Volta Integral a les Carenes de Vallfogona: Puig Estela, Sta Magdalena Cambrils, Castell Milany, Gorgs d la Masica i La Tosca

Gran volta (29km) amb força al·licients sortint des de Vallfogona de Ripollès en la que desprès de veure el Castell de la Sala (s.XIV) i l’església de la Mª de Déu del Pópol (s.XII) pujarem pel Grau fins guanyar la Serra de Puig Estela, inici d’un llarg tram resseguint les suaus carenes que envolten Vallfogona que tot travessant boniques fagedes i àmplies pastures ens portarà a visitar l’ermita de Santa Magdalena de Cambrils (s.XIII-XIV) i el panoràmic Castell de Milany (s.X), totes dues construcions ubicades al capdamunt dels turons. Acabat el tram carener i els cims tancarem el gran cercle baixant per l’ombrivol Torrent de la Masica i els seus bonics salts i gorgs, veurem la Bauma del Boer, passarem per l’interessant raconada de la Tosca i la Cova de les Encantades i travessarem el Pont Vell (s.XVI).

***RESSENYA: Deixem el vehicle en un aparcament habilitat en el costat N del poble de Vallfogona de Ripollès, a prop de la Plaça de la Vila. Inicem la caminada seguint un carrer que puja al N travessant la Plaça de la Vila i despres seguim pel C/ de la Capella fins trobar un cami que ens acaba de pujar passant per l’església de la Mª de Déu del Pópol (s.XII) al Castell de la Sala (s.XIV), on nomes hi podem fer un cop d’ull ja que es una propietat privada on hi viu gent. Voregem el castell deixant-lo a la nostra esquerra i tot seguit prenem el C/ del Castell tot davallant al N fins desembocar de seguida en el C/ Prat de l’Om, on trobem una cruïlla de camins senyalitzada: seguim cap a “Sant Joan de les Abadeses” pel carrer que portem (senyals GR), que continua al N fent una breu pujadeta que tot seguit ens porta a la carretera N-260. Seguim la carretera a l’esquerra apenes uns metres fins trobar un indicador que ens convida a agafar un corriol a la dreta (senyals GR i grocs) que puja lleugerament amb tendencia a l’E per una zona d’antigues feixes (Solana del Castell). De seguida el corriol s’endinsa en un bosquet de roures i avellaners i continua força planer, despres el corriol (senyals GR i grocs) travessa una pista asfaltada i passem per sobre de la masia de Can Costa, que deixem a la nostra esquerra i avall. Passat Can Costa el corriol (senyals GR i grocs) tomba al NO i comença a enfilar-se pel vell cami del Grau, mes amunt el corriol tomba al N i puja una mica mes fins la cruïlla de camins senyalitzada de la Collada de les Fonts de n’Orri. Aquí deixem els senyals GR i seguim un cami-pista a la dreta (E/NE, senyals PR i grocs) que es decanta un xic per la cara N de la carena fins arribar a l’ampli pla herbat del Pla del Mir. Des d’aquí seguim un corriol fressat (senyals PR i grocs) que continua amb tendencia a l’E decantat per la cara N de la carena i fent un traçat força planer entre bosquets i clarianes amb un ultim tram de pujada fins sortir al collet de la Creu de Can Sivat, on trobem la creu de ferro que dona nom al collet. Obviem la pista que travessa aquest collet i seguim pel nostre sensder (senyals PR i grocs), que continua a l’E tot enfilant-se pel fil carener de l’emboscada carena de la Serra de Puig Estela. Ben aviat passem per l’emboscat Puig Vermell (1218m), despres davallem un xic i, sempre pel fil carener, el sender (senyals PR i grocs) continua fent lleugers desnivells fins arribar al Collet de Cal Pollastre, on seguim una pista en la direccio que portem (E) apenes 20 metres, tot just fins que trobem un corriol a la dreta (senyals PR i grocs) que fa una curta pujadeta seguit d’un tram planer que aviat ens deixa en el Collet de Comaformosa, per on passa la linia electrica. En aquest coll obviem una pista que baixa a l’esquerra i seguim pel nostre corriol (E, senyals PR i grocs), que primer puja pel fil carener i despres es decanta pel vessant S de la carena i esdeve un cami mes ample i herbat que continua pujant fins el Collet d’en Roca, on trobem una petita bassa. Passat el coll el cami herbat (senyals PR i grocs) continua amb tendencia al NE, ara fent una lleugera pujada i decantant-nos rapidament pel vessant N de la carena tot endintsant-nos en la fageda fins arribar al Collet de la Ramada, on s’hi forma una petita clariana i una cruïlla de camins no senyalitzada. Aquí deixem els senyals grocs i seguim pel cami herbat que surt recte (SE, senyals PR) i pujant sempre a prop de la carena, que de seguida ens deixa en la petita clariana del Collet de Fageda, punt on finalitza el cami herbat i seguim per un corriol (E/SE, senyals PR) que es torna a decantar pel vessant N de la carena tot endintsant-se en un bonic bosc d’avellaners i faigs. Just despres de passar al costat d’una gran faig el corriol (senyals PR) surt de nou al fil carener i poc despres assolim el cim del Puig Estela (1361m), coronat per un vertex geodesic i amb una vista oberta cap al S. Des del cim seguim un corriol (senyals PR) d’inici poc definit que davalla pel vessant S del cim tot resseguint un filat i amb tendencia a l’O/SO, poc despres el corriol s’endinsa en un bosc espes de faigs, roures i avellaners, on esdeve mes clar i comença a davallar moderat i sostingut fent un traçat sinuos fins desembocar en una pista secundaria. Seguim aquesta pista a l’esquerra i baixant (senyals PR i grocs) per terreny obert, fent un parell de marrades que de seguida ens porten a la cruïlla de camins senyalitzada de l’herbat Coll de Canes, per on passa la carretera N-260. Travessada la carretera seguim un cami herbat (senyals PR i grocs) que surt pujant amb tendencia al S, ben aviat el cami s’endinsa en la fageda i continua fent algunes marrades ascendents fins guanyar de nou la carena en el collet de El Falguerar, on travessem una petita porta de fusta. Aquí seguim un cami a l’esquerra (E, senyals PR i grocs), que planeja resseguint la carena, tot seguit rebutgem una pista que davalla a la dreta i, al costat d’una torre electrica, prenem un sender (senyals PR i grocs) que continua carenejant a l’E entre mates de boix i faigs fins sortir a una clariana amb falgueres. En aquest punt el nostre sender (senyals PR i grocs) tomba al SE tot endinsant-se de nou en la fageda i fent una curta davallada que ens porta a l’emboscat Collet de la Verdura. A partir d’aqui el sender (senyals PR i grocs) comença a pujar moderat i sostingut tot resseguint la carena, sempre dins d’una bonica i espesa fageda. Mes amunt, alrededor de la cota 1300m, sortim a una clariana on rebutgem un cami a la dreta i seguim un cami herbat (senyals PR i grocs) que continua pujant per la carena fins arribar poc despres a un ampli prat amb vistes al Pirineu. Travessem aquest prat en la direccio que portem (SO, senyals PR i grocs) i a l’altre banda del mateix reprenem el cami herbat, que continua carenejant tot agafant tendencia al S fins arribar a l’amplia zona de pastures del Pla de Falgars. Aquí la fressa del sender es dilueix enmig dels prats, tot i aixi nomes cal travessar els prats en linia recta i al S (senyals PR i grocs) fins l’altre extrem del Pla de Falgars, punt on rebutgem una pista secundaria i prenem una senda que torna a remuntar per la carena (S, senyals PR i grocs). Despres d’una pujada curta pero forta la carena es defineix i la seguim remuntant tot tombant lleugerament al SO i entrant de nou en la fageda fins arribar a la petita clariana de la Collada de Fra Anton, on trobem una petita bassa. Aquí rebutgem una pista i prenem un corriol a l’esquerra (SO, senyals PR i grocs) que puja una mica mes pel fil carener i aviat ens porta a travessar el Pla dels Comtes, on gaudim de bones vistes. Travessat aquest pla el sender (senyals PR i grocs) puja una mica mes (SO) a prop del filat i despres per un cami mes ample que aviat ens porta a la cruílla de camins senyalitzada del Collet d’en Bosc: anem cap a “Vallfogona de Ripollès” tot agafant un cami a la dreta (O, senyals PR i grocs) que inmediatament ens deixa al costat d’una torre de la linia electrica, punt on finalitza el cami i continuem per un corriol (senyals PR i grocs) que continua pujant per uns petits resalts rocossos (fins i tot esta equipat amb un parell de grapes) on com a molt cal posar alguna ma i despres per un costerut corriol que entre faigs i boix de seguida ens porta al punt culminant de la Serra de Magdalena (1547m), sense vistes per “culpa” de la fageda i on trobem l’ermita de Santa Magdalena de Cambrils (s.XIII-XIV), en prou bon estat i amb la porta oberta. Al costat de l’ermita trobem una cruïlla de camins senyalitzada: seguim cap a “Vidrà” pel sender que surt a l’esquerra (senyals PR i grocs) i continua carenejant al SO fent una suau davallada enmig de la fageda. Ben aviat arribem a una mena de collet on rebutgem una pista i seguim davallant pel nostre sender (SO, senyals PR i grocs) dins del bosc fins arribar al Coll de Trebija de Collfred. En aquest coll tornem a obviar la pista i seguim per un cami (SO, senyals PR i grocs) que es decanta pel vessant N de la carena i entre faigs. Ben aviat, a l’alçada d’una gran faig, el cami esdeve un corriol (senyals PR i grocs) que rapidament ens porta a resseguir ara el vessant S de la carena tot fent un traçat força planer i passant al costat de grans exemplars de faigs fins arribar a la clariana del Collet del Serrat de Belitres. Des d’aquest collet el sender (senyals PR i grocs) continua decantat pel vessant S de la carena tot endintsant-se en una fageda mes espessa, despres trobem algunes clarianes i el sender comença a davallar ara pel fil carener fins el Coll de la Creu de l’Espinau, per on passa la linia electrica. A partir d’aquí el nostre sender (O, senyals PR i grocs) torna a pujar tot carenejant fins arribar a l’amplia zona de prats del Pla del Tabac, des d’on la carena tomba al SO i la seguim per terreny obert i herbat tot resseguint d’aprop un filat. Mes endavant fem un brevissima baixada seguit d’una nova pujadeta (SO, senyals PR i grocs) que ens porten a la falda del Puig de l’Obiol, punt on el sender deixa de resseguir la carena i tomba al NO flanquejant pel seu vessant N el Puig Obiol fins arribar a la Plana Vidala (indicador), on conectem tambe amb els senyals GR i on lamentablement estan fent treballs forestals que han destrossat l’anterior sender per fer una altre pista (…). Travessem la verd clariana de la Plana Vidala (indicador) al NO (senyals GR i PR) i, poc abans del final de la clariana, travessem el filat i seguim un corriol d’inici poc evident (senyals GR i PR) pasant a la vora de mes faigs força grans i depres surt als prats del Collet de l’Amorriador. Travessem els prats al NO (senyals GR i PR) tot carenejant, pasem a la vora d’un nou faig de bon tamany i seguim el corriol entre pastures fins arribar als extensos prats del Pla de la Bronza, on tombem al SO i, tot seguit, trobem una bifurcacio. En aquest punt deixem momentaneament el PR (se’n van per la dreta) i seguim recte per un corriol (senyals GR) que continua al SO i aviat volta la muntanya pel seu vessant S, fem un breu pas rocos i despres ens incorporem a un cami mes ample (on tornem a confluir amb el PR), que seguim al NO (senyals GR i PR) fins arribar ben aviat a la cruïlla de camins indicada del Coll de Milany o Creu del Castell, envoltat de verds prats. En aquest punt deixem momentanement els senyals GR i fem una “anada-tornada” que encetem seguint un cami (senyals PR) a l’O cap al Castell de Milany (que ja veiem). Aviat el cami vol girar a la dreta i davallar al N, es el punt on el deixem i anem a l’esquerra travessant un filat i seguint una senda (alguna fita) que es dirigeix a l’O i s’enfila pel vessant S del castell per un petit grau equipat amb alguna grapa (innecessaria) que ens acaba deixant al capdamunt del turo (1529m) on trobem les restes del Castell de Milany (s.X), documentat des de l’any 962. Les actuals restes son de la reconstruccio del s.XIII i a dia d’avui (20-09-2018) han restablert les obres d’excavacio, restauracio i consolidacio (clarament es veuen mes murs que l’ultima vegada que hi vaig estar al 2016). Una escala de cargol de ferro ens porta al capdamunt d’un mirador on gaudim d’una gran panoramica de 360º. Des del castell desfem el cami fins l’inici de l’anada-tornada abans esmentada en el Coll de Milany o Creu del Castell i ara prenem un sender fressat (N, senyals GR i grocs) que davalla al N per l’obaga cap a “Vallfogona de Ripollès”. Ben aviat abastem una pista, que apenes seguim uns metres a la dreta i prenem un sender (senyals GR i grocs) que continua al NE i baixant fins desembocar poc despres en un cami herbat. Aquí cal estar atents, ja que l’entrada del corriol a dia d’avui esta una mica tapada pels tipics treballs forestals que mes que netejar embruten (…). Un cop trobada l’entrada del corriol aviat esdeve un sender fressat (senyals GR i grocs) que davalla amb tendencia al N enmig d’un bosc de faigs força obert. Mes avall travessem un parell de pistes secundaries i seguim davallant pel nostre sender (N, senyals GR i grocs), que aviat passa a tocar de les ruïnes del Casal de Can Gallard i continua davallant ara per un bosc mes espes i frondos de faigs i boix fins desembocar alrededor de la cota 1250m en una pista circulable. Seguim la pista a la dreta (SE, senyals GR i grocs), tot seguit travessem la raconada d’un torrent i despres la pista tomba al NE i es bifurca: aquí deixem els senyals grocs i GR (que continuen davallant per l’ensopida pista principal fins Vallfogona) i prenem la pista secundaria de la dreta (NE), que fa una curta pujada enmig de la fageda fins arribar al Coll del Jonquer o de la Casa Cremada. En aquest punt deixem la pista que portem i prenem a l’esquerra un cami herbat que davalla al S enmig d’un bosc d’avellaners i roures. Ben aviat el cami herbat esdeve un corriol que passa al costat del mas de la Barraca i d’un cortal i despres continua davallant suaument per bosquets ombrivols i amb tendencia al S. Mes avall el corriol esdeve un cami mes ample que tomba al SE i s’endinsa en una espessa fageda fins trobar de seguida el Rec de la Barraca (rec que mes avall es el Torrent de la Masica). Just en trobar el rec deixem el cami que portem i prenem un corriol a l’esquerra (N, senyals blaus, Camí del Torrent de la Masica) que davalla resseguint el vessant-riba esquerra d’aquest ombrivol torrent, tot ell cobert de molsa i que va formant diversses gorges i saltants. Uns indicadors de fusta amb el simbol d’una camara fotografica ens van mostrant els punts on cal desviar-se del corriol principal per gaudir dels salts o gorgs, com el Salt de la Costa de Llastanosa i diverssos gorgets fins arribar a un bonic saltant d’aigua amb una bona quantitat de pedra tosca (El Saltant). Passat aquest saltant tot seguit arribem a l’aiguabarreig entre el Rec de la Barraca (per on em baixat) i el Rec de la Font del Bisbe, punt des d’on neix oficialment el Torrent de la Masica. En aquest punt travessem el torrent i seguim avall (N) ara pel seu vessant-riba dreta fins arribar ben aviat a una cruïlla de corriols senyalitada des d’on ens desviem fent unes breus “anades-tornades” a la bonica Gorga de Dalt i la poc interessant Bauma del Boer. Fetes les “anades-tornades” reprenem el corriol principal (senyals blaus) tot davallant per un tram arranjat amb baranes i esglaons que tot seguit ens fa passar al costat de la Gorga de Baix i despres ens fa travessar el Torrent de la Masica per un pont de fusta. El corriol (senyals blaus) continua davallant suaument al N pel vessant-riba esquerra del Torrent de la Masica, ara agafant una mica d’alçada sobre el torrent, despres deixem a l’esquerra un parell de corriols que menen a l’Era d’en Paixana i a la Barraca d’en Buixate i seguim el corriol avall una mica mes (N, senyals blaus) fins acabar desembocant en una pista circulable. Seguim aquesta pista a la dreta (senyals blaus), tot seguit travessem el Torrent de la Masica i la pista rapidament tomba amb una tendencia a avançar al N i continua gairebe planejant. Mes endavant deixem a l’esquerra l’acces a El Refugi i seguim per la pista amb una lleugera tendencia a davallar fins arribar a la bonica e interessant raconada de la Tosca, on trobem un bonic saltant d’aigua, la curiosa Cova de les Encantades i unes formacions de Tosca realment maques. Un cami ben arranjat amb baranes i esglaons de fusta ens fa passar per sota del saltant, per dins de la Cova de les Encantades i ens permet veure d’aprop les boniques formacions de tosca. Vista la raconada reprenem la pista avall (N) fins sortir a una pista formigonada, que seguim en la direccio que portem (N) entre pastures i veient davant nostre i amunt Vallfogona. Despres deixem a l’esquerra l’acces formigonat a la “Plana Gran” i seguim avall voltant pastures fins arribar a un punt on la pista formigonada que portem gira a la dreta (indicador). Aquí deixem la pista formigonada i anem a l’esquerra cap al “Pont Medieval” per un cami herbat a l’esquerra (NO, senyals lila) que volta un camp i acaba arribant al Moli de Dalt (avui dia una casa), on trobem un nou indicador: deixem el cami herbat i prenem un corriol a l’esquerra (O, senyals lila) que va resseguint la Riera de Vallfogona enmig de bosquets ombrivols. Aviat travessem la riera per un pont d’obra i seguim el corriol (senyals lila) per la riba esquerra de la Riera fins arribar al bonic Pont Medieval, punt on conectem de nou amb els senyals GR. Passat el pont seguim un vell cami empedrat (senyals GR) que s’enfila al N fent algunes llaçades fins arribar al punt d’inici.

***NOTA: Practicament tota la ruta transita per corriols, senders i camins senyalitzats, nomès els primers metres de la baixada des del Puig Estela cap al Coll de Canes són per un corriol poc fressat pero senyalitzat com a PR. Técnicament la ruta no té cap dificultat a destacar, ni passos aeris o grimpades, es tot caminar, pero cal tenir en comte la considerable distància i un no menyspreable desnivell acumulat.

***ALTRES RUTES PER L’ESPAI D’INTERES NATURAL SERRES MILANY-SANTA MAGDALENA I PUIGSACALM-BELLMUNT

-“Puigs de les Àligues, Curull i Miralles pel Salt del Molí, Serra de Curull, Ras Manter, Hort de Getsemaní i Bauma de la Vila”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/puigs-de-les-aligues-curull-i-miralles-pel-salt-del-moli-serra-de-curull-ras-manter-hort-de-getsema-15424082

-“Castell de Milany i Baumes del Teixidor, Fleus i Baumassa pel Puig Obiol, Faig Obi, Ermita Cau, Salt Molinot i Morro del Quer”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/castell-de-milany-i-baumes-del-teixidor-fleus-i-baumassa-pel-puig-obiol-faig-obi-ermita-cau-salt-mo-11735394

-“Puig de les Aligues, Puig de Curull, Salt del Moli i Santuari de Bellmunt des de Vidra”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/puig-de-les-aligues-puig-de-curull-salt-del-moli-i-santuari-de-bellmunt-des-de-vidra-6836573

-“Puigsacalm (Gran i Xic), Puig dels Llops i Puig Corneli per Ganxos Vells, Pas dels Burros, Sta Magdalena i Santuari Olletes”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/puigsacalm-gran-i-xic-puig-dels-llops-i-puig-corneli-per-ganxos-vells-pas-dels-burros-sta-magdalena-30288648

-“Castells de Montesquiu i Besora, Salt del Mir i Serra de la Cogulera per St Quirze i Sta Mª de Besora”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/castells-de-montesquiu-i-besora-salt-del-mir-i-serra-de-la-cogulera-per-st-quirze-i-sta-ma-de-besor-10030552

-“Bufadors de Beví, Baumes dels Ferrers i Can Burres i Forat de les Tombes pel Pla de Marenyol i el Clot de l’Arbre Blanc”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/bufadors-de-bevi-baumes-dels-ferrers-i-can-burres-i-forat-de-les-tombes-pel-pla-de-marenyol-i-el-cl-11927673

-“Santuari de Bellmunt i Punta Reia per Carenes de l’Empriu i de la Baga, Bosc Fages, Font Viva i les Gargantes des de Saderra”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/santuari-de-bellmunt-i-punta-reia-per-carenes-de-lempriu-i-de-la-baga-bosc-fages-font-viva-i-les-ga-32612662

-“Puigsacalm, Puig dels Llops i Puig Corneli per Salt Sallent, Escales, Canal de l’Euga (Km Vertical), Sta Magdalena i Olletes”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/puigsacalm-puig-dels-llops-i-puig-corneli-per-salt-sallent-escales-canal-de-leuga-km-vertical-sta-m-51075395

-“Ciuret: Cims (Puig de l’Obric i Puig Grillat), Gorgs (El Toll i Gorg del Pou), Faig de Can Font i Rasos de la Coma i Collfred”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/ciuret-cims-puig-de-lobric-i-puig-grillat-gorgs-el-toll-i-gorg-del-pou-faig-de-can-font-i-rasos-de-118637468