Volta pels baluards, muralles i fortificacions de Tortosa

Aparquem a la plaça Menahem Ben Saruq, a tocar la la Torre del Célio també dita La torre Grossa o Rodona, està situada vora el barranc del mateix nom, a l’extrem nord del recinte històric emmurallat, just al límit de la ciutat, al barri de Remolins.
Anem a trobar la costa de Tenasses, que després passa a dir-se costa del Cèlio, i al poc de començar la forta pujada, deixem el camí asfaltat i per l’esquerra avancem per un corriol fins el Fortí de Tenasses, una obra de fortificació exterior, sense flancs. La seua construcció es realitzà probablement a la primera meitat del segle XVIII i fou concebut com avançada defensiva del sector nord de la muralla de Remolins. Tenia una capacitat d’allotjament per a cent homes. A finals del segle XIX, quan desaparegué el Govern Militar, no fou venut a la ciutat i excepcionalment passà a mans privades.
Tornem fins a la Torre del Célio, i seguint la muralla ens trobem el portal dels jueus, on s’hi respira sempre molta pau, com si el temps no hi hagués passat. El portal del jueus o del Ferré una entrada secundària a la ciutat, està situat a la vora del call jueu de Remolins, al bell mig de la muralla que encara es conserva. Comunicava el call amb el cementiri dels jueus, ubicat fora muralles, just al seu davant. El portal era una sortida secundària o alternativa que, en temps de grans avingudes de l'Ebre, tenia la missió de facilitar la sortida fora de les muralles per l'anomenat camí vell.
Per una sendera pugem fins les Avançades de Sant Joan, on podrem imaginar-nos fàcilment fa quatre segles i anar avançant i explorant en aquest conjunt fortificat. Les avançades començaren a bastir-se a la segona meitat del segle XVII i comprenen dos cossos de fortificació de l'època i un tram de fortificació anterior. L'accés a l'interior urbà es realitzava pel primer cos de fortificació. Aquest bloc fortificat presenta un ampli fossat allargat i acabat en punta de fletxa i, si bé forma part d'un sistema més complex, podria pròpiament ser totalment independent. El cos superior està dominat per diferents fortins i baluards, enllaçats entre sí. El segon cos de fortificació està format per dos mitjos baluards de planta poligonal units per un pany de muralla. A l'extrem oest s'adossa a la muralla del segle XIV, separada del conjunt del segle XVII, per un fossat estret i profund.
Anem fins al pròxim Castell de la Suda, el castell ocupa el turó central de la ciutat antiga, emergeix i senyoreja per sobre de totes les edificacions històriques urbanes. D’enorme importància estratègica, la fortificació i la panoràmica urbana i comarcal que divisa és aclaparadora. Constitueix la gran talaia i un magnífic mirador de Tortosa.

S’hi han trobat restes iberes i romanes. Els àrabs, del temps d’Abd-al-Rahman III, la convertiren en alcassaba i fou residència reial des de Jaume I. El perímetre correspon, a grans trets, a l’original, condicionat per les característiques del terreny. Sembla que originalment alternava torres defensives de planta quadrada amb panys de muralla. El pas dels segles obligà a realitzar adaptacions d’acord a les noves exigències militars, substituint merlets i torres per troneres i parapets. Als segles XVII i XVIII, al seu extrem nord-est, es van construir les avançades.

A l’interior del recinte es van realitzar diverses construccions: aljubs, naus i el polvorí. Al gran pou central, o suda, conflueixen nombroses galeries subterrànies amb sitges i forns.

A la Guerra Civil patí una greu destrucció i des del 1972 és Parador Nacional de Turisme, fet que provocà grans restauracions. De l’antiga edificació es conserven muralles, arcades, polvorí, sala amb finestres triforades, el pati d’armes i galeries subterrànies.
Al Fortí del Bonet es pot accedir a través d’unes escales que arranquen a l’aqüeducte ubicat al carrer de Callao. El Fortí del Bonet va formar part del segon recinte defensiu del Rastre. L'integra bàsicament un únic baluard envoltat per un fossat estret. Es tracta d’un element defensiu de caràcter individual, lliga al mateix temps amb l'entramat de fortificacions urbanes mitjançant muralles com les del Rastre dels segles XVII-XVIII. La unió dels dos panys de muralla a la zona de la terrassa formen un angle agut, on estan emplaçades quatre canoneres per situar l’artilleria, sobre aquest angle i per emfatitzar l’alçada del fortí es situava aquí una garita, actualment ensorrada. A sota de la garita hi ha un gran escut esculpit en pedra encara no desxifrat.
Sector de Fortificacions del Turó del Sitjar. Portal de Tarragona i baluards de la Victòria, de les Creus i del Sant Crist. Si anem en direcció a l’hospital trobarem un altre sector de fortificacions. Té el seu antecedent en el traçat medieval que es remunta com a mínim a la dècada de 1340 però que assolí la major efervescència constructiva en els llenços de muralla entre els anys 1367 i 1369. El traçat conservat correspon a l'obra de fortificació iniciat a la segona meitat del segle XVII. El sistema de defensa emprat, anomenat Vauban, comporta una transició del bastió circular o quadrat a l'angular i, així doncs, les torres medievals quadrades són substituïdes per baluards bastits amb planta poligonal, amb l'orientació adequada per cobrir tots els flancs de la muralla, i preparats per a la instal·lació de peces d'artilleria. El baluard de la Victòria, mitjançant dos trams de muralla, resta connectat amb el fortí del Bonet i el baluard de les Creus. Un altre llenç monumental del segle XIV baixa a Santa Clara i el Rastre. Des de les Creus a la Victòria es conserva una fossa de notables dimensions.
Força a prop ens podem desplaçar fins el Fortí d'Orléans , per un camí que rep el mateix nom. Durant el setge a la guerra del Francès, l’any 1810, va jugar un important paper en la defensa de la ciutat. S'aixeca sobre una plataforma elevada de gran valor estratègic i de difícil accés i comunicava originalment amb el recinte fortificat del sector del Sitjar. El conformen dos semi baluards, un de traçat triangular i l'altre de planta poligonal tancat en un espai interior molt irregular. A la part superior hi ha nombroses troneres per a les peces d'artilleria i a l'interior es localitzen càmeres estretes i restes d'altres dependències subterrànies.
El retorn al pàrquing el farem passant per davant del seminari, i després per la vora del riu Ebre, farem cap a la Catedral, i d’allí a buscar la Torrre del Célio passant per el Call Jueu.