Volcans Montaña Caldereta, Caldera Blanca i Risco Quebrado des de Mancha Blanca (Lanzarote)

Recorregut per la principal ruta del Parc Natural dels Volcans, proper al Parc Nacional de Timanfaya, on no és permès fer recorreguts a peu. La ruta recórrer una alineació volcànica ‘fisural’ (originada per una fractura en el terreny) formada pels volcans Montaña Caldereta, Caldera Blanca i Risco Quebrado, fàcilment identificables per les seves tonalitats clares en contrast amb el seu entorn. Es tracta d'una ruta de gran espectacularitat tant pel singular terreny volcànic per on caminarem (corresponent a dues èpoques eruptives diferents) com per les magnífiques vistes del Parc Natural i de la costa atlàntica propera. Un itinerari ben senyalitzat, amb plafons informatius sobre la geologia de la zona en diversos punts, que es recorre per camins fressats i de distància i desnivell força assequibles.

La ruta comença en un aparcament habilitat, on s’arriba per una pista que surt del km 8’2 de la carretera LZ-67 que uneix les localitats de Yaiza i Mancha Blanca. Iniciarem la ruta per terreny pla prenent un corriol anomenat ‘camino del Islote’ que travessa una espectacular zona de ‘malpaís’ (terreny volcànic, abrupte i àrid), format arran de les erupcions de 1730 a 1736 que van assolar el sud-oest de l’illa, el territori que avui formen els Parcs dels Volcans i de Timanfaya. En aquesta part de la ruta trobarem diversos plafons informatius força didàctics que ens informaran sobre la geologia i la vegetació de la zona.

En una cruïlla de camins ens desviarem primer a l’esquerra per endinsar-nos en el cràter del volcà ‘Montaña Caldereta’. Igual que els altres dos volcans a què pujarem, la formació d’aquest volcà correspon a una erupció antiga, de fa uns 5000 anys, si la comparem amb l’erupció a què correspon el malpaís que els envolta (de 1730-1736). El color clar dels tres volcans contrasta amb el color fosc del malpaís de l’entorn. Aquests volcans formen el que s’anomenen ‘islotes’, territoris que, per la seva alçada, no van ser coberts per l’erupció del segle XVIII i que es troben voltats per un mar de lava més fosc.

L’erosió ha desgastat part de la paret septentrional del cràter del Caldereta, de manera que podrem entrar-hi sense esforç (hi trobarem les ruïnes d’antigues cabanes).

Reprenent la marxa vorejarem part del vessant occidental del Caldereta per travessar una zona de malpaís abans de començar a pujar per un altre fressat corriol cap a l’impressionant volcà Caldera Blanca, d’origen hidromagmàtic i de 458 metres en el seu punt més alt. El seu cràter és el més gran de l’illa i impressiona per les seves dimensions i la bellesa del seus paisatges. Recorrent la carena que volta el cràter en sentit sud assolirem el seu punt més alt, 300 metres per sobre del punt més baix de la depressió del cràter. Les panoràmiques són extensíssimes i d’una bellesa corprenedora. Hi destaquen cap al sud i l’est la proliferació de volcans del Timanfaya: Pico Partido, Montaña Tingafa, Caldera Roja... i cap al nord-oest la muntaña de Tenézar, amb la costa atlàntica com a teló de fons.

Completant la volta carenera ens dirigirem al coll que separa el Caldera Blanca del volcà Risco Quebrado, la part nord del qual ha desaparegut per l’acció erosiva. Pujant per un costerut i curt corriol arribarem al seu punt més alt, amb grans vistes del Caldera Blanca i de tot l’entorn, on destaquen els diferents ‘islotes’ de l’erupció del segle XVIII i la costa atlàntica.

Ja de tornada, des del coll carenarem pel vessant occidental del Caldera Blanca en direcció nord, passant pel punt més baix de les parets del cràter abans de davallar cap a la pista del ‘Camino del Islote’. Voltant pel nord el Caldera Blanca (interessants plafons informatius) trobarem una cruïlla indicada des d’on anirem a trobar la bifurcació cap al Caldereta per on havíem passat a l'anada, completant els pocs més d’11 km i 400 metres de desnivell positiu d’una senzilla, espectacular i molt recomanable ruta volcànica.



PENDENT COMPLETAR REPORTATGE FOTOGRÀFIC