Vilobí d’Onyar – Salitja – Ermita de les Fonts – Ermita de Sant Llop – Volcà de la Crosa – Riu Onyar – Sant Dalmai

Entretinguda, còmode i planera caminada a la comarca de la Selva, amb sortida des de la població de Vilobí d’Onyar, en la que hem anat visitant un seguit de indrets ben interessants, com són: la població de Salitja, la bassa de les Fonts, l’ermita de la Mare de Déu de les Fonts, el bosc d’alzines sureres d’en Tries, l’ermita enrunada de Sant Llop, el volcà de la Crosa (al que li hem donat la volta), la capçalera del riu Onyar i la població de Sant Dalmai.

A ressaltar, que bona part del recorregut està ben senyalitzat, amb marques i indicadors a moltes cruïlles, essent una caminada que transcorre sempre per camins i corriols molt nets i definits i que no presenten cap tipus de complicació. La llàstima és que el riu Onyar quasi no porta gens d'aigua degut a la forta sequera que estem patint.

Volcà de la Crosa.-

És un espai natural protegit, que amb un diàmetre de 1.250 metres, posseeix el cràter més gran de la península Ibèrica. En el seu interior, al qual es pot accedir fent una passejada, hi ha una rica presència de fauna i flora.

El volcà de la Crosa es troba a la falla que separa les Guilleries de la plana de la Selva. Amb un diàmetre de 1.250 metres, aquest volcà pot presumir de tenir el cràter més gran de la Península i un dels més grans d'Europa. Es va originar a partir de les violentes explosions provocades pel contacte del magma amb una gran bossa d'aigua subterrània.

Dins del cràter principal hi ha un segon cràter, fruit d'una erupció posterior. Tot això va succeir fa aproximadament mig milió d'anys, a l'era quaternària, igual que en el cas dels volcans de Canet d'Adri, Banya del Boc, Granollers de Rocacorba, les Planes d'Hostoles o de la zona volcànica de la Garrotxa.

A la zona més alta del límit del cràter hi ha el puig de Sant Llop, on hi ha una antiga capella d'origen romànic, documentada des del segle XIII en estat d'enrunament imminent, consagrada al sant, i que durant força temps va ser també utilitzada, per la seva posició estratègica, com a lloc de guaita.

Antigament, el cràter estava ocupat per aiguamolls. Entre els segles XIII i XIX es van dur a terme treballs de dessecació gràcies a la construcció de les mines. Actualment, al cràter hi ha camps i plantacions d'arbres. En èpoques de grans pluges, l'antic llac del fons del cràter reapareix per uns dies. Entre els anys seixanta i setanta es va produir l'explotació industrial de les gredes volcàniques per pavimentar camins i carreteres, cosa que va provocar la pèrdua d'una part dels llavis del volcà, que actualment està protegit com a espai natural. Al poble d'Estanyol, a uns dos quilòmetres, hi ha un petit museu sobre el volcà de la Crosa.

Malgrat les reduïdes dimensions de l'espai, hi ha un mosaic de condicions i hàbitats diferents, la qual cosa facilita la presència d'una remarcable varietat faunística. La fauna d'aigua dolça, que havia estat molt important en el passat, actualment es troba relegada als recs i tolls que es formen després de pluges intenses. És en aquests tolls on apareixen els pocs crustacis que hi ha a la Crosa, bàsicament copèpodes i ostràcodes.