VILANOVA DEL CAMÍ - PLANES DE CAN BERNADES - ERMITA DE COLLBÀS - COLL DE LA LLENTILLA - TURÓ DE L'AROMIR - ELS ESGAVELLATS

Ruta circular des de Vilanova del Camí passant per:
- Font de la Noia (0.5 km)
- Ermita de Collbàs (4.2 km)
- Coll de la Llentilla (5.5 km)
- Turó de l'Aromir (6.2 km)
- Esgavellats (6.9 km)

Ruta circular que a través de pistes, camins i senders ens condueixen per terres de l'Anoia i ens porten a una sèrie de punts molt interessants i no gaire coneguts com són l'ermita de Collbàs, el coll de la Llentilla, el turó de l' Aromir i els Esgavellats.

PUNTS D'INTERÈS A LA RUTA:

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE COLLBÀS:

Mare de Déu de Collbàs o Santuari de Collbàs és una ermita dalt d'un turó de la Serra de Collbàs. Inicialment depenia de Santa Maria del castell de Claramunt, i des de 1779 va quedar vinculada a la parròquia de Sant Marti de Carme, terme municipal al qual pertany.

El santuarí està documentat des de 1205, any en què Ramon de Guàrdia, marit de Saurina de Claramunt, deixa deu sous a Sancte Marie de Collebas. S'ha anat transformant al llarg del temps i l'actual edifici data de 1793. És de planta rectangular, d'una sola nau, amb teulada a dues aigües. El campanar d'espadanya que hi havia, enderrocat per un llamp, va ser substituït l'any 1960 per un altre de semblant. Forma conjunt amb una casa de colònies de construcció recent, emplaçada on havia estat la casa dels ermitans. Des del mirador es pot veure tota la vall de Carme.

S'hi venera la Mare de Déu de Collbàs, una marededeu dreta, que porta el nen a coll sobre el braç esquerre i sosté un bolet amb l'altra mà. Dins de la tradició de les marededeus trobades, la llegenda explica que l'antiga imatge romànica, d'uns 60 cm d'alçada, fou trobada per un pastor a la soca d'una alzina.

Sembla que la imatge original ―que va desaparèixer durant la Guerra Civil i va ser substitutïda per una nova talla― sostenia aleshores un fòssil, element molt comú a la zona. Pròxim a l'indret on es troba el santuari ―a la serra de Collbàs, en el camí de Carme a Igualada― hi ha el coll de la Llentilla o de la Llentia (484 m), nom que al·ludeix a la presència abundant de nummulits, uns fòssils lenticulars del protozou marí Nummulites que són fàcils de trobar escampats a terra, despresos dels terrenys margosos de l'eocè mitjà. Els més corrents són de mida petita, amb diàmetres d'entre 1 i 6 mm, i també n'hi ha de més grans, entre 10 i 30 mm.

COLL DE LA LLENTILLA O DE LA LLENTIA:

Pròxim a l'indret on es troba el santuari de la Mare de Déu de Collbàs ―a la serra de Collbàs, en el camí de Carme a Igualada― hi ha el coll de la Llentilla o de la Llentia (484 m), nom que al·ludeix a la presència abundant de nummulits, uns fòssils lenticulars del protozou marí Nummulites que són fàcils de trobar escampats a terra, despresos dels terrenys margosos de l'eocè mitjà. Els més corrents són de mida petita, amb diàmetres d'entre 1 i 6 mm, i també n'hi ha de més grans, entre 10 i 30 mm.

ELS ESGAVELLATS:

Els Esgavellats és un paratge natural d’interès botànic certament singular de la comarca de l’Anoia situat a Vilanova del Camí. La zona dels Esgavellats és la part que sobresurt més de la serra que tanca la conca d’Òdena per la banda de Vilanova i que es perllonga fins a Collbàs i Miralles, amb una derivació cap a la Tossa de Montbui, trencada per l’acció d’alguna falla, i que ha patit amb força l’acció dels agents erosius externs com el vent i la pluja que han provocat formacions rocoses amuntagades, de grans blocs envoltats d’una rica vegetació.

En general aquesta serra de Vilanova, que protegeix la població com una gran barrera, disposa d’una vegetació molt comuna al país, formada per pi blanc i brolles, especialment la zona que va des de la Creu Vermella fins el puig de la Guàrdia. De tota manera encara es troben zones de bosc d’alzinar mediterrani, compartit amb petites zones de roure.

Les serres de Vilanova del Camí es van formar a l'era terciària. En aquella època Catalunya era un mar interior al qual anaven a parar tots els materials que arrossegaven els rius, aquests materials van anar formant les masses de conglomerats que envolten la Depressió Central. En tota la Conca d'Ódena s'han anat trobant restes de fòssils marins dipositats en ambients litorals. En la zona dels Esgavellats es troben fòssils nummulits, coneguts popularment com a llenties.

Els Esgavellats és la zona que més sobresurt de tota la serra, i es anomenada així perquè en aquesta part la serra està com trencada, com esgavellada. Es troba força amagat, el seu recorregut és angost i els amants d'aquest indret el descriuen com un laberint natural on podem jugar a perdre'ns.
Els Esgavellats deu el seu nom al fet que aquesta part de la serralada està com trencada, “esgavellada”. És un lloc ideal, una mica “laberíntic”, per jugar a fet i amagar.