Activity

Vilobí d'Onyar Mare de Déu de Serrallonga Santa Margarida

Download

Trail photos

Photo ofVilobí d'Onyar Mare de Déu de Serrallonga Santa Margarida Photo ofVilobí d'Onyar Mare de Déu de Serrallonga Santa Margarida Photo ofVilobí d'Onyar Mare de Déu de Serrallonga Santa Margarida

Author

Trail stats

Distance
11.27 mi
Elevation gain
322 ft
Technical difficulty
Easy
Elevation loss
322 ft
Max elevation
570 ft
TrailRank 
51
Min elevation
298 ft
Trail type
Loop
Time
5 hours 5 minutes
Coordinates
1086
Uploaded
January 23, 2023
Recorded
January 2023
Be the first to clap
Share

near Vilobí d'Onyar, Catalunya (España)

Viewed 67 times, downloaded 2 times

Trail photos

Photo ofVilobí d'Onyar Mare de Déu de Serrallonga Santa Margarida Photo ofVilobí d'Onyar Mare de Déu de Serrallonga Santa Margarida Photo ofVilobí d'Onyar Mare de Déu de Serrallonga Santa Margarida

Itinerary description

Avui el meu amic i company de les excursions, Manel Vila del Olmo ens ha fet una proposta interessant per fer. Sortim de Vilobí d'Onyar, Vilobí d'Onyar és un municipi de la comarca de la Selva que forma part de l'àrea urbana de Girona. El seu terme municipal comprèn 3 pobles: Salitja, Sant Dalmai i Vilobí. Aquest últim és el centre administratiu del terme. Cristina Mundet i Benito és l'alcaldessa d'aquest municipi des del juny del 2015.

La població de Vilobí s'emplaça en un terreny planer a la dreta del riu Onyar. Ha anat creixent a l'entorn de la seva església parroquial de Sant Esteve i l'antic castell on hi ha el centre històric. La resta de la població ha seguit la carretera de Santa Coloma. A l'edat mitjana, el nucli urbà va créixer a l'entorn del castell i la seva capella, convertida en església parroquial, amb la seva sagrera a l'entorn, que va organitzar una petita trama urbana. Gràcies al capbreu del senyor del castell, Ramon Malarç, elaborat entre 1337 i 1338, es disposa de moltes dades sobre Vilobí d'Onyar al segle xiv. Més endavant, un dels seus personatges més destacats va ser el remença Pere Antoni que va participar en la crisi de la pagesia catalana al segle xv. Durant l'edat moderna, el poble va créixer poc. Al segle xix es va ampliar la trama urbana, amb un petit eixample que va donar lloc a l'actual plaça Nova.

El creixement de la població s'ha mantingut constant des de mitjan segle xix fins als anys vuitanta del segle xx, des d'aleshores el desenvolupament urbà ha esdevingut molt important.
Fins a la publicació del Reial Decret de 27 de juny de 1916 el municipi es deia simplement Vilobí.

Situació geogràfica
Està situat al nord-est de la depressió prelitoral, a la conca mitjana del riu Onyar que travessa el terme de nord-est a sud-est. Els boscos de Vilobí són d'alzines, pins i sureres.

El punt més alt del municipi es troba al cràter de la Crossa de Sant Dalmai, a l'ermita de Sant Llop situada al cràter del volcà de la Crosa. El volcà de considerables dimensions, compartir amb el municipi de Bescanó, actualment és un espai protegit dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Està emplaçat a la falla que separa les Guilleries de la plana de la Selva.

Sortim de l'aparcament que hi ha a tocar del centre urbà i anem en sentit sud per unes pistes que deurien ser fins fa poc camins de terra però que ara són totes enquitranades, i pels excursionistes fan de mal caminar, però tenim paciencia i ens adaptem a qualsevol terreny.

Sense adonar-nos hem arribat al mas Viader, a la nostra dreta veiem el camí de tornada, també asfaltat. Seguim avall, travessem diverses vegades l'Eix o la C-25, passem a prop de la bassa de can Rossinyol i ben aviat arribem a la capella de la Mare de Déu de Serrallonga.

L'Ermita de la Mare de Déu de Serrallonga és una obra del municipi de Brunyola i Sant Martí Sapresa (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció
Es tracta d'un edifici aïllat de planta rectangular i coberta de doble vessant a laterals situat al costat mateix del mas Serrallonga. Té una sola nau i una sola capella, un campanar de doble espadanya i a la banda sud de l'absis hi ha adossada la sagristia.

Els murs de l'ermita són de granit, coberts d'arrebossat i pintats de blanc. La cornisa, formada per quatre nivells de motllures, està interrompuda pel gran campanar de doble ull i culminat amb una teulada de doble vessant de rajola i una creu. La porta d'entrada està feta de grans blocs de pedra calcària de Girona i té una llinda horitzontal monolítica amb decoració floral triangular a la base. Sobre la porta, hi ha una finestra d'arc de mig punt d'una sola esqueixada i feta també de pedra calcària. Els ràfecs de la part lateral de la construcció són formats per una filera de rajola plana i gruixuda.

La Mare de Déu és una imatge de la Immaculada i és considerada pels fidels, segons els Goigs, la Protectora de Brunyola: "Amb fe viva, vostres goigs / cantarem, Immaculada / protectora de Brunyola / de tothom siau advocada".

Al costat de l'ermita hi el mas de Can Serrallonga de Brunyola. És un edifici de dos plantes i golfes amb coberta de doble vessant a laterals originari del segle xviii i documentat del segle xiv (1336). Sempre fou domini directe de l'Hospital de Sant Llorenç de les Arenes i era conegut amb el nom de Can Negre de Serrallonga.

Ara ja tanquem la llaçada per retornar al centre de Vilobí i visitar l'Església de Sant Esteve. Sant Esteve de Vilobí és una església del municipi de Vilobí d'Onyar. S'emmarca dins de la tradició postbarroca de la segona meitat del segle xviii. (Selva) Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està dedicada al patró del poble, Sant Esteve màrtir, i també hi reben veneració dos beats màrtirs de la parròquia.

Descripció
El temple va ser construït al segle xviii sobre l'antiga capella romànica del castell, que ocuparia el lloc de l'actual presbiteri. És un edifici de planta de creu llatina amb capelles laterals i absis carrat. Presenta coberta de voltes separades per arcs de mig punt i a la zona del transcepte hi ha una volta de quatre punts. Destaca la portalada de pedra amb porta d'arc carpanell flanquejada per pilastres d'ordre compost, amb un fris amb la data inscrita de 1772, que sosté quatre gerres en relleu i una fornícula al centre amb la imatge de sant Esteve. La part superior d'aquest conjunt escultòric es troba en força mal estat per l'erosió de la pedra. Al centre de la façana s'obre un ull de bou i, a banda i banda, unes finestres rectangulars. El coronament és un fris curvilíni rematat per quatre gerros i una creu central.

El campanar va ser bastit sobre una de les quatre torres del castell. En la part més baixa és de planta quadrada i amb parament de pedra volcànica, per passar a una planta octogonal de carreus ben escairats feta de pedra numulítica de Girona. El model que es va seguir és el del campanar de Vilanova (1670) projectat per l'arquitecte fra Josep de la Concepció que va tenir una gran difusió. És de dos pisos, oberts amb un total de 16 finestrals apuntats, balustrada i cobert per una cúpula apuntada.

El parament és de maçoneria amb els àngles amb carreus ben escairats i la façana presenta arrebossat pintat de groc. Al costat esquerre hi ha adossada una construcció de planta rectangular i un sol pis que data de l'any 1934 i va ser bastida com a casal parroquial. És una construcció senzilla de composició molt equilibrada de rajol vist que presenta obertures rectangulars amb arcs de descàrrega. Al costat dret hi ha un cos adossat que és l'actual sagristia.

L'any 1936 el temple va ser incendiat i després de la guerra va ser rehabilitat per l'arquitecte Ignasi Bosch i el constructor Pere Astort. El retaule actual de l'altar major data de l'any 1955.
El 1999 va ser restaurat el campanar, amb una subvencio del Departament de Cultura de la Generalitat.

Rera l'església de sant Esteve veiem el castell de Vilobí. El Castell de Vilobí d'Onyar és un edifici del municipi de Vilobí d'Onyar (Selva). Es troba a l'extrem nord del recinte urbà i és l'origen de la població de Vilobí. La seva situació en una plana molt oberta, sense cap protecció natural, fa pensar que no va tenir un paper decisiu en la defensa del país, encara que va servir de refugi dels veïns del poble, en moments de perill. El castell de Vilobí és una edificació del segle xii amb l'afegit, a la part de llevant, d'una façana d'estil neogòtic i unes torres del segle xix. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.

Descripció
La construcció té una estructura de planta quadrada, amb torres cantoneres de base també quadrada i murs amb talús. De la part més antiga resta la portalada d'accés principal, que és doble amb un primer arc carpanell molt rebaixat sobreposat a una porta d'arc de mig punt adovellada, amb restes d'una porta llevadissa, que dona accés a un petit pati. La planta baixa conserva en molt bon estat una gran sala amb volta de canó de pedra irregular i paviment refet amb toves procedents de l'era del mateix castell. La porta d'accés al pis superior des del pati mostra la llinda amb l'escut del Cruïlles. Aquest primer pis, tot hi haver estat molt reformat, manté una gran sala de 5,30 m d'alçada amb sostre d'embigat de fusta sostingut per permòdols.


Mur de la part antiga
De les torres, només en queda intacta la de l'angle nord-oest, mentre que la del sud-oest va servir de base del campanar barroc de l'església aixecat el segle xviii. La capella romànica fou destruïda al segle xviii per a edificar-hi el presbiteri de l'església parroquial. L'any 1957, s'hi va afegir una filera de merlets a la façana de tramuntana que no havia tingut en el moment de la seva construcció. Malgrat tot, a més de conservar-ne la planta externa, es pot veure un parament que es pot datar vers els segles xii i xiii, fets amb pedres disposades de forma regular travades amb abundant morter de calç. Fou construït amb blocs d'origen volcànic, procedents del volcà de la Crosa de Sant Dalmai.

La façana i les torres del costat de llevant daten dels anys 1875 i 1880 quan va ser adquirit per Pere Madrenys i Boada. Es tracta d'un cos adossat de tres plantes flanquejat per dues torres amb barbacana i merlets d'estil neomedieval. La planta baixa presenta un gran portal d'arc carpanell i una porta a cada torre. Al pis superior hi ha tres grans finestrals d'arc apuntat i un d'arc de mig punt a les torres. Originalment, però, eren set finestrals que formaven una galeria, quatre dels quals actualment estan cegats. L'últim pis s'obre a una gran terrassa entre les dues torres. Aquest cos presenta problemes estructurals i el parament, que és de rajol arrebossat, es troba en força mal estat.

Ara per acabar l'excursió d'avui ens arribem fins a visitar la capella de santa Margarida. L'ermita de Santa Margarida és una capella romànica als afores del poble de Vilobí d'Onyar. És una capella pertanyent a una tipologia arquitectònica pròpia de finals del segle xii i principis del XIII. Consta d'una sola nau amb planta rectangular, sense absis diferenciat. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

El 20 de juliol, festa de la màrtir santa Margarida d'Antioquia, se celebra l'aplec amb una concorreguda Missa a les 7 del matí, i a la tarda el rés del Rosari, una processó i sardanes. Hi ha uns goigs dedicats. La façana va ser refeta al segle xvii. Té una porta d'accés adovellada i un petit campanar d'espadanya. El porxo és de la mateixa època.

Des del segle xvi albergava un magnífic retaule gòtic, que per a una millor protecció, es va traslladar a l'església parroquial a principi del segle xx, però va ser destruït l'any 1936 durant la Guerra Civil espanyola. L'altar va ser consagrat l'any 1962 i és obra de l'escultor gironí Francesc Torres Monsó. El 1963 l'Agrupació de Santa Margarida va impulsar-ne la restauració i es van fer les obres sota la direcció del Dr. Oliva i Prat. Es va consolidar i repicar el parament i es construí un nou altar. L'altar va ser consagrat l'any 1962 i era obra dels escultors gironins Francesc Torres Monsó i Domènec Fita.

En la restauració es van aplicar les directrius renovadores del Concili Vaticà II d'austeritat i senzillesa, alhora que es va traslladar la imatge de la santa. El porxo ha estat restaurat l'any 1999. Actualment del conjunt format per la taula d'altar, obra de Domènec Fita i Molat, la creu i els dos canelobres, de Francesc Torres Monsó, només en queden les peces de ferro i ha quedat força desvirtuat. La taula d'altar era una peça de fusta molt senzilla de forma cúbica que el rector de Vilobí va transformar encastant-hi uns relleus de pedra al frontal trobats a l'església parroquial de Vilobí d'Onyar.

El 12 de juny de l'any 2019 un veí del municipi va trobar la reixa de la finestra de l'ermita tallada. Uns lladres havien entrat i havien robat la imatge de Santa Margarida, una escultura d'1,60 m d'alçada situada fins llavors a l'entrada del temple i de gran valor sentimental per als vilobinencs.

Informació extreta de la Viquipèdia

Waypoints

PictographWaypoint Altitude 0 ft
Photo ofAparcament inici i final de l'excursió Photo ofAparcament inici i final de l'excursió Photo ofAparcament inici i final de l'excursió

Aparcament inici i final de l'excursió

PictographWaypoint Altitude 491 ft
Photo ofBassa de Can Rossinyol Photo ofBassa de Can Rossinyol Photo ofBassa de Can Rossinyol

Bassa de Can Rossinyol

PictographWaypoint Altitude 401 ft

Can Raset

PictographWaypoint Altitude 0 ft
Photo ofCastell de Vilobí Photo ofCastell de Vilobí Photo ofCastell de Vilobí

Castell de Vilobí

PictographWaypoint Altitude 459 ft
Photo ofErmita de Santa Margarida Photo ofErmita de Santa Margarida Photo ofErmita de Santa Margarida

Ermita de Santa Margarida

PictographWaypoint Altitude 0 ft
Photo ofEsglésia de Sant Esteve Photo ofEsglésia de Sant Esteve Photo ofEsglésia de Sant Esteve

Església de Sant Esteve

PictographWaypoint Altitude 529 ft
Photo ofFraternitat de Santa Clara Photo ofFraternitat de Santa Clara Photo ofFraternitat de Santa Clara

Fraternitat de Santa Clara

PictographWaypoint Altitude 434 ft
Photo ofDeixem la pista ens endinsen al Bosc per arribar a l'Ermita d... Photo ofDeixem la pista ens endinsen al Bosc per arribar a l'Ermita d... Photo ofDeixem la pista ens endinsen al Bosc per arribar a l'Ermita d...

Deixem la pista ens endinsen al Bosc per arribar a l'Ermita d...

PictographWaypoint Altitude 550 ft
Photo ofMare de Déu de Serrallonga Photo ofMare de Déu de Serrallonga Photo ofMare de Déu de Serrallonga

Mare de Déu de Serrallonga

PictographWaypoint Altitude 0 ft
Photo ofMas Viader Photo ofMas Viader Photo ofMas Viader

Mas Viader

PictographWaypoint Altitude 383 ft
Photo ofMasia Can Cincmassa Photo ofMasia Can Cincmassa Photo ofMasia Can Cincmassa

Masia Can Cincmassa

PictographWaypoint Altitude 519 ft
Photo ofRètol de Senyalització Photo ofRètol de Senyalització Photo ofRètol de Senyalització

Rètol de Senyalització

Comments

    You can or this trail