Vinya Nova-Camí dels Francesos-Albarda Castellana-Camí del Pont-Vinya Nova

per veure més rutes meves per Montserrat, posar montserratjsg al cercador de Wikiloc


Nova caminada per Montserrat, seguint dos camins que només coneixia parcialment ( Camí dels Francesos) o gens ( Camí del Pont). He disfrutat força i també he patit. He fet el recorregut el dissabte 8 de maig del 2021 a la tarda. Ha estat una tarda calurosa i el sol m’ha donat de ple mentre pujava pel Camí dels Francesos. He suat molt i no soc de suar però tenía molta calor. Cal tindre en compte aquest factor si es vol fer aquesta caminada d’ara en endevant perquè ho podreu passar malament.


La pujada des de Vinya Nova fins al Coll de l’Ajaguda ha estat dura, molt calurosa i en la que s’han de superar quasi 400 metres de desnivell en poc mès de 2 km. A partir d’aquí la pujada ja ha tingut una pendent mès moderada i l’ascens fins arribar a l’Albarda Castellana ja ha estat molt mès senzilla.


Vull fer un comentari sobre l’Albarda Castellana. Tothom parla de la corda que permet accedir al cim i en canvi poca gent parla de la llesca de roca que cal travessar inmediatament abans d’arribar al punt a on hi ha la corda. A mí aquesta llesca no m’acaba d’agradar, no em sento còmode passant-la en direcció al cim ( de tornada ja la trobo senzilla). No representa un gran risc en cas de relliscada però jo la veig més complicada que no pas la corda.


Des de l’Albarda s’ha d’anar a buscar el Camí Nou de Sant Jeroni. Jo m’he equivocat i he fet uns metres en una direcció inadecuada, però un cop he entrat al Camí de Sant Jeroni he pogut anar baixant a un molt bon ritme, ritme que he pogut mantindre mentre baixava pel Camí del Pont.


Per la pujada pel Camí dels francesos es van veien marques grogues i blanques combinades amb altres d’un color vermellós. Orientar-se no es complicat perquè n’hi ha moltes de senyals d’aquestes. En canvi en el Cami del Pont només hi ha fites, molt frequents en algún punt i més escasses en altres. M’ha agradat el Camí del Pont pel que mai havia anat, tot i que haig de reconèixer que no he estat capaç de veure el Pont.


Caminar per Montserrat es sempre una passada, sempre gaudeixo de la vista dels seus cims, serrats i agulles però, tot i fent recorreguts que no son difícils, com el d’avui, tinc moments en que sento que un error pot tindre greus consequències, al menys per a la meva estabilitat emocional. Avui he tornat a sentir una mica d’angoixa en algún moment en que baixava pel Camí del Pont, ja que he anat ha caminar a mitja tarda i en algún moment la claror ja començava a minvar i el track em deia que no anava pel lloc corrcecte. Al cap de pocs metres l track ja tornava a guiar-me correctament però he viscut minuts de temor, minuts en que et dius “a veure si em ficarė en llocs complicats i s’hem farà de nit, aquí entre grans parets de roca”. No es una gran idea caminar sol per Montserrat, el que passa es que quan acabo i veig que he aconseguit tornar al cotxe sa i estalvi em sento com si acabés d’arribar d’un viatge a la Lluna.


Adjunto enllaç a la web de totmontserrat, a on s’explica en molt de detall aquest itinerari