Volcà del Puig de la Banya del Boc i les Roques Altes des del Pla de Sant Joan

Volcà del Puig de la Banya del Boc i les Roques Altes des del Pla de Sant Joan
David Soler, agost 2017

Avui la intenció és fer un tomb pel volcà del Puig de la Banya del Boc, però per allargar-ho i donar-li un toc explorador, ens enfilarem a la serra que tanca pel nord la vall de la riera de Llémena, al sector de les Roques Altes. Anirem tant per pistes forestals amples com per corriols dins del bosc, a vegades molt tancats i una mica perdedors. Per tant es recomana anar preparats amb mapa detallat (en aquests casos porto impresos els topogràfics 1:5000 o 1:10000 de l’ICGC), GPS amb track carregat, bon calçat i bastons, i aigua suficient ja que no trobarem cap font. L’excursió és fàcil en tot el tram del volcà, però al sector de les Roques Altes ja cal un cert nivell per transitar per corriols pendents i mal definits, i certa dosi de bona orientació.

Comencem a l’àrea de descans del Camí Ral de la Vall de Llémena (wp 00) que hi ha al Pla de Sant Joan (municipi de Sant Martí de Llémena). Des de Girona s’hi arriba per la GI-531 que passa per Sant Gregori i es dirigeix a Sant Aniol de Finestres. Més amunt de Llorà, al km 15, arribem al Pla de Sant Joan. Just passat el cartell del veïnat, a la dreta hi ha una pista apta per a turismes que en uns 50 m permet arribar a l’àrea de descans esmentada, on es pot aparcar. Aquí hi ha uns bancs i plafons amb informació sobre la vall de Llémena. Prenem la pista del Camí Ral direcció Sant Martí de Llémena, fins a una intersecció amb indicadors (wp 01). Anem a la dreta, cap a la Banya del Boc. En pocs minuts arribem a una antiga gredera (wp 02) on s’havien extret els materials piroclàstics fa algunes dècades, abans de la protecció de l’entorn del volcà. Seguim pujant per la pista, ampla i en bon estat, fins a una nova cruïlla amb pal indicador (wp 03). Continuem per la dreta, fins arribar als camps que ocupen el cràter del volcà (wp 04, 35min, km 2,2), on trobarem un petit plafó amb informació geològica molt interessant sobre l’erupció.

Travessem el cràter per aquesta pista principal, que ara continua cap a Llorà, però abans que comenci a baixar ens desviem a l’esquerra (wp 05) per una pista boscana més estreta. Aquest camí va vorejant per l’obaga del Serrat de les Castanyedes, on efectivament veurem molts castanyers, alguns d’ells amb uns peus (soques) probablement centenaris. Anem pujant moderadament i quan veiem uns camps a sota nostre a la dreta arribem a una zona de coll on conflueixen diverses pistes, al sector anomenat La Posa (wp 06, 1h05min, km 3,7). Girem a la que trobem que planeja per la dreta, passant per una clariana on hi ha una alzina força grossa a la dreta, i continuem recte abandonant el terreny volcànic i entrant en un sector pedregós on afloren estrats de gres. Comença la part desconeguda de la ruta.

La pista que seguim de seguida s’estreny i es converteix en un sender. Al wp 07 (1h15min, km 4 km) comença un corriol a l’esquerra, que puja una mica, per tant abandonem el sentit més aviat planer que dúiem. Hi ha una fita de pedres, però al lloc on està posada no es veu gaire, estigueu atents. Ens enfilem per aquest nou viarany fins una mena de petit fals collet, i continuem pujant decididament a la dreta d’aquesta clariana. El sender va remuntant pel vessant esquerre de la carena, sempre dins un bosc d’alzina, arboç i pi força tancat. Anirem trobant marques i números amb pintura de color en alguns arbres. Al cap d’una estona d’anar guanyant alçada el camí es bifurca (wp 08, 1h25min, km 4,3): a tots dos es veuen rastres febles del pas de persones, però després de dubtar uns moments optem per continuar pel de l’esquerra. El de la dreta sembla saltar a l’altra banda de la carena, i pensem que bé deu anar a algun lloc, probablement baixi de les Roques Altes, així que intentarem trobar-lo un cop a dalt, per tancar el cercle d’aquest sector. Prosseguim, el pendent s’accentua i esdevé força pedregós, i només en alguna clapa entre el brancam veurem el paisatge cap a la banda de Rocafesa. Finalment assolim un coll dalt la carena divisòria amb la vall de la riera de Rocacorba, que connecta el Serrat del Bruguetar amb el de les Roques Altes (wp 09, 1h45min, km 5). Podem triar entre tres senders: el de l’esquerra s’enfila cap al Serrat del Bruguetar i el deixem per una altra ocasió; a la dreta n’hi ha dos, un que baixa cap a la vessant nord, que també descartem, i un altre (el de més a la dreta), que s’enfila pel llom carener i que és el que escollim.

En poca estona el sender assoleix un punt alt de la carena (wp 10), per bé que no el més alt, que està completament ocupat pel bosc i no val la pena fer l’esforç d’arribar-hi, total no hi veurem res. Una mica més endavant passem pel que deu ser la cota màxima del camí (wp 11, 693 m). Estem tota l’estona envoltats de bosc, i no es veu gairebé res de paisatge. Seguim fins a un punt més obert on el camí fa una “S”, amb una fita de pedres prou visible (wp 12, 1h55min, km 5,3). Ens aturem un moment a pensar, ja que sota la fita, en direcció sud, sembla començar un corriol de baixada que podria ser el que busquem. Després d’una inspecció queda descartat, ja que es perd en entrar al bosc. Aprofitem per fer una breu parada de quinze minuts, per descansar i avituallar-nos.

Continuem pel corriol carener, que tot i que és estret, es veu desbrossat de no fa pas gaire temps. Passem per un altre punt alt on, ara sí, tenim bona vista cap a la banda de Rocacorba (wp 13, 2h20min, km 5,6). De seguida el camí baixa una mica i, en una zona més oberta, trobem un altre corriol que se’n separa cap a la dreta (wp 14). Estudiem la jugada: el camí “principal” ara té tendència a davallar clarament cap al sud, a través de la carena del Muntanyès, possiblement anant a buscar el Collet de l’Escaleta, ja a sobre de Llorà. No ens interessa, perquè volem retornar cap a la Banya del Boc. Per tant triem aquest nou corriol, molt mal definit i que al principi no ho semblaria, si no fos pels indicis del pas de persones (o animals): un estret passadís entre les branques i la vegetació, fullaraca trepitjada definint una subtil traça, i alguna pedra moguda de lloc. No hi ha fites, així que caldrà parar atenció a no perdre’l. Aquest corriol va baixant tot decantant-se lleugerament a la dreta primer, i girant a l’esquerra en un pas estret per una placa rocosa. Més endavant, sempre en descens moderadament pronunciat, travessem una torrentera seca. Quan arribem a un sector amb pins, canvia de vessant, torna a baixar una mica fort i fa un gir pronunciat a la dreta, per acabar sortint a la cruïlla per on hem passat a la pujada (wp 08). Bingo. Tornem a ser en territori conegut. Desfem camí fins al coll de La Posa (wp 06, 3h, km 7), on seiem un moment al costat de l’alzina.

Continuem recte segons la direcció que portàvem, prenent una pista que de seguida baixa suaument, deixant el Serrat de les Castanyedes (flanc nord del volcà) a la nostra esquerra. En cinc minuts desemboquem en una pista molt ampla (wp 15) que, des de l’esquerra, baixa del sector nord del cràter. La prenem vers la dreta, en baixada. Quan fa una corba de 180º a l’esquerra nosaltres continuem recte per la pista que condueix a les cases de Bosquerós, passant una cadena que avui trobem oberta. De totes maneres no hi arribarem, perquè en molt pocs metres trobem una altra pista que baixa a l’esquerra, en sentit contrari al que portem (wp 16); la prenem. Ara ja sempre en baixada, passem per uns camps, més o menys en paral·lel a una línia de pals d’electricitat o telèfon, ara no recordo. Acabem arribant a Can Bosc (wp 17, 3h30min, km 8,8) i, passada la casa, sortim a una pista pavimentada que seguim cap a l’esquerra, en baixada. Passem per Casabones i més avall arribem a la carretera. Anem a mà esquerra, pel voral de la via, fins passar l’indicador del km 16, on a l’esquerra s’enfila la pista del Camí Ral a Llorà. Passem pel wp 01 i finalment retornem al punt d’inici (total 4h, comptant uns 30min de parades, per una distància de 11 km).