Viles Xiques-Costa Pubilla 100 Cims

He fet moltes vegades aquest cim humil i accessible, he pujat amb raquetes amb una nevada espectacular, he pujat en família, amb nens. Us preguntareu, com és que he tornat a repetir tantes vegades: TÉ UNA VISTA EXPECTACULAR DE 360 GRAUS
Avui he fet la ruta des de les Viles Xiques, a uns cent metres d’aquest mas hi ha una pista tancada amb una cadena, aquest és el punt d’inici (42°16'14.0"N 2°04'06.9"E)
Per arribar heu d’agafar a l’esquerra una pista que surt 1’3 km abans del Santuari de Montgrony. El primers metres estan en molt mal estat, però tranquils, de seguida la pista millora, inclús més endavant està encimentada.
La pujada, menys en un revolt inicial, la hem feta seguint escrupolosament la pista, doncs supera més fàcilment el desnivell i no hi ha possibilitat de pèrdua. La pista puja per prats que sempre estan emmarcats per les muntanyes properes dels Rasos del Tubau, el Pedraforca i el Comabona. Les vistes van en augment conforme ens enlairem. Quan la pista acaba girem una mica a l'esquerra per un camí marcat tot vorejant el morro de Coma Ermada.
Una vegada arribats al cim les vistes són meravelloses, hi ha una taula d’orientació que assenyala els cims més importants.
Al nord tenim imponent el Puigmal i tota la carena de Núria fins al Noufonts, al nord est veiem el Torreneules, Gra de Fajol, les Borregues, Balandrau i Cerveris. Cap a l’oest trobem el Taga i la serra de Sant Amand en primer terme, a la llunyania s’albira el Comanegra i el Bassegoda. Cap al sud est tanca l’horitzó el massís del Montseny , el Montnegre i les muntanyes de la Serralada Transversal. Al sud, en un segon terme es distingeix Sant Llorenç i Montserrat, en primer terme tenim els rasos de Tubau i el Catllaràs, que continuen cap al sud oest amb els Rasos de Peguera, Serra d’Ensija i més a la dreta , ja en clara deriva cap l’oest tenim la Serra del Verd, el Pedraforca, el Comabona, el Puigllançada i la Tossa d’Alp, darrera surten les muntanes de la Cerdanya i es distingueixen amb claredat el Monturull, Perafita, Tossal Bovinar, Tossa Plana, i Puigpedrós.
Si feu aquest cim preneu temps per badar contemplant el paisatge, no és una fita muntanyera de primer ordre, no presenta cap dificultat, però val molt la pena gaudir del paisatge.
Com podeu veure a la meva ruta he trigat tres hores i mitja caminant, però he estat més de set hores dinant i fruint d’aquestes vistes espectaculars.
Com deia al començament he pujat per la pista, però de baixada he fet drecera travessant pels prats, vosaltres mateixos.