Vinyoles - Castell i església d'Orís - Sant Salvador de Bellver - Balmes de Serinyà

Caminada amb sortida des de Vinyoles (les Masies de Voltregà), en que pràcticament durant tot el trajecte hem seguit el PR C-54, molt ben senyalitzat i conservat.
El recorregut fet ha estat el següent:
Vinyoles– camí del Cementiri – el Canyet – camí d’Orís – granja de Fontferri – collet de Bellforn – creuem la BV-4611 dues vegades – corriol al collet de la Lladrera – coll de Puigberló – pujada i baixada al castell d’Orís – Església de Sant Genís d’Orís – la Coma – antic sender del PR C-54, pràcticament amb desús i amb malesa (el nou va per la pista cimentada) - collet de la Teuleria – corral enrunat de la Teuleria – embassament d’Orís – plans de Nogareda – serrat dels Plans – font i abeurador del torrent de Vilanova – obaga de Vilanova i encreuament de camins – pont de la Trobada de camins – grau de Vilanova – Ermita de Sant Salvador de Bellver – Salta Joana – balmes de Serinyà – desviament a la font de les Donzelles – forn de calç del Clot del Forn – seerat dels Bous - obaga de Vilanova i encreuament de camins – la Creu – pla de la Creu – can Puigmeló – can Puigdemalla – pla de les Comes – pla d’en Sala – Corominetes – granges la Cervera – arribada a Vinyoles.

El Castell d'Orís.-
Està situat a dalt d’un turó dret i punxegut, amb una forma inconfusible i original, que permet gaudir des del seu cim d’unes bones vistes panoràmiques, que ben bé valen l’esforç de la petita pujada.
A desgrat de trobar-se tan trossejades i malmeses, les runes del castell d'Orís, situades estratègicament a frec de cinglera del seu retallat penyal, permeten encara de lleigir velles estructures i són un ampli camp per a la imaginació.
En les seves despulles hi ressalten les restes de parets i la planta de la capella de Sant Pere, d'època romànica, probablement del s. XII; vers llevant, hi ha una gran cambra, mig soterrada, de volta apuntada de tipus gòtic primitiu; i el mur més alt i ben conservat, mostra diverses èpoques de construcció que s'estenen del segle XV al XVII.
La història i vicissituds del castell, dels seus senyors i de la capella de Sant Pere no es poden pas sintetitzar en poques ratlles, ja que intervingueren en tots els afers i lluites feudals del país, en especial en les bandositats del x. XV; totes les guerres, des de la remença finida el 1472 fins a la dels set anys del segle XIX, han tingut repercussions en la vella fortalesa i han estat causa d'enderrocaments.
En l'actualitat s’està realitzant un treball d'investigació històrica que permetrà fer visibles les runes que estaven sota les terres i consolidar les estances en més bon estat.

Sant Salvador de Bellver.-
Aquesta ermita, està situada a l'est del poble de Sant Boi de Lluçanès, dalt d’un cim, on la punta de la carena domina la part de tramuntana de la Plana de Vic i des d’on es pot gaudir d’unes esplèndides vistes sobre els Pirineus, les serralades de Cabrera, Bellmunt i Sobremunt, el massís del Montseny, els Munts, el Lluçanès, etc.
La capella de Sant Salvador de Bellver (o d’Orís) figura esmentada l’any 1110, ja que des del començament d’aquell segle, hom hi troba una comunitat religiosa sota l’autoritat d’un prior i seguidora de la Regla de Sant Agustí.
El 1210 es va crear una confraria en aquest lloc que va adquirir molta importància entre els devots de les rodalies, tot i trobar-se en un lloc aïllat i allunyat de les poblacions importants, en un excel•lent mirador sobre la plana i les muntanyes que l’envolten. El 1278 la comunitat havia quedat molt reduïda i amb la pesta negra va desaparèixer. El 1415 tenia un rector i l’administració depenia de la catedral de Vic. Al segle XVIII es van fer treballs de restauració de l’edifici, al segle XX era de propietat particular i va restar abandonat i en perill de ruïna.
Ara, l’església i la casa propera estan ocupades per una comunitat i s’ha restaurat i ampliat el conjunt.