Volta pels 6 Pobles: Boldís Sobirà, Tavascan, Aineto, Lleret, Lladorre, Boldís Jussà i de nou Boldís Sobirà

Una excursió llargueta (+19km), senzilla però amb fort desnivell (+1.200m), amb grans vistes, però que també requereix mirar bé on poses el peu ja que bona part és per camins estret amb fort desnivell al costat.

Aquesta ruta dóna la volta pels cims de la vall de Sant Miquel, de Tavascan i de Cardós, passant per 6 poblets que formen part del mateix municipi administratiu (Lladorre): Boldís Sobirà, Tavascan, Aineto, Lleret, Lladorre, Boldís Jussà i de nou Boldís Sobirà.

Sortim de Boldís Sobirà pel camí vell que duu a Tavascan. És un camí que va caranejant, amb pujades i baixades, però sempre guanyant alçada lleugerament. A estones és del tot descobert i toca aguantar el sol d'estiu, i altres passa entre arbres de zones obagues. En aquestes parts humides, a més, també hi ha trams d'aigua i bassals, però que es poden salvar a través de pedres.

Poc després de sortir de Boldís, en una corba ben obaga hi trobem el pas del torrent Casa Valle, ben estret i amb fàcil pas, però molt refrescant. Al cap de ben poc, passem pel desviament que ens duria fins a Boldís Jussà, però seguim direcció Tavascan. Al cap d'una hora, aprox, arribem al desviament que baixa cap a Tavascan, i amb poc més de mitja hora, per una forta pendent boscosa, i amb molts trams rocosos, arribem a Tavascan (1r poble) tot creuant el pont sobre el riu Lladorre.

Creuem la carretera, pugem carrer amunt i de seguida a l'esquerra per creuar el riu Tavascan per un pont ben antic: allà hi hem trobat també indicacions per anar cap a Aineto. Seguim pels carrers que pugen poble amunt, tot orientant-nos amb les marques del GR-11 i finalment sortim del poble a través d'una porta de pas d'on surt una pista que duu a Aineto.

La pista fins a Aineto és de bon caminar, ample i amb poc pendent, però quasi sempre pujant. Amb menys de 20 minuts arribem a Aineto (2n poble), un poble ben petit i també coronat per una església romànica del S.XI. Sembla que el topònim d'Aineto (igual que el d'Ainet o el d'Aneto) prové del llatí "asinetum" que significa "lloc on es crien ases". Creuem el poble, descansem un xic i carreguem energies per la forta pujada que ens espera fins arribar a l'alçada de Lleret.

Sortim per un carrer asfaltat darrere el parc de jocs, i de seguida trobem una pista a l'esquerra indicada per marques GR-11. A partir d'aquí toca apretar les dents, ja que el cansament acumulat de la primera part de l'excursió el començarem a notar de valent. Així que amb paciència, seguim pujant seguint les marques vermelles i blanques, entre roques i badolls, molta estona sota el sol, i altres sota d'arbres (badolls i avellaners): són més de 300m de desnivell.

Un cop a dalt les vistes ho compensen amb escreix: primer del poble de Tavascan i d'Aineto, amb el pantà de Tavascan dominant a la vall; i més endavant, amb vistes a la vall de Cardós, Lladorre i la vall de Sant Miquel. Ara toca caranejar fins a Lleret, no caldrà salvar massa desnivell. Això sí, es tracta d'un camí molt estret, senzill però amb forts desnivells al costat. No val a badar!

Hem gaudit moltíssim de les vistes, però certament se'ns ha fet llarg arribar a Lleret. El tram final tocava baixar un xiquet, hem arribat a un tram d'asfalt i finalment hem arribat al poble. Aquí el cansament ja és acusat, i més encara perquè havíem planificat malament la sortida: comptàvem que era més curta, i a més, hem sortit 1h més tard del previst, així que els plans d'arribar a Boldís Sobirà sobre les 16h per dinar s'han trencat de bon matí.

En fi, que són les 15h, estem a Lleret (3r poble) gaudint de les vistes de la vall de Sant Miquel, però al mateix temps, "bufant" només de veure i pensar sobre el desnivell que toca baixar ara fins a Lladorre per després tornar-lo a pujar i superar-lo per arribar a Boldís Sobirà: toca paciència!

Baixem primer per la carretera i de seguida trobem una pista que baixa més pel dret, i que continua baixant per camins que van fent ziga-zaga a través de la vessant, tirnat força pel dret. Ens ha agradat molt veure i conèixer un antic forn de calç, construït amb pedra seca i que antigament s'utilitzava per produir calç a través de la combustió de pedra calcària. Seguim tirant avall, una estona ho fem al costat del torrent Blasi, sota zona ben boscosa. Altra, ho fem per part solana, seguint el camí flanquejat per murs de pedra seca. Finalment fem un petit tram per carretera, i agafem un desviament que ens duu directament a la carretera principal L-504.

El poble de Lladorre és just a l'altra banda de la carretera, però l'entrada és uns 200m carretera amunt. Cal anar molt en compte en aquest tram per la carretera principal, i de seguida ens desviam pel mateix trancall de cotxes que entra a Lladorre. Creuem el riu Noguera de Cardós pel pont i som al bell mig de Lladorre (4t poble). Girem a la dreta i seguim el riu corrent avall. De seguida sortim de la zona de cases de Lladorre i la pista es separa del riu. Passem per darrere del càmping, i anem seguint la pista durant una estona fins que poc després, al arribar a una tartera que ens cau per l'esquerra, hi trobem el desviament que puja fins a Boldís Jussà.

Agafem aquest camí, i un cop salvem la tartera entrem en camins de pujada constant i forta, però molt agradables ja que són sota les ombres del bosc. En aquest tram ens guiarem per marques grogues en troncs i roques. Tot i la forta pujada sense descans, aconseguim agafar un bon ritme i al cap d'uns 30 minuts ja sentim la remor de l'aigua que baixa pel torrent de Sant Miquel (encara que no el veiem). Anem seguint el camí, i a partir d'ara, algun tram ja és planer o sense gaire desnivell. La intensitat del soroll de l'aigua ens indica que ens estem apropant, fins que al cap d'un altre tram de pujada arribem al pont que creua el torrent i que és just a sota de Boldís Jussà.

Al creuar el pont, i caminar uns minuts de seguida arribem a Boldís Jussà (5è poble), que el creuem ràpidament tot pujant, per arribar al camí que puja cap al camí antic de Tavascan a Boldís. Un cop allí, creuem el torrent i comencem a pujar fins que al cap de 20 minuts ja som al camí antic que caraneja dalt de la vall de Sant Miquel. Aquest és el mateix camí per on hem començat l'excursió de bon matí. Girem en direcció a Boldís Sobirà i desfem el tram de camí que havíem fet el matí, tot creuant de nou el torrent, caranejant, entre sol i ombres, i en uns 15 minuts arribem finalment al punt de sortida, Boldís Sobirà (6è poble).

NOTA: el petit de la colla té 5 anys.