Volta al croissant del tossal de Montconill

Pujada al tossal de Montconill i volta vorejant-lo per dalt resseguint com si fos un croissant. Visitem interessants elements patrimonials, miradors i, ja baixant, la font de Montconill i la zona d'escalada "Boulder".

Deixo el cotxe passada la casa de can Canals Nou (Casal Rojas) davant les efigies metàl•liques de genets muntant a cavall (s'hi accedeix passada la planta de l'escorxador Mafrica). La ruta comença a la cruïlla on hi ha unes banderoles indicadores de camins a peu. Prenc direcció oest entre dos camps; s’arriba a una pista i segueixo a l’esquerra entre bosc. A punt que s’acabi la pista en un camp, tombo gairebé 180 graus a la dreta per un corriol ben fresat. Atanso una altra pista per la qual segueix el camí de la Sal, i la segueixo fins arribar a l’antic forn de maons de can Pla Vell. Darrera mateix del forn segueixo un rastre de corriol en direcció oest lleugerament nord i atanso una altra pista, que segueixo uns cinquanta metres.
Atenció: la pedra del sacrifici no és on la situo en el mapa. Tot seguit ressenyo la situació exacta (molt propera)
N 41 ° 46.000 E 001 ° 46.794
UTM: 31T E 398585 N 4624589)

Reculo fins retrobar i seguir el corriol que se’n desprèn a la dreta, direcció SE. Trobarem un pujador fort, que si ha plogut fort recentment ens pot plantejar certa dificultat, però només són uns vint o trenta metres. Tot seguit ens compensa un llarg tram planer de corriol boscà. Trobo una cruïlla de corriols i segueixo cap a la dreta. El corriol va guanyant cota lleugerament. Quan comença a baixar, al cap de poc arribo a una pista dolenta i torno a remuntar; farà una llaçada i arribo al final de la pista. Cal fer una altra llaçada ja novament per corriol. Intueixo que sobre meu molt a prop hi ha el pla de Montconill, que aviat guanyaré. Però abans segueixo el corriol i arribo sobre unes roques planes. Atenció: a terra hi ha gravades les marques de terme jurisdiccional entre els comtats de Cardona i el de Manresa ( enllaç a una ressenya explicadora: https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-de-terme-amb-manresa ) Les roques són també un magnífic mirador cap a l’est de la contrada. El corriol tomba en direcció oest i guanyo el pla. Segueixo pel llindar del bast camp del pla de Montconill vorejant-lo. Arribo a un extrem en el que a prop passa la línia elèctrica més gran que travessa el pla (n'hi ha d'altres). Veig un corriol que baixa a l’esquerra i el segueixo. Aquí torno a trobar marques com les anteriors. També és un magnífic mirador, millor fins i tot que l’anterior. Reculo i segueixo vorejant. Poc després de passar per sota de la línia deixo el pla per internar-me pel corriol que a partir d’ara seguirà el contorn molt a prop del pla per dins el bosc. Depasso una barraca de vinya que queda a la dreta a dalt i després arribo a una altra barraca de planta quadrada molt ben conservada. A partir d’aquí puc baixar per un corriol que es bifurca al cap de poc. Pel ramal de l’esquerra arribo a un tercer mirador damunt de roques. La vista des d’aqui ja s’obre més cap el sud (a partir d’aquí podré contemplar l’efigie del Collbaix des d’una òptica ben poc usual). Pel de la dreta baixaria bastant directe fins la segona pista (cami de la Sal) que he trobat pujant des de l’inici. Torno a dalt i segueixo per l’agradable corriol, el qual va tombant decididament cap a l’oest i al final ben al nord. Podrem albirar si posem atenció, a la dreta el mas de Montconill i l’ermita annexa de sant Antoni de Pàdua (el mas ja existia el segle XIV). Arribo a una pista, que agafo a l’esquerra cap avall. Atenció: molt aviat, a la dreta, un caminoi baixa fins la font obrada de Montconill, que encara raja, en un indret molt fresc i amagat. Des d’allí surt un corriol que ens duria als plans de Jaumeandreu. Retorno a la pista, i bon tros cap avall fins que veiem grans blocs de roca per sota. Localitzo un rastre per baixar i ja hi sóc. És la zona “boulder” L’origen de la paraula és escandinau i vol dir roca. Hi ha diversos blocs on es practica escalada tècnica. Pel corriolet que marxa cap a l’est retrobo la pista davant d’una gran dipòsit i la segueixo avall. Trenco cap a la pista de l’esquerra i passo de llarg d’una pista a la dreta. Quan arribo al davant d’una planta de reciclar àrids agafo el corriol que avança per l’esquerra de la planta (no pas la pista) i seguint-lo atanso l’extrem de la primera pista que he agafat prop de la sortida, on l’he deixada per fer el tomb de 180 graus. Només cal desfer el camí i arribar al punt on he començat.