Volta per Agulles (Montserrat)
near El Bruc, Catalunya (España)
Viewed 410 times, downloaded 17 times
Trail photos
Itinerary description
Waypoints
Can Maçana
El recorregut d'avui començava a Can Maçana, porta d'entrada a Montserrat per aquesta banda, on hi ha una oficina d'infirmació del parc natural.
Camí de la Roca Foradada
El Joaquim fa el rol de monitor i explica aspectes geològics. Des d'aquest punt es gaudeix d'una bona panoràmica del Bages.
Pins blancs
Pi blanc (Pinus halepensis). A Montserrat creix a les parts baixes. És una conífera mediterrània que ve d'Alep (Síria). Pot arribar als 20 m i viure 90 anys. Troc dret i capçada irregular. Escorça grisa cendrosa. S'esquerda amb els anys.
Fulles de pi blanc.
Les fulles són aciculars, en forma d'agulla, flexibles, de 8-10 cm i de color verd clar. S'agrupen en parells.
Pins blancs
Tenen un color marró vermellós. Floreixen al maig i són hermafrodites. Pinyes allargades: 5-12 cm. Creix en terrenys pobres i suporta bé la sequera. La seva fusta és resinosa i se'n treia trementina. S'utilitza, la fusta, per a petites peces de fusteria.
Desviació després del coll de Guirló
En aquest punt es deixa a l'esquerra el GR 172 i es pren a la dreta el PR -C 78 cap a la Portella.
Desviació després del coll de Guirló
Entre tots ens orientem i identifiquem el punt al mapa.
La Portella
Després d'una curta i senzilla grimpada, és el pas d'entrada a la regió d'Agulles.
Damunt de la Portella
Després de deixar el PR-C 78, que va al refugi Vicenç Barbé, prenem a mà esquerra el camí d'Agulles. Aprofito aquí, ja que em toca el rol de monitor, per explicar la formació geològica de Montserrat, semblant a la de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Fa 65 milions d'anys es pot dir que on hi ha ara el mar hi havia muntanya, el massís hercinià, i que la Depressió Central, sense el Pirineu, era un golf de l'oceà Atlàntic. En aquest gols oceànic si va formar un gran delta ple detrits i de roques erosionades per rius i torrents. Uns 25 milions d'anys enrere, el Pirineu ja s'ha alçat i ha convertit la vall de l'Ebre i la Depressió Central en un mar interior. El massís hercinià primari s'enfonsa i el mar es desplaça i ocupa el seu espai. Alhora, el mar interior desapareix i és la conca del Llobregat la que acaba arrossegant els detrits cap avall. Però els detrits segueixen allà. Una sèrie de plegaments, que també van afectar el vessant sud del Pirineu amb la formació de les serres prepirinenques, va ver que els detrits i sediments s'alcessin i formessin un gran massís. L'erosió posterior ha fet que s'hi esculpissin aquestes formes arrodonides. El conglomerat és la roca montserratina. Està formada per còdols units per una matriu, sorra, i afermades per un ciment natural, carbonat de calci, que amb l'anhídrid carbònic de l'aire esdevé bicarbonat, soluble a l'aigua. Però a l'interior de les roques precipita i ho uneix tot. Montserrat, doncs, és un exemple més de muntanyes de conglomerats pròpies de la Serralada Prelitoral.
Pujant als Merlets
En aquesta ascensió s'hi troba el primer pas equipat amb una corda; de fer un parell, útil per situar-se gairebé al cim de l'agulla dels Merlets.
Sabina
La sabina (Juniperus sabina), llenyosa i més ampla que alta (1 m), és un arbre, sovint en forma arbustiva, que és molt present a Montserrat.
Sabina
La sabina és pròpia d'indrets calcaris i es troba en tota la península Ibèrica.
Boix
El boix (Buxus semprevirens) és format per l'epítet genèric "Buxus", que prové del mot grec πύξος /pyxos/ llatinitzat en "buxus". És el nom que rebia l'arbre, sovint en forma arbustiva. Ambdós mots provenen d'un préstec lingüístic d'alguna llengua d'Àsia Menor. L'epítet "sempervirens" és un mot compost provinent de les paraules llatines "semper" (sempre) i "virens" (verd), és a dir, que sempre està verd. A Montserrat és present als indrets humits a l'ombra de les alzines.
Boix
Nanofaneròfit, monoic amb port arbustiu. Acostuma a fer d'1 a 5 metres d'alt per 1,5 metres d'ample. És de fullatge persistent, amb fulles d'1,5 a 3 cm de longitud, oposades, curtament peciolades, coriàcies, glabres lluents a l'anvers, ovades i enteres, verdes tot l'any (a l'hivern sovint vermelloses). Les flors masculines són sèssils amb quatre estams. Floreix de març a abril. La fructificació és de maig a juny. Fruit en càpsula ovoide trilocular, conegut com olletes, amb 6 llavors negres i brillants, acabat en 2-4 apèndixs superiors. Tant les fulles com els fruits són verinosos per als humans. La fusta és groguenca i molt dura, i tan densa que no sura. És de creixement lent i fa anys se n'explotava molt la fusta.
Boix
És una espècie pròpia de l'estatge montà i a Montserrat es troba a les parts elevades, preferentmen tdel seu vessant nord.
Les Bessones
Són aquestes dues de les agulles més característiques d'aquest sector de Montserrat. La Bessona Inferior va ser escalada per primer cop el 1944. Té una tirada de 40 m de V i A1. El pas d'artificial el van superar amb troncs i passos d'esqueneta. La Bessona Superior ho va ser un any abans, el 1943, amb una via normal de IV sup. i A1. El 1955 s'hi va obrir la via GEDE, de V sup. i A1.
La Tri-roca
Una altra agulla característica, aquesta s'ascensió més fàcil per la via normal: 20 m de III sup.
Activitats i explicacions abans del portell Estret
Qualsevol moment és aprofitable per explicar com orientar-nos i llegir el paisatge.
Pas entre la Tri-roca i l'agulla Alta de la Miranda
Aquest és el pas previ a la davallada al portell Estret.
El portell Estret i els Frares Encantats
Prop del portell Estret, la seva Boleta. Al fons, el serrat del Centenar.
Portell Estret
Se'ns ha fet tard i hem de davallar per la canal Ampla, plena d'alzines amb boixos.
Auró blanc
L'auró arrugat, arrugat o auró blanc, (Acer campestre) és una espècie d'arbre caducifoli del gènere Acer que arriba a fer uns 8-10 metres d'alçada. També pot rebre els noms d'arracader, auró, auró de fulla estreta, auró de muntanya, auroner, blada, grevoler o hereu.
Auró blanc
La seva capçada és densa i arrodonida, amb les branques joves recobertes de suro irregular i rebregat. Té l'escorça clivellada longitudinalment, formant plaques ròmbiques i de color castany grisenc. Floreix al maig i fructifica entre el setembre i l'octubre.
Auró blanc
Les fulles estan en parells oposats, de 5 a 16 cm de llarg (inclòs el pecíol de 3 a 9 cm) i de 5 a 10 cm d'ample, amb cinc roms, lòbuls arrodonits amb un marge llis i son palmades. Generalment monoiques, les flors es produeixen a la primavera al mateix temps que les fulles s'obren, de color groc verdós, en raïms erectes de 4 a 6 cm d'ample i són pol·linitzades per insectes, el revers de la fulla és lluent. A la tardor, les fulles es tornen grogues abans de caure. A Montserrat es troba en indrets ombrívols, com aquest de la canal Ampla.
Refugi Vicenç Barbé
Al peu de les Agulles, porta el nom de l'escalador que va morir escalant el 1942. L'agulla que escalava du també el seu nom.
Corona de reina
Tota l'excursió buscant-la (Saxifraga callosa ssp. catalaunica) i al final la trobem a la vora de Can Maçana. És una espècie endèmica de Montserrat i Sant Llorenç del Munt.
Corona de reina
Les seves fulles són espatulades i excreten carbonat de calci. Tenen només una inflorescència.
Corona de reina
El Prepirineu, en indrets calcaris, hi creix la corona de rei, de proporcions més grans.
Comments (7)
You can add a comment or review this trail
Una sortida molt interessant i didàctica per un indret emblemàtic de Montserrat. Avui hem après mica més a orientar-nos i a situar-nos sobre el mapa.
Seguim aprenent
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Seguim aprenent
Seguim aprenent
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Seguim aprenent
Hola Manel! Entenc que la teva referencia a tecnic no vol dir que cal encordar-se oi? Vaig amb els fills que van rodats pero no volem grans barrancs. Merci
Si van rodats no els cal corda, però estigues per ells i controla'ls.