VILOBÍ DEL PENEDÈS - PARC DELS TALLS (ELS PÈLECS) -SANT MARTÍ SARROCA - SANT LLORENÇ DE RIUDEFOIX - VILOBÍ DEL PENEDÈS

Ruta circular, fàcil i planera per gaudir d'un relaxant passeig tardorenc per les terres del Penedès, entre vinyes, oliveres, presseguers i fantàstiques masies.
Com a punts d'interès històric, cal destacar les ermites de Sant Llorenç i Sant Sadurní.
Però en aquesta ruta el que més destaca pel seu interès ambiental i paisatgístic són els pèlags del parc natural del Talls.

PUNTS D'INTERÈS A LA RUTA:

BARONIA DE RIUDEFOIX - ERMITA DE SANT LLORENÇ:

Casal d'origen medieval, amb capella i molí, situat a la riba dreta del riu de Foix. Apareix documentat al fogatge de l'any 1553. L'edifici, de notables dimensions, ha estat molt modificat modernament i ha perdut tot l'encís de la pedra antiga. Només el molí, amb volta apuntada, es conserva amb la seva fesomia original. La capella, dedicada a sant Llorenç, només s'endevina exteriorment pel campanar de cadireta que hi ha al sostre de la casa.

ERMITA DE SANT SADURNÍ DE CAL MIRET:

Capella, actualment fora de culte, del bisbat de Sant Feliu del Llobregat, municipi de Sant Martí Sarroca, comarca de l'Alt Penedès.
La capella està integrada en el conjunt d’edificis d’una gran masia amb baluard anomenada “Cal Miret”. És un petit temple de planta rectangular, absis recte, teulada a dues vessants aguantada per una volta de canó, façana amb portal de mig punt amb pedres adovellades. Damunt la porta hi ha una finestra espitllerada i un campanar de cadireta d’una sola obertura.

La masia de cal Miret ja existia al segle XV, ja que se’n tenen notícies des de l’any 1474, quan s’esmena com a pabordia de “Barthomeu Myret de Sât Sadurny” i també en els fogatges de 1536 i 1553. Amb la visita pastoral de l’any 1511 surt esmentada junt amb l’ermita de sant Joan. Sabem que el 17 de febrer de 1658, en el testament de Pau Miret, fill de Jaume Miret de Sant Sadurní, del terme de Sant Martí, fa unes institucions d’aniversari celebrades a la capella esmentada, l’una el dia del seu òbit, i l’altra el dia de sant Pau. Hi havia un bonic retaule barroc que fou destruït l’any 1936.

A les parets de la capella hi ha dues dates marcades, una a la façana, que assenyala l'any 1598 (segurament correspon a una restauració de l’edifici) i l’altra a la dovella principal del portal que s’hi llegeix “Ave María sin pecado concebida 1697”.

ELS PÈLAGS DE VILOBÍ DEL PENEDÈS - PARC DELS TALLS:

El turó de Vilobí destaca sobre la gran plana del Penedès. En aquest turó es conserva unes pedreres d’on s’han extret guix durant molts anys. Des que es va abandonar l’explotació de guix, l’Ajuntament de Vilobí del Penedès ha vetllat pel manteniment i l’adequació de la zona. Avui, aquest indret s’ha transformat en un espai de gran valor ambiental on l’aigua és la seva protagonista. Rep el nom de Parc dels Talls.

Les pedreres de guix de Vilobí s’han explotat des d’època romana fins a finals del segle XX. El nom del parc fa referència als fronts d’explotació coneguts com “talls”. La perforació del terreny ha fet que aflorés l’aigua freàtica, omplint de vida les antigues guixeres. Aquestes espais d’aigua es coneixen amb el nom de “pèlags”. Des que es va abandonar l’explotació de guix, l’Ajuntament de Vilobí ha vetllat pel manteniment i l’adequació de la zona. Passejant per aquest espai en trobarem cinc: pèlag sec, pèlag fiol, pèlag petit, pèlag llarg i per últim i més especular, el pèlag gran.

El pèlag gran, com es seu nom indica, destaca per les seves dimensions. Ocupa una superfície de 3,6 Ha (equivalent a 6 camps de futbol). És, per tant, la segona zona humida més gran de Catalunya, després del pantà del Foix.

Les actuacions principals d’adequació de l’espai s’han dut a terme en aquest pèlag i el seu entorn. Han consistit, sobretot, en la recuperació ambiental de la zona de manera que es pugui combinar amb un ús lúdic i educatiu que ajudin a preservar-ne els seus valors. s’han adequat accessos i s’ha instal·lat senyalització i panells informatius, s’ha restaurant l’espai que ocupava la fàbrica de guix, s’han eliminat les espècies vegetals invasores i s’han plantat d’ autòctones; i amb la finalitat de potenciar l’ús educatiu, científic i lúdic de l’espai, s’ha instal·lat una torre mirador a la franja sud del Pèlag Gran per a l’observació de les aus i del paisatge.