Volta a l'estany d'Ullastret

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Itinerari circular que sortint del bonic poble d’Ullastret ens duu a travessar la plana de l’estany homònim, antiga zona lacustre, avui plana agrícola...
L'estany d'Ullastret o llac d'Ullastret era un llac, ja desaparegut, localitzat en una depressió tectònica a la part oriental del terme municipal d'Ullastret, a la comarca del Baix Empordà.
Alimentat per les aigües del Daró i per altres recs i torrents de la seva conca, l'estany d'Ullastret tenia una superfície aproximada de d'uns 3 km quadrats. S'estenia al peu de l'antic poblat ibèric de la tribu dels indigets, el "Puig de Sant Andreu", situat a 53 m d'altura màxima sobre el nivell del mar. Les excavacions i recerques han comprovat que comunicava amb el mar a través d'un seguit d'embassaments litorals i que hi havia dues illes al llac. Igual que altres zones humides de Catalunya, l'estany d'Ullastret fou dessecat entre el final del segle XVIII i el segle XIX amb un sistema de canals. L'antiga conca lacustre fou convertida en camps de conreu.
Malgrat això encara avui, en èpoques de fortes pluges, l'extensa àrea que ocupava l'antic llac es torna a omplir d'aigua
Sortim de la Plaça de la Llotja, on desprès de caminar rematarem la sortida amb un bon esmorzar de Can Quel. Aquí mateix es troben les escales que ens permet traspassar les muralles accedint dins el recinte emmurallat, passant al costat de l’església de Sant Pere i descobrint bells racons.
Sortim de dins muralles i caminem a tocar de les primeres cases del nucli del poble, just a l’altra banda de la carretera i de la plaça que dóna entrada al poble, hi ha una àmplia zona d’aparcament i el començament del vell camí de Palau-sator, actualment una ampla pista asfaltada. La seguim una estona i aviat la deixem, girant a l’esquerra per un altre vell camí, el d’Empúries que deixem de seguida, girant ara a la dreta (el camí d’Empúries serà per on tornarem). El camí que adoptem, anomenat popularment camí de Torrecuques és l’antiquíssim camí que comunicava Empúries amb Girona, passant a tocar de les Gavarres, el Baix Ter i el Montgrí. Alguns trams, com el que seguim ara, entre Ullastret i el puig de Sant Andreu, es creu que ja deurien existir en època ibèrica i van ser utilitzats intensament fins a època moderna. Són trams especialment cuidats, empedrats i limitats per murs de pedra seca, i amb algunes marques de profundes roderes en algun tram rocós.
En arribar als peus del Puig de Sant Andreu el camí ressegueix el puig fins travessar la riera Nova per un pontet...tram avui, força envaït de matolls i esbarzers.
Passat la riera Nova, ens toca travessar la plana agrícola formada sobre l’antic estany d’Ullastret fins arribar, altre vegada, a la pista asfaltada que uneix Ullastret i Palau-sator. Just al davant es troba les restes de una vella tina medieval i a peu de carretera la granja Coll, dedicada temps enrere a la cria i engreix de visons americans.
Passada la granja, tornem a endinsar-nos a l’estany (esquerra), passant sobre el rec Traient i un xic més endavant el Mas Blanc, dedicat a turisme rural. El camí va resseguint l’estany pel seu llit, amb la silueta del campanar de Sant Romà de Llabià a l’horitzó. El camp de vol de LLabià amb el seu hangar ven camuflat ens crida l’atenció i tot seguit el camí comença a elevar-se fins arribar a Llabià.
Un seguit de escultures de ferro de Josep Coll de Can Pau de Llabià ens donen la benvinguda, amb l’extens terreny de l’estany com a teló de fons.
Llabià és un petit nucli de població situat dalt d'un turó, entre els pobles de Serra de Daró i Gualta. Ja existia l'any 959. El conjunt, dominat per la massissa presència de l'església de Sant Romà, està estructurat en dos eixos principals, el carrer major i el carrer del Mar. La major part de cases han estat restaurades en els darrers anys, respectant la fesomia antiga, això fa que puguem trobar encara diversos portals i finestres dels segles XVI i XVII.
Ens acostem fins l’església de Sant Romà per fer-nos la foto de grup i tirem avall. A la entrada del poble es troba la creu de terme sobre un plafó de ceràmica amb un poema que ens crida l’atenció...és un poema de mossèn Pere Ribot i aquest, diu així:
LLABIÀ
Dolç i obert com una mà
el poblat de Llabià
us dóna la seva imatge:
suavitat del paisatge
i l’ajut de sant Romà,
l’església i el repòs
de l’esperit i del cos.
Cor obert com una brasa
de servei d’amor us diu,
Primavera, hivern i estiu:
-Entreu, que ja sou a casa.

Continuem un xic avall per la carretera d’accés al poble fins trobar el camí que ens duu fins el mas de la Bomba.
Degut a la inundació periòdica de l'estany d'Ullastret, l'any 1850 es va acordar fer una sèrie d'obres per desaiguar l'estany, i la constitució d'un sindicat entre els amos dels terrenys afectats. Així es va construir una mena de presa feta amb terra (mota) i un edifici per la ubicació de tota una sèrie de bombes destinada a treure l'aigua de l'estany quan aquest s'omplia. En l'edifici també s'hi va preveure un parell de mòduls destinats a zona residencial pels vigilants de la bomba.
Seguim camí passant al costat de una gegantina torre de comunicacions i poc després arriben al pont romà de la Roqueta. Ens trobem davant d'un petit pont que permetia salvar una sèquia de desguàs de l'estany d'Ullastret. Formava part del conegut com "Camí d'Empúries", que anava d'Empúries a Girona, on enllaçava amb la Via Augusta. Per aquest motiu tradicionalment algunes fonts l'han considerat d'època romana, però per les seves característiques sembla més adequat parlar d'un pont medieval. El pont està format per un sol ull de perfil rebaixat. El seu aparell està fet a base de pedres petites sense treballar i lligades amb morter. L'arc té una llum d'uns cinc metres i tres metres d'ample.. Al costat hi ha ubicada una font.
Passem al costat del Puig de Serra, en aquest turó entre els anys 1982 i 1986 es van fer treballs de prospecció i excavació que varen permetre descobrir que al Puig de Serra, a més de de la necròpolis ibèrica, hi havia hagut un hàbitat de la primera edat del ferro i del període ibèric antic (segles VII-VI aC). Intervencions recents de prospecció geofísica i sondejos arqueològics han pogut constatar i ampliar les dades sobre aquest poblat, instal·lat a la plataforma superior del puig.
Seguint el camí, arribem al recinte del poblat ibèric de Ullastret i tot seguit enllacem amb el camí vell d’Empúries (aquell que havíem deixat al començament de la ruta) i que ens deixa a Ullastret on l’Olga i en Quim ens esperen per oferir-nos uns bons entrepans, donant així per finalitzada aquesta interesant sortida.
Salut i bones caminades!!