Volta a la Vall de Castellbò: De Castellbò a Sendes, Solanell, Sant Joan de l’Erm i Turbiàs pels Camins Vells

Gran volta sortint des del meu estimat poble de Castellbò (Alt Urgell) en la que tot seguint els camins vells ens enfilarem pels boscos de la contrada fent pas pels pobles de Sendes i Solanell fins guanyar les carenes que tanquen la Vall de Castellbò en el Coll de Solanell, inici d’un tram carener que ens farà passar pels prats alpins dels Planells del Gavatxó i de la Fusta. Continuarem endintsant-nos en els boscos de Sant Joan de l’Erm fent parada en el Refugi de la Basseta (guardat, font) i visitant la bonica ermita de Sant Joan Nou (s.XX) fins arribar al Coll de Leix, on encetarem la baixada final travessant l’Obaga de Sant Andreu, visitant el poble de Turbiàs i el seu Dólmen (Neolitic), refrescant-nos en les Fonts de Cal Turbiàs i del Murilló (sempre rajen) i finalment seguint el Camí del Solà fins arribar de nou a Castellbò, on visitarem la col·legiata de Santa Maria (s.XV), el Castell (s.X) i el Pont Romànic (d’origen medieval) per donar per finalitzada la ruta més completa que es pot fer per aquesta vall, una vall especial per mi on encara tinc la sort de gaudir de la vella casa familiar, Cal Oriol.

RESSENYA: Ruta realitzada el 29-06-2021. Desde la C-14, a l’alçada de Montferrer (entre el Pla de Sant Tirs i la Seu d’Urgell), prenem una carretera indicada cap a Castellbò i Sant Joan de l’Erm. Aparquem a l’entrada del poble de Castellbò, a prop d’un plafó interpretatiu de la Vall de Castellbò. Iniciem la caminada seguint la carretera (O/NO) tot voltant el camp de futbol fins trobar de seguida un indicador, on obviem les indicacions i prenem a la dreta (N) un carrer formigonat que volta una casa i acaba en una “caseta” de la línia elèctrica (indicador). Tot just al costat d’aquesta “caseta” s’inicia el Camí Vell de Sendes (indicador, senyals grocs). L’antic i ben arranjat camí va remuntant el Barranc de Sendes per la seva riba esquerra amb tendència al N, passant a la vora de les prospeccions mineres dels Forats dels Minairons. Més amunt trobem una petita clariana amb un banc de pedra i les restes d’una antiga mina de ferro, punt on creuem el barranc i seguim pujant a l’altre banda un tram al SO que aviat ens deixa en el Mirador de les Dones. Continuem pujant per l’antic cami (senyals grocs) allunyant-nos del fons del barranc fent algunes llaçades o marrades que aviat ens deixen en un nou mirador, des d’on el camí continua pujant amb tendència al N per la solana fins sortir a una pista (indicador), que seguim a la dreta (N) cap a Sendes (indicat, senyals grocs) inicialment de pla però aviat fent una lleugera pujada per terreny obert. Més endavant, en arribar a un revolt tancat a la dreta on trobem un indicador, deixem la pista i reprenem el cami vell cap a Sendes (indicat, senyals grocs) que continua al NE entre pins i alzines i no triga en sortir a un prat on trobem un nou indicador. Travessem el prat amb tendència N/NE i a l’altre extrem del mateix reprenem el cami vell (senyals grocs) que s’endinsa en un bosc de roures. Poc desprès deixem a la dreta un cami indicat cap a Sallent de Castellbò i seguim cap a Sendes (indicat, senyals grocs) amb tendència a avançar al N tot resseguint el vessant de la muntanya. Ja a prop de Sendes travessem el Barranc del Solà i fem un ùltim tram a l’O que ens deixa en el despoblat de Sendes, just a l’alçada de l’església de Sant Vicenç (s.XVIII), que lamentablement es va enfonsar fa pocs anys. Seguim els senyals grocs a l'O pels carrers del poble. En sortir del poble el corriol esdevé fressat i continua més o menys de pla travessant el vessant solei de la muntanya tot passant per un mirador on trobem un plafó interpretatiu. Més endavant comença a davallar i s'orienta al N fins trobar el Torrent d'en Mi, que creuem per un pont de fusta i l'anem resseguint pel seu vessant dret per un bonic tram on encara es conserven els contraforts de l'antic cami. Posteriorment el cami s'endinsa per l'Obaga de Solanell, amb el riu de Solanell a l'esquerra i força avall encara, desprès fa una curta pujada i tot seguit baixa a buscar el riu de Solanell, que creuem per un nou pont de fusta. A l'altre banda seguim el camí que, desprès d'una forta pujada fent llaçades, ens porta al poble de Solanell, just al costat d’un indicador: anem cap al “Coll de Solanell” tot pujant per un carrerò (senyals grocs) que ens porta cap a la part alta del poble passant entre cases mig-derruïdes. Poc més amunt ens desviem a la dreta per veure l'església de Sant Julià (s.XVIII), encara en prou bon estat, però actualment amb la porta tancada (fa uns anys quan el poble estava totalment abandonat la porta estava oberta). Passada l’església ja apareix un sender fressat (senyals grocs) que comença a pujar amb tendència al N per la Solana del Pui. Més amunt el vell camí tomba al NO tot pujant per desprès entrar al bosc i continuar pujant (N, senyals grocs) sostingut. Més amunt, alrededor de la cota 1700m, el vell camí (senyals grocs) ens dóna una mica de treva fent un traçat més suau i obert tot travessant el vessant de la muntanya per la zona de Els Solers fins arribar a la cruïlla de camins senyalitzada de l’àmpli Coll de Solanell, des d’on se’ns obre la vista cap a les muntanyes del Pallars. Des de l’herbat Coll de Solanell seguim les indicacions cap al “Refugi de la Basseta” per un corriol (senyals grocs) que surt a l’O i gairebé planejant va resseguint l’emboscada carena lleugerament decantats pel seu vessant N. No triguem a arribar a l’àmplia zona de pastures del Planell de la Fusta, que travessem en la direcció que portem (O, senyals grocs), desprès fem un nou tram acompanyats del bosc i aviat arribem al Planell del Gavatxo, una altre àmplia zona de pastures on em acampat a passar la nit alguna vegada. En aquest planell trobem un indicador que ens convida a anar cap al “Refugi de la Basseta” per un corriol (senyals grocs) que inicialment baixa dretot al S i ben aviat tomba al SO i davalla més cómode travessant el vessant de la muntanya fins arribar al Cortal del Roi (ruïnes, indicador). El corriol (senyals grocs) a partir d’aquí s’orienta a l’O i continua travessant el vessant boscós de la muntanya tot dibuixant les raconades dels barrancs i fent lleugers desnivells mentre veiem alguns pins força grans i singulars fins acabar arribant a les ruïnes d’una borda o cortal (indicador). El corriol (senyals grocs) continua fent una lleugera pujada al SO, passem al costat d’un altre pi ben singular i més endavant el corriol esdevé un camí herbat que travessa el Bosc de la Creuilla fins desembocar en una pista, pista que seguim amb tendéncia al S (senyals grocs) fins arribar de seguida al Refugi de la Basseta (guardat), on també trobem taules, barbacoes i fonts que rajen aigua fresca i abundant. Travessem al S el planell herbat que hi ha davant del refugi fins arribar tot seguit a una cruïlla de pistes i camins. Des d’aquest punt primer fem una breu “anada-tornada” a l’esquerra (S) tot seguint una pista que en apenes uns 100m ens deixa en la bonica església de Sant Joan de l’Erm Nou, erigida el 1959 per l’arquitecte Isidre Puig i Boada, seguidor i estudiós de Gaudí. Vista l’església podriem seguir per la pista recte fins al Coll de Leix (opció més curta i ràpida però tot per pistes circulables), però preferim desfer els nostres passos fins la cruïlla abans esmentada i ara seguim la pista que surt a l’O/NO apenes uns pocs metres fins trobar un nou indicador, on deixem la pista i seguim indicacions cap al “Coll de Leix” tot agafant un corriol (senyals grocs) que s’endinsa pels bonics boscos de Sant Joan de l’Erm fent una suau pujada al SO. Ben aviat arribem a una bifurcació senyalitzada: anem cap al “Coll de Leix” per un corriol (SO, senyals grocs) que poc desprès travessa una pista i continua a l’altre banda (SO) entre pins i algún avet fins abastar un altre cami més ample (indicador). Seguim aquest camí (senyals grocs) cap al “Coll de Leix” tot agafant tendència al S fins sortir més endavant a la cruïlla de camins senyalitzada de la Gargallera: anem cap al “Coll de Leix” tot agafant la pista secundària que davalla suaument amb tendència al S (senyals grocs). Ben aviat rebutgem una pista a l’esquerra i seguim la nostra pista (S, senyals grocs) fins arribar a la cruïlla de pistes del Coll de Leix: seguim la pista que continua recte (S, senyals grocs) una miqueta més fins trobar un indicador que ens convida a deixar la pista i agafar un camí a l’esquerra (SE, senyals grocs) seguint indicacions cap a “Turbiàs” i “Castellbò”. El camí comença a davallar suau i ben aviat trobem una bifurcació amb un indicador: tots dos camins actualment estàn senyalitzats amb senyals grocs i ens portarien fins a Turbiàs, el camí de l’esquerra passa per Sant Andreu de Castellbò (poble natal de la meva àvia), però nosaltres agafem el sender de la dreta, que és el Camí Vell de Castellbò a Sant Joan de l’Erm. El sender (SE, senyals grocs) ràpidament s’endinsa en el bosc i continua davallant suaument. Més avall travessem el Barranc de Prat Veriner (més avall és el Barranc de Reguerals) i seguim avall pel fressat sender (senyals grocs), ara amb una clara tendència a l’E i entrant en l’Obaga de Sant Andreu, on aparèixen alguns bedolls que dónen color a l’espès bosc de pi. Més avall el nostre sender desemboca en un camí-pista que seguim en la direcció que portem (E, senyals grocs), baixant suau pel Serrat de Turbiàs (aquest tram de camí recentment han passat una excavadora que l’ha trinxat una mica…). Més endavant un indicador ens convida a fer una drecera del camí-pista per un corriol a l’esquerra i desprès reprenem el camí-pista que portàvem fins acabar sortint a una clariana on trobem les antenes d’un repetidor i trobem una cruïlla de camins senyalitzada. Des d’aquesta cruïlla fem una “anada-tornada” tot seguint un camí-pista que davalla primer al NE i desprès al SE fins arribar de seguida al Dólmen de Turbiàs o Cabana del Moro, en bon estat i envoltat de prats amb vistes al Cadí. Sobre la gran llosa que fa de coberta del dólmen s’ha descobert un conjunt de gravats rupestres on hi han representades onze inscultures rituals força ben conservades que fan pensar que el dólmen podria ser del Neolític. Vist el dólmen tornem a la cruïlla abans esmentada (de tornada faig drecera directa pels prtas) i ara reprenem el camí vell (O/SO, senyals grocs) tot davallant cap al poble de Turbiàs, que ja veiem. Desprès d’unes llaçades el sender desemboca a la carretera de Castellbò a Sant Joan de l’Erm, carretera que prenem a la dreta (SE) un brevíssim tram fins arribar a la part alta del poble de Turbiàs. A l’alçada d’un indicador davallem per un camí formigonat a l’esquerra que aviat ens deixa en l’església de Sant Iscle i Santa Victoria (s.XVIII), on deixem a la dreta el carrer que va cap a les poques cases del poble i davallem per un camí (SE, grocs) que tot seguit ens porta a un indicador al costat de Cal Turbiàs, des d’on fem una breu i refrescant “anada-tornada” seguint un corriol a la dreta que aviat ens deixa en la Font de Cal Turbiàs, ubicada en un raconet ombrívol i amb l’aigua sempre fresca ja que raja de dins de la roca mateix. Amb les cantimplores plenes tornem a l’indicador al costat de Cal Turbiàs i ara reprenem el fressat sender (senyals grocs) del camí vell que uneix Turbiàs amb Castellbò, primer fent un breu tram al N fins travessar un torrentet i, despès d’una tímida i breu pujadeta, sempre davallant amb tendència a l’E tot travessant el vessant solei de la muntanya. Desprès el vell camí comença a dibuixar llaçades ben traçades i acabem sortint a la carretera de Castellbò a Albet, carretera que seguim a la dreta i en suau baixada (senyals grocs), agafant ràpidament tendència a l’E/SE i arribant ben aviat a la Font del Murilló, sempre fresca i abundant, de fet és la font on omplo les garrafes per veure tot l’any. Des de la font seguim la carretera (SE) un breu tram més fins trobar un indicador que ens convida a agafar un camí a l’esquerra (NO, senyals grocs) que tot seguit ens porta a travessar el Riu de Castellbò per un pont. A l’altre banda apareix un sender fressat (senyals grocs, Camí del Solà) que amb tendència a l’E travessa tot planejant el vessant solei de la muntanya oferint-nos desprès bones vistes sobre el poble de Castellbò. Més endavant trobem una cruïlla senyalitzada on anem cap a “Castellbò” pel pedregòs corriol que davalla a la dreta (senyals grocs) i, poc més avall, desprès d’una llaçada, trobem un nou indicador on ens desviem a la dreta apenes uns metres per visitar les ruïnes del Colomar del Tema, una antiga torre de guaita des d’on gaudim d’una bona panoràmica sobre Castellbò. Vist el Colomar tornem a l’indicador i seguim davallant pel sender fressat fins sortir ben aviat a una pista, que seguim de baixada (SO). Als pocs metres (indicador) trobem la continuació del sender a l’esquerra (bona opció si no és vol visitar el poble de Castellbò) però seguim avall per la pista una miqueta més fins sortir gairebé darrera i per sota de la Col·legiata de Castellbò. Aquí prenem un carrer esglaonat que inmediatament ens porta al carrer principal del poble (C/Major), carrer que seguim a l’esquerra apenes uns metres fins arribar a la petita placeta que hi ha davant de la porta d’entrada de la col·legiata de Santa Maria de Castellbò, que es va començar a construir el s.XIII a sobre l'esglesia parroquial de Santa Mª i va ser fundada el 1436 (s.XV). Tot just al costat d’un plafó interpretatiu de l’església pugem per unes escales i desprès seguim un camí (S) que de seguida ens deixa a sota del promontori rocòs del Turó del Castell. Aqui busquem unes escales tallades a la roca (recentment han posat baranes de ferro) que ens porten fins el que era el punt de guaita del Castell de Castellbò, coronat per una senyera i una vista dominant sobre la vall. Del Castell de Castellbò (s.X) queden diverssos murs, parets, contraforts i una paret amb correus escairats i filades d'opus spicatum. El castell fou aterrat per ordre de Ferran el Catòlic el 1513. Recentment (anys 2016-17) s’han fet obres de consolidació i rehabilitació. Desfem el breu tram de cami fins a sota el promontori i ara anem a la dreta uns metres fins sortir a un estret carrer de formigò que seguim baixant per, tot seguit, sortir a un altre carrer (encara amb l’antic empedrat) que seguim a l'esquerra i en forta baixada fins desembocar aviat al Carrer Major (seguint aquest carrer a l’esquerra apenes uns 20-30 metres està casa meva -Cal Oriol- l’ùnica amb les parets que donen al carrer encara blanques). Un cop al carrer principal el seguim a la dreta i baixant, pasem per la plaça del poble i, poc desprès, deixem el carrer per creuar el Pont Romànic (documentat des del s.XVII, pero es creu que com a mínim és medieval), deixem el Càmping Butxaca a la dreta i arribem novament al punt d'inici.

NOTA: Tota la ruta transita per senders, corriols i camins fressats i senyalitzats. Técnicament la ruta no té cap dificultat (és tot caminar) però cal tenir en compte el fort desnivell acumulat i la considerable distància. A Castellbò podeu trobar divessos allotjaments rurals, un càmping, dos restaurants i uns fusters artesans (Can Molins). El segon diumenge del mes d’Agost cada any es celebra el Mercat Càtar, on el poble es “transporta” a l’edat mitjana i s’engalanen els carrers, i el 15 d’Agost es fa el tradicional Ball Pla enmarcat en les festes del poble.

***ALTRES RUTES PER LA VALL DE CASTELLBÒ:

-“De Castellbò a Sendes i Solanell pel Turó del Castell, el Barranc de Sendes, el Torrent d’en Mi i l’Obaga de Mas d’en Pere”
es.wikiloc.com/rutas-carrera-por-montana/de-castellbo-a-sendes-i-solanell-pel-turo-del-castell-el-barranc-de-sendes-el-torrent-den-mi-i-loba-15901210

-“De Castellbò a Sendes pel Turó del Castell, el Camí Vell del Barranc de Sendes, els Cortals, Cal Gabriel i la Serra Seca”
es.wikiloc.com/rutas-carrera-por-montana/de-castellbo-a-sendes-pel-turo-del-castell-el-cami-vell-del-barranc-de-sendes-els-cortals-cal-gabri-13296614

-“De Castellbò a l’ermita de Sant Climenç per la Serra Seca, el Cortal del Gabriel, Mardiscla i el Camí de l’Últim Càtar”
es.wikiloc.com/rutas-carrera-por-montana/de-castellbo-a-lermita-de-sant-climenc-per-la-serra-seca-el-cortal-del-gabriel-mardiscla-i-el-cami-13112747

-“De Castellbò a Sendes i Sallent de Castellbò pels Camins Vells, el Camí de l’Ùltim Càtar i la Serra Seca”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/de-castellbo-a-sendes-i-sallent-de-castellbo-pels-camins-vells-el-cami-de-lultim-catar-i-la-serra-s-11823595

-“Les Agudes, Dolmens de la Vall de Castellbò, els Folgars, el Pradell i la Borda de les Cabanelles des de Turbiàs”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/les-agudes-dolmens-de-la-vall-de-castellbo-els-folgars-el-pradell-i-la-borda-de-les-cabanelles-des-9587462

-“Castellbo, Serra Seca, Sendes, Solanell i Turo del Castell”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/castellbo-serra-seca-sendes-solanell-i-turo-del-castell-6788067

-“De Aravell al Cortal del Gabriel i l’ermita de Sant Climenç per la Serra del Morral, els Cortals i el Camí de Mardiscla”
es.wikiloc.com/rutas-carrera-por-montana/de-aravell-al-cortal-del-gabriel-i-lermita-de-sant-climenc-per-la-serra-del-morral-els-cortals-i-el-25885104