Volta pel Volcà de la Crosa de Sant Dalmai, les Guilloteres i la Capçalera de l'Onyar

És una variant d'una ruta del Consell Comarcal del Gironès (www.turismegirones.cat)

Volta pel cim del cràter del volcà de la Crosa de Sant Dalmai i pels entorns exteriors del volcà. Itinerari molt plaent i fàcil, que, després de voltar el cràter, passa per la capçalera de l'Onyar fins a la resclosa d'en Borra, i que, tot seguit, passa per la font d'en Bosc, on hi ha una una font i una entrada a la mina que desguassa l'aigua que s'acumula a l'interior del volcà de la Crosa. Aquesta entrada permet l'accés a la mina per tal de fer-hi treballs de manteniment.

Les Guilloteres eren una altiga pedrera que explotava els materials volcànics dels flancs del cràter de la Crosa de Sant Dalmai, que és un cràter d'explosió que té un diàmetre d'1,2 Km i és el més gran del vulcanisme català.

A les Guilloteres hi podem apreciar com són els materials volcànics i, per poc que ens hi fixem, podrem veure, a les parets de la pedrera, que els fragments d'origen volcànic (anomenats fragments juvenils i que són fets de lava solidificada) es barregen amb trossos de la roca preexistent abans del vulcanisme (anomenats fragments lítics, i que corresponen a trossos d'esquistos i de granits). Això és així perquè la 1ª explosió del volcà es va produir en tocar el magma intern una capa freàtica d'aigua, que va bullir i va fer que el terreny actués com una autèntica olla de pressió que va esclatar originant una explosió violentíssima que va esberlar completament el terreny i va fer que els fragments de roca preexistent es barregessin, en caure, amb els fragments de lava que van sortir empesos per la pressió dels gasos. A l'interior del cràter hi va quedar un llac. D'aquesta mena d'edificis volcànics, els vulcanòlegs en diuen "Maars" (paraula d'origen alemany).

La Crosa va tenir una 2ª erupció explosiva, molt més suau, que va originar, a l'interior del 1r cràter, un altre cràter més petit. Aquesta 2ª explosió va ser estromboliana, i això se sap perquè l'edifici volcànic estrombolià està fet, només, de fragments juvenils (de lava).

Al llarg de l'itinerari, a més, podrem gaudir del pas per una roureda de roure pènol esplèndida.



Per tant, el volcà de la Crosa de St. Dalmai té algunes coses curioses i interessants, principalment 4:

1. És el volcà de cràter més gran de Catalunya.

2. En el tipus d'activitat volcànica que l'ha generat hi té molta importància l'aigua subterrània

3. El fet que, antigament, hi havia un llac al bell mig del cràter

4. El fet que, barrejats entre els fragments de lava, hi ha molts altres fragments de roca no volcànica trossejada per la violència de l'erupció.



1. És el volcà de cràter més gran de Catalunya.

El diàmetre del cràter és de 1300 m, i la seva fondària màxima, de 75 m. Té una forma pràcticament circular, i el fons del cràter és pla i ocupat per conreus i plantacions de pollancres.

Podrem veure la grandària del con des del mirador de les Guilloteres, i en la primera part del recorregut, l'itinerari va circulant pel capdamunt de les vores del cràter.


2. En el tipus d'activitat volcànica que l'ha generat hi té molta importància l'aigua subterrània.

Aquest gran cràter es va originar en una enorme explosió que va tenir lloc quan el magma que pujava de l'interior de la terra per alguna esquerda va entrar en contacte amb aigua subterrània acumulada en un aqüífer. La seva edat és inferior a 1 milió d'anys.

Com que el magma té una temperatura propera als 1000 ºC però, en canvi, l'aigua s'evapora a 100 º C, resulta que el vapor va fent pressió a sota terra (com una immensa olla a pressió) fins que tot plegat explota violentament i s'origina el cràter.

Aquest tipus d'explosions, anomenades "Hidromagmàtiques" (o "Vulcanianes") són molt més violentes que no pas si el volcà s'hagués originat només amb intervenció del magma, sense aigua.

Posteriorment, una segona erupció menys violenta va originar un cràter estrombolià més petit al seu interior.


3. El fet que, antigament, hi havia un llac al bell mig del cràter.

Podem complementar l'excursió anant pel camí que, des de les Guilloteres, baxa fins al fons del cràter. Allà, ens cridarà l'atenció un rec que entra sota terra: és un rec de drenatge de l'aigua que s'hi acumulava. Aquest rec travessa els flancs del volcà i desguassa a fora, al Pla de la Selva, prop de la font d'en Bosc (per on passarem més tard) en un indret topogràficament més baix que permet la circulació de l'aigua cap els rius propers.

Aquests cons volcànics que tenen un cràter al mig reben el nom genèric de Maar perquè s'assemblen amb els llacs que hi ha a l'interior de cràters a la regió alemanya d'Eiffel, i que són anomenats "maars" en alemany.


4. El fet que, barrejats entre els fragments de lava (de mida lapil·li), hi ha molts altres fragments de roca no volcànica trossejada per la violència de l'erupció.

De fet, en la mena d'activitat volcànica que genera edificis volcànics com la Crosa de St. Dalmai, no hi ha només una explosió, sinó que al llarg de l'erupció n'hi ha unes quantes, i això els vulcanòlegs ho poden saber perquè de fragments volcànics acumulats en les parets del cràter n'hi ha diverses capes, cada una originada per una explosió.
Podrem veure aquestes capes de materials a la part alta del volcà, a l'antiga "pedrera" de les Guilloteres, situada al costat de la carretera de Sta. Coloma, en el marge d'una gran esplanada que actualment fa d'aparcament.

Quan ens acostem al marge, podrem veure que, entremig dels materials d'origen volcànic (anomenats "materials juvenils" pels vulcanòlegs) hi ha trossos de roca més antics, que són trossos de granit, d'esquistos i de pissarres que ja hi havia a la zona abans de l'erupció i que van ser trossejats per l'erupció mateixa. En caure, aquests materials van quedar barrejats amb els esquitxos de lava que havia generat també la mateixa explosió. La mida de tots dos tipus de roca (la volcànica i l'original) s'anomena "mida lapil·li", i varia entre els 10 cm i els 2 mm.