Volta al Pedraforca des de Gòsol 360 graus

Ruta circular de 21 km de longitud al voltant del Pedraforca. Fent una volta de 360º al massís, l'itinerari ens permet conèixer tots els vessants d'aquesta muntanya emblemàtica de Catalunya.

La ruta surt de Gósol pel camí de la Cerdanya fins al Collell, divisòria d'aigües entre el Segre i el Llobregat i pas natural del massís del Pedraforca a la serra del Cadí. Després davalla cap al refugi Lluís Estasen, amb impressionants vistes de la cara N del Pedraforca, i continua cap al vessant E passant per sota de la tartera de Saldes. Torna a pujar cap a coll de Jou pel camí dels Miners, sota la impressionant paret calcària de la cara S i, finalment, retorna al punt d'inici a Gósol.

Gósol és un municipi de la comarca del Berguedà, Catalunya, pertanyent a la província de Lleida i al partit judicial de Solsona. La vila forma part Pertany del Parc Natural del Cadí-Moixeró i està situat al seu vessant sud, a l’oest del massís del Pedraforca.
El poble de Gósol no sempre ha estat a la ubicació actual, ja que fa temps estava situat al turó on hi ha les actuals ruïnes del castell de Gósol, del segle xi i inclòs dins la ruta del Camí dels Bons Homes.
Gósol està situat, actualment, a la vall que porta el seu nom. La vall de Gósol està tancada pels contraforts del Pedraforca i la muntanya dels Cloterons. Està, també, envoltada per la serra del Cadí, que s'alça sobre el coll de Josa.

L'excursió d'avui es tracta d'un itinerari sense dificultats tècniques i fàcil de seguir -està ben senyalitzat com a PR-C 127-, la dificultat únicament ve donada per la distància i el desnivell a superar.Aquest itinerari circular ens permet conèixer la muntanya del Pedraforca (2.516m) pels seus quatre costats, ben diferents entre ells. El Pedraforca està situat entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al nord-oest del Berguedà i dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Limita al nord amb la serra del Cadí, al sud amb la serra d'Ensija i a l'oest amb la serra del Verd. Aquesta muntanya de silueta inconfusible atrau excursionistes i escaladors de totes les edats.

Tota la ruta està senyalitzada amb les marques blanques i grogues del PR-C 127, però cal estar atents a les bifurcacions ja que coincidim parcialment amb el PR-C 123 i el PR-C 124 que també utilitzen les dues franges de pintura blanca i groga, i amb els GR 107 i 150 senyalitzats amb franges de pintura blanca i vermella. A l'hivern, el tram de Gósol al refugi Lluís Estasen pot estar nevat i/o glaçat, fet que n'augmenta la dificultat i el risc.

Trobem aigua a la font Terrers, la font de la Roca i la font del refugi Lluís Estasen. Nosaltres com que seguiem la ruta en petit grup i sense presses ens hem permès certes llicencies, anar al nostre ritme, fer moltes fotos, dividir el recorregut en dos dies fent sopar i dormir al Refugi Lluis Estasen i gaudint del bon tracte i servei d'en Jordi el guarda del Refugi, i finalment incloure altres elements d'interes com veure el mirador del Gressolet o el mirador del Cap de la Creu que donen més valor al recorregut.

Sortim de l'aparcament que hi ha a l'entrada del poble i anem cap a la plaça de Gósol pel carrer Picasso. El seu terme té una alçada considerable, i un relleu molt accidentat, la qual cosa fa que hi predominin els conreus típics de l'agricultura d'alta muntanya (els farratges i les patates de llavor), les pastures i els boscos de pi negre, pi roig, avets i roures.
El poble, situat a 1.432 metres d'altitud, és envoltat de farraginars i de pastures; la seva activitat econòmica bàsica és la ramaderia de vaques de carn, complementada amb el turisme. El poble té una gran oferta de cases de segona residència.

La vida al nucli de Gósol transcorre al voltant de la plaça, presidida per una escultura que reprodueix una de les obres que Picasso va pintar aquí durant la seva estada, 'La Dona del Pans'. Al voltant de la plaça hi ha gairebe tots els bars i comerços del poble. després passem per la plaça del safareig i pel carrer Cerdanya en lleugera pujada. Agafem un caminet a la dreta amb la marca vermella i blanca dels GR. Aquest camí va més o menys en paral•lel a la carretera que va a Josa del Cadí i ens portarà, sempre en pujada, fins a Font Terrers, una de les àrees de pícnic més emblemàtiques de Gósol, envoltada de prats i boscos on es fan forces bolets. En aquesta àrea hi podem trobar, una font, taules, barbacoes, zona reservada per aparcar cotxes i el punt de partida de múltiples rutes. D'aquí hi surt la ruta de la Mallarenga petita, hi passa també el GR107 dels Bons Homes i la Ruta dels Segadors. S'hi accedeix des de la carretera que va a Tuixent, o a peu des del poble de Gósol.

A Font Terrers podem fer un bon glop d'aigua fresca i bona. En aquesta excursió anirem trobant fonts fins al refugi Lluís Estasen, després ja no trobarem més aigua fins arribar a Gósol. Sortim de la font seguint el mateix GR pel que veníem. Ara anirem planejant una estoneta per tal d'agafar forces per la pujada que ve. Trobem un pal indicador just al torrent de la Coma dels Caners, i agafem el camí de l'esquerra que ens portarà en forta pujada, per dins un bosc de pi roig fins el Cap de la Portella i el prats que hi ha sota el Collell.

Aquí tindrem unes bones vistes de la vall de Cerneres i del Cadinell. Al cap de poc i al costat d'una gran roca trobarem la Font de la Roca (evidentment), i seguirem pujant per mig de prats fins arribar al Collell, el punt més alt d'aquest recorregut i a on ja podrem veure la impressionant cara nord del Pedraforca. Ara continuarem cap a la dreta pel camí ample que porta al mirador de Gresolet, el qual visitarem abans de pujar al refugi.

Des d'aquest camí i en lleugera baixada anirem contemplant davant nostre la vall del torrent de les Mulleres i més endavant Gresolet. Trobarem una altra font a la dreta del camí i al cap de poc trobarem un corriol esglaonat que puja directament fins la jaça dels Prats i el refugi Lluís Estasen. Però no l'agafarem sinó que seguirem avall per la pista fins el Mirador de Gresolet. El Mirador de Gresolet està format un conjunt de balcons construïts a la falda del Pedraforca des d'on es poden observar unes magnífiques vistes. Les vistes i l'espectacular cinglera el fa un lloc atractiu i especial. El balcó dóna una visió panoràmica que va des de la cara nord del Pollegó Superior del Pedraforca fins a la Serra d'Ensija passant pel sector oriental de la serra del Cadí (Comabona).
A la part superior del mirador s'hi pot accedir per una passera, cosa que el fa accessible a persones amb mobilitat reduïda. A la part inferior només s'hi pot arribar per les escales. Aquest és un bon punt d'inici d'excursions per la zona.

Ara si que pujarem cap el Refugi Lluis Estasen, i ho farem pel vell sender que pujava des de Saldes abans de l'obertura de la pista, i ho fem en poc més de quinze minuts.
Aquest refugi fou Inaugurat el 26 de juny de 1949, dos anys després de de la mort de l’escalador Lluís Estasen, aquest equipament es construí a la Jaça dels Prats un esplèndid prat als peus de la desafiant paret rocallosa del Pedraforca, una de les muntanyes més emblemàtiques del país. Al 1977 s’hi va fer una important remodelació i ampliació. Actualment l’equipament té una capacitat de 35 places repartides en dues habitacions situades a la primera planta de l’edifici, un bucòlic xalet de muntanya de pedra. Punt de pas obligat si es vol pujar el Pedraforca o si es realitza les travesses Cavalls del Vent, Alta Ruta del Cadí o Tora Blava.

El refugi Lluís Estasen és un refugi de muntanya dins el municipi de Saldes (Berguedà) a 1.675 m d'altitud i situat a la Jaça dels Prats a peu del Pedraforca.

El dia de la col·locació de la primera pedra del nou refugi situat a la Jaça del prat a la base de la cara nord del Pedraforca Lluís Estasen i Pla, que assistia a l'acte, va patir una embòlia que posà fi a la seva vida. Dos anys més tard s'inaugurà el refugi amb el seu nom .
Entre els guardes del refugi que han passat per aquí, cal destacar la figura de Joan Martí, alpinista amb experiència (ha escalat als Alps i l'Himàlaia) el qual porta més de 30 anys com a guarda del refugi, essent-ne el guarda des de 1975. En Joan és el guarda que porta més temps al capdavant d'un refugi a Espanya i és considerat una autèntica institució entre els guardes de refugi.

L'endemá al matí prosseguim la ruta. Davant del refugi trobarem un pal indicador que ens senyala la direcció a Gósol, és el PR-C 127. Primer planejant i després en forta baixada anirem seguint les marques grogues i blanques d'aquest PR. Sortirem del bosc i el camí es fa més ample. A la nostra esquerra haurem deixat vistes de Saldes i de la Gallina Pelada. Passem pel costat d'un arbre solitari i una roca a la esquerra que ens recorda una Festa de l'Arbre. El camí, ara més ample encara, s'enfila cap al Coll de Jou. Al capdamunt el camí es divideix i agafem el de baixada, la traça que seguim ens parla d'una bassa al capdavall, però avui no hi ha tal bassa, sinó que es ben seca. Seguim per la dreta de la bassa, avui inexistent, i en pujada ens anem endinsant per un bonic bosc de pi roig. Aquest camí planeja força tot i que encara hi trobarem alguna pujada. A l'esquerra veurem primer Faners i després L'Espà. Quan sortim del bosc el camí ens portarà en baixada fins la carretera, just a l'entrada de Sorribes. Ens posarem a l'esquerra de la carretera seguint les senyals grogues i blanques i en uns cent metres deixarem la carretera per un corriol que al final desemboca en un camí que ja ens portarà a Gósol, però abans pugem a gaudir de l'últim mirador de la ruta, es el Cap de la creu.
el Cap de la Creu, aquí hi trobem un mirador amb uns plafons que ens descriuen les
muntanyes que ens envolten, veiem al fons les cases de Sorribes. Ara ja som al final de la ruta només cal arribar al nucli urbà, a l'aparcament que hi ha a tocar de la rotonda dels segadors, que recorda i es un reconeixement als avantpassats que feien una feina tan dura com la de segadors que, durant els anys anteriors a la Guerra Civil, partien de Gósol per treballar com a temporers a les terres de la comarca veïna de la Cerdanya.

Informació extreta de la Viquipèdia, Turisme del Berguedà, i de
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/volta-al-pedraforca-des-de-gosol-10424870