Vilanova del Camí Ermita de Collbàs, Coll de la Llentilla, Turó de l'Aromir, els Esgavellats.

Panoràmica de Montserrat.

Ermita de Collbàs

Mare de Déu de Collbàs o Santuari de Collbàs és una ermita dalt d'un turó de la Serra de Collbàs. Inicialment depenia de Santa Maria del castell de Claramunt, i des de 1779 va quedar vinculada a la parròquia de Sant Marti de Carme, terme municipal al qual pertany. 'hi venera la Mare de Déu de Collbàs, una marededeu dreta, que porta el nen a coll sobre el braç esquerre i sosté un bolet amb l'altra mà. Dins de la tradició de les marededeus trobades, la llegenda explica que l'antiga imatge romànica, d'uns 60 cm d'alçada, fou trobada per un pastor a la soca d'una alzina. Sembla que la imatge original ―que va desaparèixer durant la Guerra Civil i va ser substitutïda per una nova talla― sostenia aleshores un fòssil, element molt comú a la zona.

Ermita de Collbàs

Ermita de Collbàs

Cartell del Coll de la Lentilla

Panoràmica d'Igualada

Coll de la lentilla. Pi de quatre branques.

Coll de la Llentilla o de la Llentia (484 m), nom que al·ludeix a la presència abundant de nummulits, uns fòssils lenticulars del protozou marí Nummulites que són fàcils de trobar escampats a terra, despresos dels terrenys margosos de l'eocè mitjà. Els més corrents són de mida petita, amb diàmetres d'entre 1 i 6 mm, i també n'hi ha de més grans, entre 10 i 30 mm.

Panoràmica del camí.

Cartell del sender dels Esgavellats.

Els Esgavellats

Els Esgavellats és un paratge natural d’interès botànic certament singular de la comarca de l’Anoia situat a Vilanova del Camí. La zona dels Esgavellats és la part que sobresurt més de la serra que tanca la conca d’Òdena per la banda de Vilanova i que es perllonga fins a Collbàs i Miralles, amb una derivació cap a la Tossa de Montbui, trencada per l’acció d’alguna falla, i que ha patit amb força l’acció dels agents erosius externs com el vent i la pluja que han provocat formacions rocoses amuntagades, de grans blocs envoltats d’una rica vegetació. En general aquesta serra de Vilanova, que protegeix la població com una gran barrera, disposa d’una vegetació molt comuna al país, formada per pi blanc i brolles, especialment la zona que va des de la Creu Vermella fins el puig de la Guàrdia. De tota manera encara es troben zones de bosc d’alzinar mediterrani, compartit amb petites zones de roure. Els Esgavellats deu el seu nom al fet que aquesta part de la serralada està com trencada, “esgavellada”. És un lloc ideal, una mica “laberíntic”, per jugar a fet i amagar.

Els Esgavellats

Els Esgavellats

Els Esgavellats

Els Esgavellats

Els Esgavellats

Els Esgavellats