Vilanova de Sau - Puig de Far -Sta. Margarida d'Erdola

INTRODUCCIÓ
No descric el itinerari. Penso que es millor seguir la ruta amb GPS doncs la descripció per text, pot donar a interpretacions errònies o a exposicions defectuoses.
Si veieu aquesta ruta, la seguiu, us agrada o us interessa, agrairé el vostre comentari, valoració o crítica. L'important es aprendre i comunicar-nos. Gràcies
Aquesta ruta la vaig coneixer del company Guillem Plans, al que agraeixo el compartir informació.

VALORACIÓ PERSONAL, EN GENERAL:
Perfecte. Molt maca de fer, entre bosc d’alzines, bones vistes i sorprenents formacions rocoses.

LLOC D’INICI:
Al principi del poble i al costat de l'accés al sender d'inici.

DIFICULTAT:
La descripció de dificultat i condicions és absolutament subjectiva i cada persona ha de valorar segons les seves condicions i capacitats a la muntanya.
Únicament segons el meu criteri:
- Dificultat TÈCNICA:
Cap
- Dificultat FÍSICA O ESFORÇ:
Pujada i baixada amb força pendent i pedregós. 360 m de desnivell acumulat.
- PERILL :
No hi ha perill en cap moment a la pujada ni a la baixada. Molta atenció si està mullat.
Al puig del Far i algun punt proper, si, però amb no acostar-se al extrem de marge s'acaba el perill. El marge del Puig del Far es una caiguda vertical important. Per tant, precaució. Atenció al infants.
- VERTIGEN:
No acostar-se al marge.
- ORIENTACIÓ i GPS:
Tota la ruta es clara i amb senyalitzacions. Bona senyal de Gps.

ENTORN:
Bosc d’alzines i roures.
A la part de dalt, caminem per el pla de sta. Margarida.
Vistes fantàstiques caminant pel pla, per suposat des de el Far i durant el camí de baixada

SENTIT DE LA MARXA.
Tal com la hem fer ( sentit del rellotge) crec que es correcte. Pujada més suau per ombra, baixada una mica més descoberta i amb més pendent.
Al final, un cop arribats al poble, queda u tram amb uns 30 m de desnivell per carretera, que es fan pesats, sobretot psicològicament. Perquè com deia David de Breton en el seu llibre "El elogio del caminar", caminar pensado en llegar es como una penitència.
Certament l'últim tram, deu seu una molt "minima penitencia" per haver gaudit tant i tant en tota la resta del recorregut.
Veieu el perfil, es correcte.

COM SON ELS CAMINS:
Sense problemes. La pujada més ombrívola. però a la baixada més vistes.
Tant pujada com baixada (segons el nostre sentit de marxa) amb força pendent però assequible. Bastanta pedra.
A la part alta, el pla de sta. Margarida, és obert, i amb vistes al Pirineu.

ESTACIÓ DEL ANY ADEQUADA:
A dalt, al pla de sta. Margarida, no hi han gaires arbres. Molt sol. A no ser per aquest espai, crec que es pot fer durant tot any.

LLOCS D’INTERES:
El cert és que per mi, quasi tot el recorregut és d'interès, les vistes van sortint en qualsevol moment. Pot ser millors i més fàcils d'aconseguir a la baixada que a la pujada.
Un cop a dalt, les vistes als Pirineus i les restes de l’ermita de sta. Margarida.
Abans del Puig del Far hi han unes roques amb formes I situacions bastant fotogènics per la ubicació. També altres, altes, que semblen modelades per l'home amb forats, balmes, esquerdes, volades, etc. Si més no, com a mínim, curioses.
El Puig del Far amb vistes extenses: Collsacabra, pantà de Sau i possiblement el campanar de Sant Romà, Cingles de Tavertet, Montseny del que es distingeixen Les Agudes , el turó del Home i el Matagalls, la Roca falconera i les roques del puig de Casadavall, cingles del Munt fins el salt de la Minyona, Sant Miquel de Solterra, etc.

UN LLOC PER DINAR O REPÒS:
Un cop començat el descens i a uns 150m, hi ha un prat pla, perfecte per reposar a l'ombra d'un fantàstic roures o al sol al mig del verd prat de fina gespa. Lloc molt maco.

DESCRIPCIÓ DELS LLOCS D’INTERES:
Es difícil d'escriure les vistes que contínuament van sorgint, al pujar, a dalt del Pla, al Puig del Far, i al baixar.
L'ermita de Sta. Margarida d'Erdola, es una petita església, que segons una foto que hi ha al cartell informatiu, havia de ser molt maca. Actualment està pràcticament tota caiguda i les pedres que la conformaven queden encara per terra. Va ensorrar-se al 1945, i no s'ha fet res per reservar-la de l 'espoli, de tal forma que algunes pedres de la dovella del arc d'entrada, deuen estar fent-se servir avui dia en alguna casa de caps de setmana.
No obstant la bellesa del entorn i les parets restants amb la resta del arc d'accés donen una sensació entre romàntica i d'enyorança històrica que fa que restis una estona a seu voltant.
- El tram abans d'arribar al puig, es per anar observant amb calma, es curiós per les formes creades a les roques desgastades per la pluja i el vent. Les pedres, semblen que algú les hagi posat allí expressament. Quasi no es compren com poden estar on estan.
La bauma, alguna cova, forats, esquerdes. Aneu poc a poc, val la pena.