Vinyoles - Sant Mateu de Montnegre - Vinyoles

Vinyoles - Sant Mateu de Montnegre - Vinyoles
David Soler, octubre 2016

Inici i final a la part alta de la urbanització Vinyoles, sota les darreres cases, on hi ha un banc metàl·lic al costat de la pista pavimentada. Hi ha espai per a un cotxe, amb prou feines. Si anem amb diversos cotxes, potser el millor és començar i acabar a l’església de Sant Mateu. Recorregut fàcil per pistes forestals i trams de carretera, sense grans desnivells i amb nombrosos pals indicadors d’itineraris. No hi ha cap punt d’aigua enlloc.

Des del banc esmentat, continuem per la pista forestal que planeja pel costat nord del puig de Vinyoles. Obviant trencalls secundaris, passem pel costat d’un dels suros més grossos d’aquests voltants (ens queda a l’esquerra), per sota d’una línia d’alta tensió, i arribem a un trencall amb un gran pi al mig. A l’esquerra en pocs metres podem apropar-nos a les ruïnes de Can Vinyoles Vell. A la dreta baixem fins l’amplíssima pista forestal dels Àngels, que seguirem a la dreta en direcció a Sant Mateu. La pista desemboca a la carretera GIV-6641 que va a Montnegre. La prenem a la dreta i de seguida trobem la desviació GIV-6641R que ens permetrà arribar al nucli de Sant Mateu de Montnegre. Hi ha un plafó informatiu i indicadors de rutes excursionistes.

Retornant per la carretera fins havent passat el recinte d’una granja, trobem a l’esquerra una petita pista forestal que baixa lleugerament, paral·lela a la carretera. La seguim, fent algun petit puja i baixa, i acabem sortint a la cruïlla entre les carreteres de Montnegre i Sant Mateu. Ara continuem per l’asfalt cap a l’esquerra fins a l’inici de la pista pavimentada de Vinyoles, que trobarem a la dreta. Seguint-la en pujada pronunciada, sense més complicacions, tornem al punt d’inici. Tot plegat, hi hem invertit una hora i 20 minuts, a pas moderat i fent petites parades.