Volta al pantà de Foix des de Castellet

Volta al pantà de Foix des de Castellet

Arribem a Castellet per la AP2 sortida 28 i N340 on després de passar pe costat de l’Arboç topem amb el petit poblet de Castellet on hi ha un aparcament decorat amb unes figueres que recreen el treball i el transport de pedra des de l’antiga pedrera, que és on hi ha aquest aparcament.
Deixem el cotxe i ens enfilem per un caminet que passa per sobre de la pedrera, travessa el poblet i ens deixa al peu del Castellet on hi ha la plaça de l’Ajuntament i un magnífic mirador sobre el pantà de Foix.
El Castellet es propietat de la Fundació Abertis que és qui l’està restaurant i hi ha visites guiades cada segon cap de setmana de cada mes.
Ens enfilem per un camí de pedra que ens porta a la bonica Església on també podem gaudir de les vistes sobre el pantà i desprès el camí davalla per darrera l’església. Trobem marques blanques i vermelles de GR. Passem pel costat d’una barraqueta que serveix de refugi. Travessem el torrent de les Bruixes i el camí s’endinsa per la Serra Mala i es va enfilant per el marge dret del fondo del Perot fins al roquedar del Planol i la casa enrunada de Cal Balaguer. Segueix en direcció a cal Cremat però a mig camí agafa una pista que va ja va baixant altre cop cap al pantà. Aquest seria el punt més alt de tot el recorregut.
La pista voreja el turonet de Els Gegants. Ara seguim marques blanques i grogues. Anem baixant i anem a petar a un bonic aqüeducte que portava les aigües cap al poble.
Estem al costat de la carretera però no hi entrem. Passem pel costat, travessem una cadena, passem una conducció d’aigua i anem a parar a sota la presa. Aquí fa molta pudor. Em penso que es tracta d’una depuradora d’aigües residuals on l’aigua desprèn fòsfor provinent d’activitats fitosanitàries.
Agafem un camí que en un parell de giragonses remunta al nivell de l’embassament. Passem pel costat d’una borda en runes i anem a parar al passadís que hi ha a sobre el mur de la pressa.
Anem voltant el pantà per un camí que passa a tocar de l’aigua, però no t’hi pots acostar perquè tot està empantanat. No és gaire maco.
Passem una caseta enrunada, com si fos un antic refugi de pesca i arribem a Can Bladet. En tot aquest tros de camí des del mur de la pressa no hem pogut gaudir de l’aigua. No hi ha cap platgeta. Tot és pantà.
Passem un indicador que ens informa d’una font que queda a can pistraus (la font d’Horta), passem un el pont de la Font d’Horta i arribem a la carretera.
Cal fer un tros de carretera fins arribar al poble de Castellet. Potser hi ha un camí més directe a través dels camps, però no el conec. I la ruta que m’ha servit de model també va per la carretera. És un tros una mica antipàtic però hi ha bones vistes del pantà i el poble.
Al final de la carretera, tombem a la dreta i uns metres més enllà arribem al pont sobre el Foix. Tornem a tombar a la dreta i unes passes més enllà ja veiem l’aparcament.
Recomano de fer aquesta ruta en els mesos que no siguin de molta calor.
El que m’ha agradat més de tota l’excursió ha estat el mateix poble de Castellet, amb el seu Mirador sobre el Foix, el seu Castell i la seva església. També paga la pena les vinyes de Can Cabra, l’aqüeducte de les aigües, la vista des del mur de la pressa i les vista des de la carretera tornant.
Gràcies Josep Maria Dalmau per compartir.
Salut i República.