Volta Can Saragossa - Casino - Trajo de Venècia - Lloret de Mar

Volta Lloret de Mar

Circular per Lloret de Mar, Can Sabata, Can Saragossa, Casino de Lloret de Mar, Museu del Mar, Passeig Maritim, Casal.

Avui internacionalment conegut Lloret de Mar va començar a rebre els primers visitants estrangers al voltant del 1950. De totes maneres, Lloret no va arribar a aquesta situació de cop i volta. Des dels anys anteriors, anys vint - i fins i tot abans - havia acollit, als estius, selectes famílies de la societat de Barcelona i el seu entorn, que buscaven en les platges lloretenques un ambient agradable. Entre els estiuejants il·lustres cal esmentar Josep Carner, un dels grans poetes de Catalunya, que el 1919, a la revista D'Ací, d'Allà, batejà el nostre poble amb el nom de "paradís gentil".

Imatge antiga de Lloret Santa CristinaCal recordar, a més, que el nom de Lloret de Mar era conegut arreu a través d'aquella famosa ària de Marina que diu textualment: "Costa la de Levante, playa la de Lloret". Quan la van cantar per primera vegada el 21 de setembre de 1855 al Teatro del Circo de Madrid, encara en forma de sarsuela més tard fou convertida en òpera potser ningú no va sospitar que aquella afortunada frase del poeta Francesc Camprodon havia de convertir-se en el primer eslògan publicitari de Lloret de Mar.

Passada la Guerra Civil 1936-39, la burgesia de Barcelona i la seva àrea d'influència torna a escollir Lloret, entre altres poblacions costaneres, com a destí de vacances. A poc a poc, la fama de la ciutat d'estiueig transcendeix els límits fronterers de l'Estat espanyol i comencen a aparèixer les primeres cares estrangeres. Un metge odontòleg alemany, Ernest Adler (Karlsbad, 1906 - Lloret 1996), de gran prestigi a Europa en temes de medicina bucal, establert a Lloret contribueix a divulgar el nom i les excel·lències de la vila entre la seva clientela centreeuropea.