Volta a l'estany de Sant Maurici i Mirador cascada del Ratera, des de l'aparcament del Prat de Pierró

Volta al llac de Sant Maurici i Mirador cascada del Ratera des de l’aparcament del Prat de Pierró
Visita al Parc Nacional d’aigües Tortes, pel cantó d’Espot amb una passejada que sortint de l’aparcament del Prat de Pierró, puja pels bellíssims boscos de la vora del riu Escita fins el llac. Són uns quatre quilòmetres a peu fins a Sant Maurici.
Fins aquest aparcament es pot pujar perfectament en cotxe particular des d’Espot, perquè està completament asfaltat.
Hi ha l’alternativa de llogar els serveix de taxis tot-terreny que ens poden pujar fins el llac, o fins l’estany de Ratera o inclús més amunt, depenent del què volem fer. A Espot hi ha la caseta dels taxis on us podeu informar in situ o també podeu informar-vos a la seva web, aquí.

Nosaltres, dividirem l’excursió en trams ben diferenciats i que es poden fer per separat.
El primer tram va de l’aparcament del Prat de Pierró fins l’estany de Sant Maurici.
El segon tram, el més transitat, va per la riba Nord de l’estany fins la cascada del Ratera.
El tercer tram, és el menys transitat. Amb una bellesa salvatge i verge, acaba de completar la volta a l’estany, des de la cruïlla del camí al mirador de la cascada, fins al principi on hi ha la resclosa.

El primer tram que va del Pàrquing de Pierró fins el llac de Sant Maurici, és l’opció que escullen els que volen pujar amb el cotxe propi i no dependre d’horaris. És un aparcament d’alta capacitat on uns agents del parc et diuen on aparcar. I, de moment, és de franc.
Sortim de l’aparcament i a la dreta de la carretera ja surt un camí amb unes passeres de fusta, amb baranes i cartells indicadors (tot molt ben cuidat i adaptat per persones amb mobilitat reduïda), que va a través del bosc i puja fins el Pont de la Gorga, on podem veure que més amunt baixa el torrent per un petit engorjat.
Després del pont, desapareixen les passeres de fusta i el camí fa una ziga-ziga i va a sortir a la pleta d’en Xaulet. El camí puja entre prats i pel costat de la bonica riera, fins arribar al Pont de Pallers, on ens tornem a endinsar al bosc d’en Matet.
El camí va pujant pel bosc d’avets i anem trobant uns plafons informatius que ens informen, per exemple, que la gestió del bosc implica no recollir els arbres morts, que al podrir-se i descompondre’s generen una capa de sotabosc amb nutrients per la vida vegetal i també per l’animal.
Paga la pena de fer aquesta passejada fins el llac, passant per aquest bosc excepcional i de gran bellesa.
Trobem unes escales i el camí ens torna a acostar a la carretera on podem veure el trànsit de taxis amunt i avall.
Al final sortim del bosc i ja podem veure la silueta dels Encantats. Una mica més enllà veiem a la dreta l’ermita de Sant Maurici a l’abric d’una gran roca. Una mica més avall de l’ermita, ran de camí trobarem la font de l’ermita.
El camí fa una giragonsa i en una corba hi ha un petit mirador on podem veure una bona vista sobre el Encantats. Però encara no és la imatge típica. Trobem la cruïlla amb el camí que va al refugi Ernest Mallafré i en uns metres més ja arribem a l’estany de Sant Maurici, a la part Est i prop de la represa on ja veiem els Encantats i on hi ha un monòlit.
La foto típica de postal amb una de les estampes més boniques i representatives de Catalunya: Els Encantats amb l’estany de Sant Maurici en primer pla. Només hi ha, al meu parer, dues muntanyes més que li fan la competència; una és l’incomparable massís del Pedraforca i l’altra l’increïble i únic al món, massís de Montserrat.
Final del primer tram.

El segon tram ens portarà des del principi de l’estany de Sant Maurici, vorejant la riba Nord fins la cascada de ratera. Aquest tram és la Rambla. Gent amunt i avall i grups prop de la riba fent-se fotos, assentats o passejant. Sembla que és el camí típic de la gent que puja amb els jeeps fins al llac. És la passejada més popular. Altres es fan pujar fins l’estany de dalt, el de Ratera i després baixen a peu fins al Monòlit del principi de l’estany, on els recull el taxi 4x4. Nosaltres vàrem aprofitat per fer un mos i algunes fotos xules del llac amb els magnífics Encantats.
El camí és molt fàcil i agradable. Primer ens trobem amb la font de Sant Maurici, al peu del camí. I durant la passejada per aquesta riba Nord on no et canses de mirar la imatge dels Encantats amb l’estany. Una imatge que va canviant a mida que anem caminant cap a la cascada o cada cop es fan més evidents i complets els dos pollegons que formen Els Encantats.
Arribem a una cruïlla. Recte anem cap a la cascada de Ratera i a l’esquerra anem a donar la volta al llac.
Agafem recte i tot seguim ja venen unes escales on el camí puja fort, fins arribar a una cruïlla on a l’esquerra hi ha un mirador a la famosa cascada. Hem de fer cua per a fer-nos la foto de rigor amb la cascada darrera.
A la cruïlla, abans del mirador, veurem unes escales on el camí ens portaria cap a l’Estany de Ratera i més enllà cap el port de Ratera o el refugi d’Amitges.
Per acabar aquest tram, baixarem, desfent el camí, fins la cruïlla per agafar el camí que volta l’estany.

El tercer tram comença a la cruïlla esmentada, encara a la riba Nord, on agafarem el camí que ens surt per la dreta i que dona la volta al llac.
El camí primer baixa suau i després d’una manera més abrupta fins arribar gairebé a la riba, on ja veiem el nostre primer obstacle. Passar el torrent que baixa de l’estany de Ratera i la seva cascada que acabem de visitar. Encara estem a la riba Nord.
Hi ha uns troncs que sembla que servien de pont, però només en queda un que va d’un cantó a l’altra del torrent i per on hauries de passar per sobre fent equilibris i patint alguna relliscada.
Optem per pujar una mica riu amunt a veure si trobem un pas més favorable a través de les pedres. Al final i tot en estar una estona buscant el lloc per passar més adient, acabem mullant-nos els peus.
Un cop a l’altre cantó tornem a retrobar el camí i arribem a la riba en l’extrem de la part Nord de l’estany on hi ha unes vistes excepcionals del llac i els Encantats.
Seguim un camí preciós, salvatge i verge sense absolutament ningú però bastant ben marcat, més o menys planejant fins a arribar a un segon torrent, aquest més petit i que no ens ofereix gaire dificultat de passar-lo. És el riu que baixa del Portarró d’Espot i entra a l’estany de Sant Maurici pel cantó Oest.
Després del pas d’aquest segon riu, el camí s’enfila abruptament unes 60 metres sobre l’estany, per tornar a baixar fins a trobar el tercer riu i així salvar unes roques prop de la riba. Boscos d’avets alts i magnífics i quan baixem a la riba unes vistes inèdites sobre el llac.
Passem el tercer rierol que baixa de la pleta del pic Subenuix amb unes vistes sobre el llac espectaculars i ens internem en un indret anomenat ‘dels pescadors vells’, que és el més humit, ple de bolets i el lloc més maco de tots els que hem vist fins ara. Mot feréstec i salvatge.
Baixem altra cop prop de la riba des d’on podem apreciar, davant nostre una antiga caserna militar que serveix de refugi. En direcció Nord Oest, podem veure com treuen el cap Les Agulles d’Amitges.
Més endavant ens trobem unes escales que pugen i baixen salvant un canaló de la riera canalitzada en el seu desguàs a al llac, la qual baixa de l’estany de Monestero i passa pel costat del refugi Ernest Mallafré al peu dels Encantats.
Desprès d’això passarem per sobre un contrafort de la resclosa de Sant Maurici, arribem a in petit turonet i veiem les barraques de la represa. Tot seguit hi ha una altra resclosa per la qual no podem passar-hi per sobre perquè hi ha un reixat i hi ha perill de caure a l’aigua i ens veiem obligats a baixar, seguint el camí, fins a la base, on veurem el desguàs canalitzat de l’estany sobre el riu Escita i on hi ha un pont que passa per sobre d’aquest torrent.
Després de passar el pont, remuntem per l’altra riba fins arribar altre cop a l’ alçada de la represa i baixarem cap el camí per on hem pujat.

I ara només ens queda desfer tot el camí del primer tram fins arribar altre cop a l’aparcament.

Aquesta excursió esta agafada en part de la ruta del company de wikiloc: David Sabadell
Gràcies per compartir, company.

Espero que us agradi aquesta proposta.
Salut i República
Magí