Volta pels abrics prehistòrics i restes medievals d’Olérdola

Download

Trail photos

Photo ofVolta pels abrics prehistòrics i restes medievals d’Olérdola

Author

sabategalofre

38,324 710 17077

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 6.52 mi
Elevation gain: 1,070 ft
Technical difficulty: Moderate
Elevation loss: 1,070 ft
Max elevation: 1,116 ft
TrailRank: 58
Min elevation: 534 ft
Trail type: Loop

Moving time: 2 hours 44 minutes
Time: 3 hours 59 minutes
Coordinates: 1737
Uploaded: December 9, 2018
Recorded: December 2018

Be the first to clap

near La Plana Rodona, Catalunya (España)

Viewed 412 times, downloaded 18 times

Trail photos

Itinerary description

Aquesta es una d’aquelles caminades que tenia pendent de fer tot i que el lloc està molt a prop de casa. M’havien dit que l’accés a les balmes es feia a travers de cordes, cables i grapes i això em frenava una mica d’anar-hi sol, encara que tothom m’assegurava que no presentaven cap dificultat. Tampoc era fàcil lligar agendes amb altre gent per a fer-la en grup, de manera que el temps anava passant i la ruta no es feia. Ahir va sortir l’oportunitat i amb una de les meves filles ens hi vam acostar. Haig de dir que ella no està acostumada a pujar i baixar per llocs com els que hi ha en aquesta ruta i que ho va fer sense cap problema. Crec que això es una prova de que aquest itinerari el pot fer tota persona que no s’espanti devant la possibilitat d’haver d’agafar-se a una cadena o a una corda per baixar.

La ruta es maca, ja que passa per llocs amb molta història com son les diferents balmes( abrics) que hi ha a la zona de Can Castellvi i de Can Ximet, que permet accedir a la Cova dels Segarrulls per veure pintures rupestres, que, només començar passa pel Pla dels Albats a on hi ha una curiosa necròpolis. La ruta comença al mateix castell d’Olèrdola, que pot ser visitat, tot i que nosaltres no ho vàrem fer, primer perquè al començar a caminar encara estava tancat i al acaba4 la caminada perquè s’ens havia fet tard. Ho vam deixar per un altre dia.

La ruta la vaig agafar de la Sandra Olé i es pot seguir sense cap mena de problema. Nosaltres vam fer alguna modificació de l’itinerari perquè no voliem arribar a Sant Miquel d’Olèrdola, cosa que si feia la Sandra. Penso que el corriol que vam agafar nosaltres també es fàcil de veure i de seguir pel que espero que ningú tingui grans problemes si agafa aquest track. Jo diria que en tot el trajecte hi ha quatre punts a tindre en compte.

El primer es la pujada a la Cova dels Segarulls. Aquesta cova està uns 15-20 metres Per sobre del Camí de la Seguera, que es el que va per sota de la cinglera a on hi ha els diferents abrics prehistòrics, però s’ha d’estar molt atent per veure l’estret corriol, quasi tapat per la vegetació, que surt a mà dreta ( si segueixes la mateixa direcció que nosaltres). Uns 15 metres més tard ja et trobes devant de la roca que caldrar anar pujant. Hi ha algunes fites que a vegades es confonen amb la roca i que poden costar de veure. El camí no està marcat i s’ha d’anar pujant guiant-se per les fites i perls punts a on h8 ha menys vegetació. Convenen pantalons llargs i mànigues llargues ja que la vegetaciò no sembla gaire feliç de que hi passis. Un cop situats a la boca de la cova us adonareu de que la roca rellisca. Ahir estava ben seca però el terra fa pendent i es relliscòs doncs la roca està molt afinada. S’ha de vigilar de no relliscar al baixar. L’ascéns a aquesta cova es potser la part més complexa de la caminada ja que, no hi ha una senda clara, la vegetaciò dificulta el caminar, cal ajudar-se de les mans en alguns llocs i l’entrada de la cova rellisca bastant,inclús en sec.
El segon es l’accés a la zona a on hi ha les balmes de Can Castellvi i de Can Ximet. Ja ho he esmentat abans, per arribar-hi cal superar dos trams en que hi trovarem un cable i unes grapes enganxades a la roca. El primer d’aquests trams té 2-3 metres de llargada i NO presenta cap mena de dificultat. El segon potser té 10-12 metres de llargada, i es molt dret, de 90 graus. Vist des de dalt fa una certa impresió ( de pujada no costa gens es molt fàcil) ja que l’inici de la cadena i la primera grapa estàn més avall dels teus peus. La solució es trova a l’esquerra a on hi ha una mena de petita rasa a on pots posar el peu esquerra i acostar-te al cable i a la primera grapa. Es questió de no tindre por perquè es tracta d’una maniobra molt segura. Un cop agafada la cadena i accedit a la primera grapa ja es pot baixar sense cap mena d’esforç. Caminar per la zona de les balmes no representa cap mena de problema, tot i que hi ha bastanta vegetació.
El tercer punt a considerar es el que va des d’aproximadament el km. 4,9 de la ruta fins a 600 metres mès enllà. Aquesta tram es porta a caminar a mitja cinglera i es reconeix perquè comença en el punt en que cal fer servir dues cordes i alguna grapa per baixar. La part més destacable d’aquest tram no son les cordes, ja que aquestes son menys aparatoses que les utilitzades per accedir als abrics de Can Castellví i de Can Ximet, sino el fet de que el corriol estigui molt tencat per la vegetació, una vegetació que punxa i que demana que es vagi ben protegit de cames i braços. Es un tram una mica esquerp, que a vegades demana ajudar-se de les mans per anar progressant. No té cap dificultat tècnica però tampoc es un camí de passejada.

Una última observació. He trobat poca informaciò gràfica sobre els abrics de Can Castellví i de Can Ximet i la que he localitzat m’ha generat forces dubtes. Total que no tinc clar quin es l’abric de Can Castellví . Ho sento

Waypoints

Comencem a caminar i veiem aquesta Barraca de pedra seca

Pla dels Albats

Zona a on a més de les riunes d’una capella hi ha un munt de petits ninjols excavats a la pedra a on sembla hi enterraven quitxalla o nounats La tercera fotografia mostra l’aspecte d’aquesta necrópolis El que segueix ha estat copiat de “ rutasconhistoria.es” Originalmente ( la necrópolis) se encontraba en el barrio medieval extramuros en los siglos X y XII ya que la ciudad medieval se extendió más allá del recinto amurallado. El barrio extramuros ocupaba los dos montículos frente a las murallas separados por el fondo de Les Feixes. Las casas parcialmente excavadas en la roca son el principal testigo directo de la ocupación de la zona extramuros. La carencia de excavaciones no permite determinar la distribución espacial de las casas, aunque resulta evidente la adaptación del tramado urbano a la orografía. El nombre de la necrópolis se debe a las numerosas tumbas de pequeño tamaño correspondientes a niños y recién nacidos encontradas y que en catalán (albats) significa bebés muertos antes de recibir los Sacramentos o tener uso de razón. En la actualidad están documentadas más de un centenar de tumbas antropomorfas en el exterior del recinto. Las sepulturas, como las del interior, están excavadas en la roca, son de planta rectangular con la cabeza diferenciada del resto del cuerpo y más estrechas en la parte de los pies. La mayoría presentan un encaje en la misma roca para la tapadera. Esta consistía en una o diversas losas que protegían el cuerpo del difunto. Las sepulturas siguen la orientación este-oeste. Durante el primer cuarto del siglo X la necrópolis y la capilla de Santa María ya eran utilizadas, en la actualidad sólo quedan unos restos de la capilla. La investigación arqueológica podrá confirmar la funcionalidad religiosa del edificio en ruinas y su cronología. Del edificio en ruinas se conserva parte de la pared norte, y el muro de poniente. El templo tenía una sola nave dividida en dos estancias comunicadas a través de un gran arco del que se conserva el arranque.

Vista de l’Ermita de Sant Miquel d’Olèrdola des de la pista

Des de la pista veiem l’ermita que ens queda uns 20 metres per sobre nostre

Pista per la que caminem

Vistes

Vistes de la cinglera a on hi ha les balmes i abrics i per la que caminarem d’aquí a una estona

Aquí girem cap a la dreta.

Comencem un tram de lleugera baixada ( foto 3)

Vista de Cal Castellví

Restes del Forn de calç de Can Castellví

Una altre perspectiva sobre el forn de calç de Can Castellví

Tram de carretera ( 400 500 mts)

Imatges de l’Ermita que hi ha a Can Castellví i del camí que seguim

Caminem per la part del darrera del conjunt d’edificacions de Can Castellví.

A on hi ha la gran fita que es veu a la part esquerra de la foto cal girar cap a la dreta

Grapes

Aqui tenim el segon tram de grapes. ( el primer no té res especial a remarcar ja que es molt curt i senzill). Primera foto el mostra des de dalt i la segona des de baix

Comencem a veure les balmes. Aquesta es la primera

una de les moltes curiositats que hi ha en aquesta zona ( primera foto)

Una nova balma.

Estem devant d’una balma en la que hi ha restes de construccions

Ho sento però les fotografies no permeten identificar de que es tracta. Només la segona d’elles deixa endevinar uns graons a la part esquerra

Balma de Cal Ximet

Jo crec que es aquesta però la veritat es que he vist fotografies que diuen que es Can Castellví. Per la situació al planell ha de ser la de Can Ximet. De fet la masia es sota de la balma. Estä molt traballda en dos nivells d’escales que permeten anar d’un pis a un altre i amb tines molt ben definides Es la més bonica de totes les que he vist El que segueix ho he copiat de “ ca.m.wikipedia.org” L’Abric de Can Ximet, o Balmes de Cal Ximet, és un abric rocós situat entre Can Ximet i Can Castellví, en una cinglera del barranc del Fondo de la Seguera, dins del Parc d'Olèrdola (Alt Penedès). Hi ha unes estructures medievals i pintures rupestres protegides com a Patrimoni de la Humanitat en el conjunt de l'Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica.

Photo ofAquí sembla que s’acaba la zona de balmes.

Aquí sembla que s’acaba la zona de balmes.

O he vist camí més enllà pel que hem tornar enrera. S’ha de vigilar perquè el terra està ple de forats que semblen tines o recipients. Una distracció i un hi pot pendre mal en aquesta zona. Veure les fotografies

Dreta

Només arribar a la pista després d’haver pujat per la zona de grapes i corda, s’ha de tornar a girar cap a la dreta per entrar en aquest corriol

Cordes i grapes per baixar

Impresiona una mica des de dalt però a la pràctica es molt senzilla la baixada. A mès es curta

Corda

Aiesta corda ens ajuda a baixar, es poc mès de 2 metres de baixada relliscosa perquè el terra està molt humit. No hi ha cap mena de dificultat per baixar

Pas per sobre aquesta roca

Hem fet servir les mans per passar aquesta mole que ens barraba el pas

Vistes i cami

Caminant sobre roca

Font de l’Amatlló

Cami i vistes

La primera fotografia mostra per on anem caminant, la segona les vistes de la vall que tenim a la nostra dreta

Empedrat pelque caminem

Cami per a on anem ara

Dreta

El que hem fet i per a on anem

Dreta i avall

Vistes i cami

Dreta

Entrada estreta i molt embardissada. Es fàcil passar de llarg

Photo ofPujant cap a la Cova dels Segarulls grimpant per la pedra

Pujant cap a la Cova dels Segarulls grimpant per la pedra

En algún punt hi ha fites que marquen el millor lloc per progressar ( la segona foto n’es un exemple)

Cova dels Segarulls

Ahir vam marxar convencuts de que no haviem vist els famosos arquers que hi ha a la cova. Vam poguer veure molts senyals, com si fossin punts, en diferents cavitats però no vam captar els arquers. Avui però remirant les fotografies els he vist. Son a la part superior de l’última fotografia. Nosaltres ens haviem concentrat en els punts que hi ha a sota dels dos personatges i això ens va distreure El que segueix s’ha copiat de Viquipèdia El Fondal de la Seguera és un antic canal fluvial que forma part del conjunt conegut com la Vall, capçalera de la Riera de Canyelles i la Riera de Ribes. Aquests canals i rieres tallen els estreps meridionals del massís del Garraf constituint les principals vies de pas entre la costa i la Depressió Prelitoral essent segur el fonament d'antics camins prehistòrics. La cova es troba en una cinglera a uns 30 metres per damunt del camí del Fondal de la Seguera. El vessant no té bosc i la seva configuració calcària miocena ha format un graons per erosió. La cova queda situada sota l'angle sud-est de la Granja de les Planes situada a la plana de dalt la cinglera. Descripció La cova té una forma arrodonida de surgència, formant una boca semicircular, i un passadís. La boca té unes dimensions d'1,90 m d'ample i 1,10 m d'altura. La galeria, lleugerament esbiaixada a la dreta de la boca, té un recorregut de 7 m i s'estreny a la meitat acabant en forma de petita sala. Les parets de l'entrada estan plenes de concavitats i en una d'elles, entrant a l'esquerra, és on hi ha les representacions dels arquers esquemàtics, punctiformes, digitacions i taques. Aquest últim tipus de representació està estès per totes les parets, inclús sota el sostre fumat del passadís es distingeix algun d'aquests motius. En total són 22 figures pintades. L'arquer de la part superior esquerra, identificat com el número 1, mesura 3,3 cm la figura humana, 6,5 cm l'arc i 5 cm la fletxa. La seva tècnica és traç simple, color castany-vermellós, amb una estructura de traços simples rectes dins un estil esquemàtic. La seva posició és estàtica, amb les cames entreobertes i disparant l'arc. El segon arquer, identificat com el número 3, mesura 5,5 cm la figura humana, 8,5 l'arc i 5 la fletxa i les seves característiques tècniques i estilístiques són iguals a l'anterior. De les altres figures, aparentment totes punctiformes, se'n distingeixen 7 tipus diferents: punts i traços (número 2), grups de punts (números 4 a 13), grups de punts i digitacions (número 14), grups de taques i punts fets amb esquitxada i probablement amb els dits (números 15 i 16), grups de taques i digitacions (números 17 i 18), grup de taques i regalims, alguns fets per impacte (número 19), grup de taques, de traç allargat i esquitxada (números 21 i 22). La conservació del conjunt pictòric és en alguns casos bona i en altres regular. Els arquers tenen una conservació regular amb problemes agreujats per una mena de líquens i al sostre de la galeria pel fumat de quan s'hi refugiaven pastors. La datació és difícil, ja que no es pot associar la cronologia del jaciment a la de les pintures. El caire sagrat, mític o llegendari de les representacions podria ser el que va atraure els enterraments del Bronze Final, o pel contrari les pintures podrien servir per senyalitzar el lloc com una marca de clan, formant part del ritual d'enterrament. Per l'estil de les representacions esquemàtiques hi ha un acord comú en datar-les dins del món Eneolític i del Bronze, però no és una datació del tot segura. L'excavació de la cavitat està registrada el 1958. S'hi van trobar 23 peces de sílex, una destral polida de basalt de 12 cm de llarg, una fulla de ganivet, fragments de ceràmica brunyida del Bronze Final i fragments de cranis calcinats.