Volta a les Fous

Punt d'informació turística

Aparcament

Molí del Balenyà

També dit el Molí de Més Amunt. Vora del Pont Vell. Va estar en ús fins a inicis del segle XX. Ara encara se'n conserven: la bassa, el carcau, el canal de sortida de l'aigua, restes de les pales de ferro, la mola inferior i les quatre parets. És el més important dels tres molins que hi ha a Capafonts, tots mig enderrocats. El Molí de Més Avall, o de la Manugra, encara es feia servir per moldre d'estraperlo durant els anys quaranta del segle passat, però normalment la gent ja portava el blat al de la Riba, que era modern i feia una farina de més qualitat. Al riu del Barral s'han trobat les restes d'un molí més antic, del qual no hi ha cap notícia documental. Fins a la desamortització, els molins i moltes terres de conreu eren propietat de la parròquia.

Pont Vell

És al final del riu d'en Seguer, a tocar del molí del Balenyà, i abans d'arribar a les Fous. Per damunt hi passa el camí de Mont-Ral. Fet amb carreus tallats i argamassa, la seva arcada gòtica es recolza al cingle tallat pel riu. És del segle XIII, de la mateixa època que l'ermita de Barrulles. Ha resistit tots els aiguats. Els més recents que es recorden són el de Santa Tecla 1874, quan l'aigua va passar un pam per sobre de la volta; el de Sant Lluc 1930, on l'aigua arribà a un pam de la clau de volta; i el de Sant Paulí 1994, en què l'aigua va sobrepassar l'arcada més d'un metre. Restaurat el 2004, forma part del patrimoni monumental del poble.

Molí del Mig

Les Fous

Són les fous que el Brugent ha excavat per sortir de la vall. Comencen una mica més avall del Molí del Balanyà, i acaben quan el riu entra al terme de Mont-ral, sota la Rocalta per l'esquerra, i la partida del Pont de Besora per la dreta. Les Fous tenen dues coses, dos trets característics: els tolls i els cingles o roques que estan al seu costat. El primer, que no té nom, és uns cent metres més avall del molí; el segon és el toll de la resclosa del Garriga; després i al costat del Molí del Mig, el toll de la resclosa del Molí de més Avall; en segueixen uns altres que no tenen nom, tot i ser molt profunds i molt bonics; el penúltim és el més important, el toll de la Manugra, sota la cinglera del Salt de la Vella, profund, amb molta aigua i d'una gran bellesa. Uns metres més avall, a l'esquerra del riu, hi ha la Manugra, roca molt singular, dita així per la seva forma. L'últim és el toll de la resclosa del mas d'en Toni, que marca el final de la Fou, on podreu veure les restes de la volta d'un pont medieval: el pont de Besora. Els excursionistes coneixen aquest paratge perquè hi passa el camí de Farena, l'entrada natural quan es puja de la Riba a Capafonts. Cal saber que si les pluges han estat abundants i el riu baixa fort, no és possible passar les Fous; en aquestes circumstàncies cal anar per la carretera que passa per les Cadenetes, o pel camí que des de mas d'en Toni puja per les Comes Grasses cap a l'ermita de Barrulles i Capafonts.

La resclosa del molí de Més Avall

A la part més estreta de les Fous, just on arriba el barranc del Forn Teuler. Construïda amb carreus de pedra picada molt grans, es conserva en perfecte estat. L’aigua d’aquesta resclosa, a més d’omplir la bassa del molí, regava algunes parades a l’esquerra del riu.

Molí de Més Avall

Toll de la Manugra

Situat al tram més pintoresc de les Fous, sota el Salt de la Vella i a tocar de la Manugra, és toll per antonomàsia. Encaixat entre la cinglera i uns enormes blocs de pedra despenjats de qui sap on –o arrossegats per alguna riuada descomunal– forma una petita piscina amb minúscula platja de palets de riu, que les crescudes de cabdal transformen permanentment. L'aigua reflecteix la verdor que l'envolta i el blau del cel, i fa que el lloc sigui molt acolorit.

Manugra

És una pedra a la vora del riu, a les Fous, sota del Salt de la Vella. Abans de l'aiguat de Sant Paulí, el lloc era conreat; ara és tot ple de malesa. La pedra forma part de la roca extensa, lloanca, sobre la qual corre el riu; l'erosió de l'aigua l'hi ha donat una forma com la del bolet dit manugra, que creix a llocs molt humits i, per tant, també a la vora de la mateixa pedra.

Salt de la Vella

Aquesta cinglera de la Fou forma part de la mola rocosa que sustenta el serret del Fumat que penja per sobre la Manugra. Segons la tradició el nom li vindria del fet d'haver-s'hi espenat una dona ja molt gran. Real o fantasia el nom l'hi escau perquè la seva verticalitat l'hi dóna un aspecte molt alterós amb els seus cinquanta metres d'alçada. És una de les cingleres més conegudes de tota la vall.

Cova Fosca

La cova Fosca és una partida que llinda al nord amb el riu Brugent al seu pas pel lloc del Pont de Besora, a l'est amb la partida del Pont de Besora amb la qual forma una sola propietat, al sud amb la cinglera on hi ha la cova que li dona nom i a l'oest amb l'altra cinglera que sustenta el serret del Fumat. El nom és del tot apropiat, ja que és una obaga enclotada on el sol hi entra amb dificultat. És a la continuació del barranc del Miquelet que s'escola per la confluència de les dues cingleres, formant un petit curs d'aigua que raja quasi tot l'any i que desemboca a tocar de la partida del Pont de Besora travessant en els darrers metres el camí de Farena. Just en aquest punt hi unes parades petites, més aviat uns paradons, propietat de cal Marino. Contràriament al que es podria pensar és un lloc poc fred; pel fet de ser enclotat està protegit de qualsevol vent. Si que és un lloc amb molta aigua, molt humit. Sota la cinglera situada al sud hi ha la cova Fosca que és més aviat llargaruda, de poca alçada i força gran. Està parcialment tancada per unes parets de pedra que ja estan una mica enrunades. Més avall si troba una altra cova, més exposada, amb tancats de pedra seca. Davant mateix hi ha el teix centenari –un expert va calcular que tenia uns cinc-cents anys- arbre digne de figurar al catàleg d'arbres monumentals, ja que la seva soca a uns dos metres del terra té una circumferència de 4,35 metres. Fins cap el final dels anys cinquanta del segle passat l'envoltava un bosc d'alzines altíssimes, tan altes com la cinglera, amb troncs relativament prims per la seva alçada, però amb diàmetres que assolien més de mig metre.

La Rocalta

Aquestes agulles calcàries estan situades a l'esquerra del riu quan surt del terme pel lloc del Pont de Besora. Des del nord són poc vistents, arrecerades com estan al pendent, i des del sud tenen l'aspecte altiu que es pot veure en una de les fotos.

Pont del Besora

És immediatament després de les Fous, abans de que el riu surti del terme de Capafonts per entrar al de Mont-ral, just a l'aiguabarreig amb el barranc de la Cova Fosca. Només se'n conserva una part de l'arc -d'un metre i mig d'alçada- i, a l'altra banda del riu, petites restes d'argamassa, a la roca on es devia recolzar l'arc. Podria ser un pont romà, però segons els entesos, amb les poques restes que se'n conserven, no n'hi ha prou per a confirmar-ho. Podem suposar que el camí medieval que anava cap a Farena venia des del Coll Roig, baixava fins el riu i aprofitava aquesta roca per fer el pont que permetia passar a l'altra banda.