creien que la fantasia és fruit del cervell d’una minyona.

I la noia, anava explicant el seu salt prodigiós ! I prou portava els seus oients prop el descasador, tot apuntant l’abisme amb el seu índex. Donzella : Aquí... aquí vaig ensopegar! I vaig anar a parar al fons, mireu !!!.

I senyalava, ufanosa, aquelles alzines de la profunditat que, des de dalt, semblaven mates de farigola.

I passà el que tenia que passar : un dia la minyona, que a més era de bon veure, estava envoltada per un grup de fadrins i donzelles del poble. Una vegada més resseguia el fil de la història, una vegada més, s’oblidava de les circumstàncies del salt : la missa, la campana, el patró... i una vegada més s’adjudicava tot el mèrit de la volada.

Fadrí : - No ens ho faràs creure, bona minyona !
Minyona: - Us dic que tinc concedit el poder d’anar a raure a les alzines del fons sense fer-me ni una esgarrinxada !!!

I com que el moviment es demostra caminant, ningú no tingué temps de retenir la minyona de la masia de Sau. Obrí els braços com un ocellàs i emprengué el vol sobre l’abisme. L’enterraren l’endemà. El fèretre arribà puntualment a l’església : sense davantal, ni caputxa, ni esclops.''

(D’aleshores ençà que d’aquell descasador de Sau és conegut universalment com El salt de la minyona.)

Visitat el cim del Salt de la Minyona, trobarem una pista pavimentada que agafarem direcció avall. Aquesta pista ens portaria a Folgueroles, just després del pont del Vent. (Aquesta pista que puja als Munts i és apta per a vehicles.
En el camí de pujada ens trobem la petita capella de la Verge del Camí, capella creada fent paret per fora d'una gran pedre i treient les terres de sota creant aquesta singular capella.)

Nosaltres seguirem per la pista pavimentada dels Munts direcció < un petit desviament a mà dreta (GR) que ja no deixarem fins a trobar la carretera de Vilanova de Sau. Aquest tram també és de gran bellesa.

Agafarem un petit tros de carretera de Vilanova (300mts) fins a trobar una pista forestal a mà esquerra que ens deixarà al punt inicial de la ruta.