Vilobí d'Onyar- Salitja - Ermita de les Fonts - Volcá de la Crosa - Sant Dalmai

EL TEXT ES DEL MEU AMIC I COMPANY D´EXCURSIONS JOSEP CASTELLS josepcastls
Avui el Mestre Manel Vila del Olmo amic i company de tantes excursions ens ha proposat una ruta molt interessant i plena d'atractius, només te una pega, que es massa llarga, de gairebé 18 kms, teniem reserva de taula a can Ginestà, que s'hi menja molt bé, per a 2/4 de tres , però al final han estat gairebé 2/4 de quatre, ja que no no acabavem mai la ruta, i al final ja se'ns feia pesada.

Es tracta d'una excursió còmode i planera per la comarca de la Selva, amb sortida des de la població de Vilobí d’Onyar, en la qual permet visitar un seguit d'indrets ben interessants, com són: la població de Salitja, la bassa de les Fonts, l’ermita de la Mare de Déu de les Fonts, el bosc d’alzines sureres d’en Tries, l’ermita enrunada de Sant Llop, el volcà de la Crosa (al que li hem donat la volta), la capçalera del riu Onyar i la població de Sant Dalmai.

Cal dir que bona part del recorregut està ben senyalitzat, amb marques i indicadors a moltes cruïlles, essent una caminada que transcorre sempre per camins i corriols molt nets i definits i que no presenten cap tipus de complicació. La llàstima és que el riu Onyar quasi no porta gens d'aigua degut a la forta sequera que estem patint des de fa mesos.

Llocs a destacar de la ruta

Santa Maria de Salitja
Santa Maria de Salitja és una església del poble de Salitja, al municipi de Vilobí d'Onyar. L'església està dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu i a sant Vicenç. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Arquitectura

Retaule de l'església
El temple actual data del segle xviii. Està construït sobre una església del segle xii, segurament romànica, amb un campanar que data de l'any 1598 que ja pertanyia a l'església primitiva. És un edifici de planta rectangular amb absis poligonal de tres cares. La façana és d'estil barroc-neoclàssic i presenta una portalada d'arc carpanell emmarcada per dues pilastres i al capdamunt, una cornisa amb frontó semicircular que sosté una fornícula amb la imatge de la Verge protegida per un vidre. A sobre hi ha un ull de bou. Cal remarcar que aquests elements, la portalada i l'òcul, estan desplaçats cap a l'esquerra de l'eix central. La façana té un coronament mixtilini acabada amb una cornisa còncava-plana-còncava i rematada per boles de pedra. El parament és arrebossat i pintat d'ocre només en la part de la façana, la resta de la construcció deixa la pedra irregular del mur i els carreus ben escairats angulars vistos. A la part exterior de l'absis hi ha encastat un medalló de pedra amb la imatge de la Verge del Roser i la data inscrita de 1742.

L'interior és d'una sola nau amb volta d'arc de mig punt de quatre trams amb llunetes. A banda i banda hi ha les capelles amb altars i imatges força modernes, ja que els retaules originals van desaparèixer amb l'incendi de l'any 1936. Dues de les pilastres de pedra que sostenen la volta presenten les inscripcions "DOMINGO MARANJAS RECTOR 1740" i, una altra, la data de 1741. Les dues portes laterals que comuniquen amb la sagristia presenten a la llinda l'any 1742. Als peus s'alça el cor amb balustrada de fusta i la capçalera poligonal de tres tramades conté un retaule d'etil neoclàssic dedicat a la Verge Maria Assumpta, la patrona. També conté una imatge del copatró sant Vicenç i una de sant Isidre. A la part superior del retaule hi ha representada la Santíssima Trinitat. El parament interior és enguixat i pintat policromat amb decoració geomètrica als arcs faixons. Els marcs de les portes i les pilastres són de pedra ben escairada vista. El campanar està adossat a la façana nord. És de torre de planta quadrada amb obertures d'arc de mig punt i coberta piramidal. La porta interior d'accés al campanar porta inscrita la data de 1543.

Història
L' església parroquial de Santa Maria de Salitja, havia estat dependent del monestir de Sant Salvador de Breda. És esmentada per primer cop l'any 1019, com una possessió del castell de Brunyola. El 1185 una butlla del papa Luci III confirmava, entre altres coses, tots els drets que el monestir de Breda tenia a la parròquia de Santa Maria de Salitja. L'església apareix esmentada com a "Ecclesia de Sancta Saligia" en un document del 1279, en el qual es fa referència a les possessions del castell de Brunyola. Del temple antic no en queda res. L'edifici actual és dels segles XVII-XVIII i està dedicat a la Mare de Déu de l'Assumpta. El 1936 va ser cremada, salvant-se només les parets exteriors. Es va reconstruir durant els anys 1939, 1943 i 1944

Mare de Déu de les Fonts
Mare de Déu de les Fonts és una capella del poble de Salitja, en el municipi de Vilobí d'Onyar (Selva), situada en un bonic paratge prop del volcà de la Crosa de Sant Dalmai, al costat de Can Joher i can Bora (o Borra). És un edifici que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La capella és un temple de factura senzilla de tipus orientada a llevant. És de planta rectangular d'una sola nau amb volta de creueria i absis semicircular ben diferenciat a l'interior. Al mur de migdia té adossada una petita sagristia de planta quadrada. La façana presenta un portal adovellat amb dues finestres quadrangulars, a banda i banda, emmarcades amb pedra i un òcul al capdamunt. Per accedir a l'entrada cal salvar uns esglaons que menen una petita terrassa voltada per un petit mur. Corona l'edifici un campanar de cadireta rematat amb boles de pedra.

El parament està format per reble compost per pedra del país i en els angles trobem carreus escairats de pedra calcària. En un dels murs hi ha un escut de 40 cm amb un relleu que mostra unes tisores i un martell, del qual no en coneixem el significat. També hi ha una fornícula protegida per un vidre amb la imatge de la Verge al mur de la sagristia, que ha estat col·locada fa pocs anys.

Està dedicada a la Mare de Déu de les Fonts, advocació lligada a la deu que brolla al costat de la capella, les aigües de la qual es recullen en una bassa que antigament servia de safareig. L'any 1995 es va fer una intervenció arquitectònica que consisteix en un mur de rajol vist que envolta la bassa amb unes escales, amb barana de ferro, d'accés a la petita bassa. Hi ha una placa commemorativa amb la llegenda extreta dels Goigs de la Mare de Déu de les Fonts:" Puig ompliu de vostres dons, al devot que en vos confia, ampareu-nos mare pia, VERGE SANTA DE LES FONTS. Salitja, 3 de setembre de 1995".

Història
Abans de 1936, l'ermita tenia dues imatges, la més petita de les quals era d'alabastre, i era la que, segons la llegenda, un bou va trobar a la font, motiu pel qual es va erigir la capella. La imatge actual data dels anys cinquanta i va ser una ofrena d'una família de la contrada. En una restauració recent, que respon al gust per la pedra vista però de poc rigor històric, el parament ha estat repicat i s'ha eliminat l'arrebossat original.

Volcà de la Crosa.-
És un espai natural protegit, que amb un diàmetre de 1.250 metres, posseeix el cràter més gran de la península Ibèrica. En el seu interior, al qual es pot accedir fent una passejada, hi ha una rica presència de fauna i flora.

El volcà de la Crosa es troba a la falla que separa les Guilleries de la plana de la Selva. Amb un diàmetre de 1.250 metres, aquest volcà pot presumir de tenir el cràter més gran de la Península i un dels més grans d'Europa. Es va originar a partir de les violentes explosions provocades pel contacte del magma amb una gran bossa d'aigua subterrània.

Dins del cràter principal hi ha un segon cràter, fruit d'una erupció posterior. Tot això va succeir fa aproximadament mig milió d'anys, a l'era quaternària, igual que en el cas dels volcans de Canet d'Adri, Banya del Boc, Granollers de Rocacorba, les Planes d'Hostoles o de la zona volcànica de la Garrotxa.

A la zona més alta del límit del cràter hi ha el puig de Sant Llop, on hi ha una antiga capella d'origen romànic, documentada des del segle XIII en estat d'enrunament imminent, consagrada al sant, i que durant força temps va ser també utilitzada, per la seva posició estratègica, com a lloc de guaita.

Antigament, el cràter estava ocupat per aiguamolls. Entre els segles XIII i XIX es van dur a terme treballs de dessecació gràcies a la construcció de les mines. Actualment, al cràter hi ha camps i plantacions d'arbres. En èpoques de grans pluges, l'antic llac del fons del cràter reapareix per uns dies. Entre els anys seixanta i setanta es va produir l'explotació industrial de les gredes volcàniques per pavimentar camins i carreteres, cosa que va provocar la pèrdua d'una part dels llavis del volcà, que actualment està protegit com a espai natural. Al poble d'Estanyol, a uns dos quilòmetres, hi ha un petit museu sobre el volcà de la Crosa.

Malgrat les reduïdes dimensions de l'espai, hi ha un mosaic de condicions i hàbitats diferents, la qual cosa facilita la presència d'una remarcable varietat faunística. La fauna d'aigua dolça, que havia estat molt important en el passat, actualment es troba relegada als recs i tolls que es formen després de pluges intenses. És en aquests tolls on apareixen els pocs crustacis que hi ha a la Crosa, bàsicament copèpodes i ostràcodes.

Església de Sant Dalmai
Església de Sant Dalmai és un edifici religiós del municipi de Vilobí d'Onyar (Selva), situat a l'extrem nord del nucli. Tot i ser d'origen romànic, l'edifici actual és el resultat de les reformes del segle xvi al XVIII. És un edifici que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció
El temple és de planta rectangular amb vessants a laterals. Destaca la façana d'època renaixentista restaurada al segle XVIII, amb coronament barroc mixtilini rematat per boles de pedra, segurament acabada l'any 1732, segons consta gravat en una llosa inserida a la paret superior. El portal d'accés, d'estil renaixentista, és rectangular de pedra i porta la data de 1590. Al capdamunt de la cornisa de la llinda hi ha una gran petxina amb la imatge del patró amb els atributs de bisbe en acció de beneir.

A l'interior la nau és coberta amb volta de canó de tres trams amb llunetes a la part del presbiteri. Als peus trobem el cor amb balustrada de pedra i a la capçalera l'absis carrat. Als laterals tres arcs de mig punt a banda i banda donen accés a les capelles. Es conserva una capella dedicada a sant Llop que probablement correspon a la part més antiga de l'edifici primitiu. El parament és enguixat i pintat de blanc però deixa vista la pedra dels arcs i dels pilars, alguns dels quals porten inscrita la data de 16?? i el nom de "P. ALZEDAR". L'actual retaule principal conté una imatge central del patró sant Dalmau de Pavia, i de sant Joan Baptista i sant Antoni Abat al seu costat. Sant Dalmau hi té uns goigs dedicats. També té uns goigs dedicats la Mare de Déu del Carme, que en la seva festivitat de l'any 1954 van ser beneïdes les noves campanes de l'església.

El campanar adossat al mur de migdia és una torre de planta quadrada amb escala exterior adossada, amb dos nivells de finestres geminades d'arc de mig punt i coberta piramidal. Els angles i les obertures són de pedra, mentre que el parament és de maçoneria i és ben visible la utilització de la pedra negra del volcà de la Crosa.

Fins fa molt pocs anys es mantenia adossat a la part de la façana l'antic cementiri. Actualment s'ha traslladat i el lloc que ocupava s'ha arreglat com a jardí. Resten com a testimoni algunes làpides de pedra a l'entrada de l'església. Al costat dret del temple hi ha un cos adossat longitudinal de planta rectangular i teulada a dues vessants que correspon al casal parroquial i porta la data de 1960. Totes les obertures són rectangulars. Aquesta edificació molt senzilla és feta de rajols i està parcialment arrebossada.

Història
L'any 1019 apareix l'església de Sant Dalmai esmentada com a "Sancti Dalmatii de Tornavels", en una dotació feta per a la canònica gironina. El 1185 una butlla del papa Luci III confirmava tots els drets que el monestir de Sant Salvador de Breda tenia sobre l'església parroquial de Sant Dalmai. L'any 1246 una altra butlla, del papa Innocenci IV, torna a citar l'església de Sant Dalmai com una possessió del monestir de Breda. L'any 1362 és consignada en el "Llibre Verd" de l'arxiu capitular de Girona. Sant Dalmai pertanyia a Brunyola fins al 1910, moment en què va passar a Vilobí d'Onyar. L'actual església data del 1590, i al segle xviii fou restaurada. Es va fer al mateix moment que la rectoria situada a pocs metres. Sembla que mossèn Pere Alzedar en va ser el principal promotor i en va deixar constància gravant el seu nom en algunes de les pedres.

Informació extreta de la Viquipèdia