Volta a Puigdefrou

Aquesta volta a Puigdefrou surt de l'aparcament del camp de futbol vell de La Cellera i sempre pel carrer del Torrent de Sales transita pel Camí de Pladevall, asfaltat, fins a trobar la riera d'Osor. En aquest punt hi ha una passera que no cal travessar (jo la vaig travessar per fotografiar-la des de l'altre costat); la ruta segueix a la dreta de la riera on troba un rajolí d'aigua primer i, al cim del marge, la Font Picant de la Fanera, molt mal conservada, malauradament.

Se segueix per un sender-canal petit i paral·lel a la Riera d'Osor, ple d'ortigues molt simpàtiques, fins a trobar una pista que sense pèrdua arriba a la Central d'en Faria, un entorn bonic amarat de verdor i de frescor. Si es fa aquesta caminada després de pluges, al costat d'aquesta central hi ha un saltant d'aigua prou espectacular com per aturar-s'hi i gaudir-lo una estona.

Ara cal pujar per la pista sense pèrdua i amb la companyia regular del soroll de l'aigua, la pista puja amb normalitat fent ziga-zagues pel Bosc de la Fanera. Es travessa un canal d'aigua construït per la central hidroelèctrica i, poc després, en una corba d'esquerres, cal agafar la drecera que surt per la dreta. Aquesta drecera passa per sobre de la Central d'en Faria i puja molt dreta fins al collet del bosc de Plantadís. En aquest punt hi ha unes primeres vistes agradables d'Anglès.

A partir d'ara, cal decantar a l'esquerra i començar a pujar, sense pèrdua, per la carena de la muntanya del Plantadís, el Serrat d'en Cànoves fins arribar a Puigdefrou, un dels cims més màgics de les Guilleries. En aquest tram de caminada, el més dur de tots, el que puja més i el més emocionant s'aconsella aturar-se, de tant en tant, per gaudir dels paisatges salvatges que es poden assaborir tant al nord com al sud de la carena.

La pujada final es fa seguint els senyals blaus que pugen de La Cellera de Ter, és una pujada dreta i atractiva. Des del cim s'observen una infinitat de cims: les Agudes (Montseny), Santa Bàrbara, el Pla d'Aiats, el Far, el Puigsacalm, el Puigsallança, la serra de Finestres, Rocacorba, Sant Roc, la muntanya de Santa Brígida, etc. És un cim que no arriba als mil metres, però és un cim molt generós.

El descens s'inicia seguint la pista que arriba al Puigdefrou fins a la cruïlla de camins on s'agafa el que baixa cap a la dreta i que al cap d'una cinquantena de metres hi ha la bifurcació que porta a La Cellera de Ter, per tots dos camins. Aquest descens agafa el camí de la dreta i, de seguida, baixa per una drecera a l'esquerra. A partir d'aquí, la caminada és espontània, que diria Maragall: avall que fa baixada. En aquest punt s'abandona el GPS i es va descendint per dreceres netes i divertides de pins, roures i castanyers fins al punt que he assenyalat i batejat com a "Senyals blaus".

A partir d'aquest punt, només cal seguir els senyals blaus que per pista, una drecera breu i una pista definitiva condueix al camp de futbol de La Cellera de Ter, inici i fi de la caminada.

Aquesta és una caminada divertida per entrenar.

AMUNT QUE FA BAIXADA!