Volta integral al Pantà de Foix - Castellet - L'Arboç

Volta integral al Pantà de Foix - L'Arboç
.
Itinerari per anar a fer la volta sencera al Pantà del Foix i transitar per boscos, camins i senders del Parc Natural del Foix.
.
La ruta surt de l'Arboç pel camí de Clariana, camí Molner, Clarianacal, les Pallisses, Clariana, muntanya de Cal Bladet, Parc del Foix, Llac del Foix, Pantà de Foix, Fonde de Mas Carlús, Cal Balaguer, Serra Mala, Fondo del Perot, Castell de Castellet, Castellet, la Resclosa i tornada a l'Arboç.
.
El Parc del Foix és un parc natural de 2.900 hectàrees repartides entre els municipis de Castellet i la Gornal i de Santa Margarida i els Monjos.
.
Té una gran diversitat d'ambients ecològics, per la seva condició d'ecosistema humit dins un context de terres de secà. La flora i la fauna responen a aquesta dicotomia, de manera que hi coincideixen ecosistemes de ribera, de pantà, de rieres i de boscos. Dins el seu territori hi ha dos atractius arquitectònics de primer ordre: els castells de Castellet i de Penyafort.
.
Quant a la morfologia, el territori del Parc del Foix pertany al massís del Garraf i es configura com una àrea muntanyosa i boscosa de transició entre la plana penedesenca interior i la plana litoral.
.
Pel que fa a la vegetació, s'hi poden distingir quatre grans zones: el sector més occidental, on predominen els conreus de secà amb alguns conreus de regadiu i intensius als últims meandres del riu Foix, justament abans de l'embassament; el sector septentrional, on l'abandonament dels conreus ha propiciat la recuperació de la vegetació natural, tot i que no s'hi han format boscos a causa de les condicions del sòl; el sector meridional, on hi ha bosc mixt d'alzina i pi, i el sector oriental, on domina la vegetació arbustiva.
.
Respecte a la fauna que pobla el parc, els animals aquàtics són els més representatius: hi sovintegen peixos com la carpa, l'anguila o la bagra, tortugues d'aigua, serps d'aigua i altres rèptils i amfibis. A més, s'han catalogat unes150 espècies d'ocells, que arriben a superar les 200 en èpoques de migració.