Volta per Baiau des d'Arinsal [Pic de Medacorba - Roca Entravessada - Pic de Baiau - Alt de Comapedrosa]
near Arinsal, La Massana (Andorra)
Viewed 1188 times, downloaded 60 times
Trail photos
Itinerary description
ATENCIÓ: la part més complicada de la ruta es concentra en el tros de carena entre la Collada dels Estanys Forcats i el cim de la Roca Entravessada, on es troba algun pas de II o II+. També cal tenir en compte el lleugerament incert camí de pujada al Pic de Medacorba. Llevat d'això, tota la resta és un passeig de muntanya molt agradable i bonic.
_______________________________________________________________________________________
Volta per Baiau des d'Arinsal, passant pel Pic de Medacorba, la Roca Entravessada, el Pic de Baiau i l'Alt de Comapedrosa
Aquesta és la segona sortida de més d'un dia que fèiem el 2021 - escapada de cap de setmana que les condicions havien permès. Terreny desconegut per alguns de nosaltres, en aquesta ocasió trepitgem el sostre Andorrà més alt!
_______________________________________________________________________________________
ACCÉS:
Només hi ha una forma d'arribar a Arinsal en cotxe, ja que es troba a Andorra. Cal anar a buscar la GC-4 i canviar a la GC-5 en Erts. Seguir la GC-5 fins al final, fins a arribar a la boca del túnel, just al costat dels hotels Patagonia i Ushuaia. Aquí és preferible deixar el cotxe en l'aparcament davant dels hotels, ja que és on hi haurà lloc en general. També es pot creuar el túnel i buscar aparcament en l'altre costat, no obstant, tal com ens va passar a nosaltres, tot estava ple allà.
_______________________________________________________________________________________ ORIENTACIÓ:
Per a la ruta hem fet servir el mapa de la Pica d'Estats i Mont-Roig d'Alpina-25. No es cobreix tota la ruta, ja que hi ha un trosset tallat d'Andorra, no obstant la orientació en aquella part és força senzilla, ja que es tracte de seguir ja sigui el GR-11.1 (de pujada) o el GR-11 (de baixada).
_______________________________________________________________________________________
RUTA:
Consultar els waypoints per a més informació.
Partim des de l'aparcament de l'hotel Ushuaia a Arinsal. Cal creuar el túnel i tot seguit virar a la dreta, per tal d'anar a buscar el GR-11.1. Aquí es passen les últimes cases i després d'una petita pedrada ens fiquem dins el bosc seguint el GR-11.1. El seguim amunt i amunt, vers el Nord-oest, per la Borda de la Coruvilla, i després al Nord, tot pel Pla de l'Estany. Passat el Refugi del Pla de l'Estany descrivim uns ziga-zagues a través d'un pendent cada cop més intens, i no gaire després de deixar la Costa del Congost, girem molt abruptament cap a l'Oest.
Seguint a l'Oest, eventualment arribem als Estanys Forcats, bon lloc per a dinar. Seguidament, pugem a la Collada dels Estanys Forcats, des d'on tenim fàcil accés al Pic de Medacorba i a la Roca Entravessada. Pugem als dos, en aquest ordre, prenent-nos més temps la Roca Entravessada, donat que per accedir-hi cal enfilar-se per una carena amb puja-baixes i passos de II i II+. Un cop fetes les dues cimes, el que ens queda el baixar cap al refugi de Baiau. Atenció, ja que no seguim el GR-11.1 que apareix en el mapa d'Alpina-25, sinó que seguim les fites i marques avall per la vall. Els mapes de Wikiloc sí que mostren la ruta correcta. Finalment, fem nit en el refugi de Baiau.
Al matí següent deixem el refugi i agafem la pujada del GR-11, enfilant-nos per un camí molt tarterós amunt pel Circ de Baiau. La tartera s'acaba en la Portella de Baiau, des d'on saltem ràpidament al Pic de Baiau i després prosseguim per la Collada del Forat dels Malhiverns, culminant amb l'Alt de Comapedrosa. Des d'aquest darrer cim, continuem vers el Sud per una carena fàcil, fins que eventualment descrivim un arc cap a l'Oest, per tal d'enganxar el GR-11 de nou, passat l'Estany Negre. A continuació només cal seguir el GR-11 toooooot avall, gairebé fins a Arinsal. Primer les Basses d'Estany Negre i les Canyorques al Sud, i després tot a l'Est per la Coma Pedrosa, travessant el Collet de Coma Pedrosa i entrant avall en el bosc. Travessem dos ponts seguits (sobre el Riu de la Coma i el Riu d'Areny i aviat una ampla pista ens porta directe a l'inici. Tornem a travessar el túnel i ja hi som en l'aparcament de nou.
_______________________________________________________________________________________
TEMPS:
1R DIA
Aparcament Hotel Ushuaia: 11:32
Túnel: 11:41
Dreta: 12:00
Endavant: 12:16
Borda de la Coruvilla: 12:22
Trencall pel rec d'Areny: 12:37
Primeres vistes a la vall: 12:44
Pla de l'Estany: 12:47
Refugi del Pla de l'Estany: 12:51 i ens hi quedem fins les 13:15.
Costa del Congost: 13:28
Riu del Dret Port: 13:45
Cabana antiga de l'Estany Forcat: 14:27
Estanys Forcats: 14:32 i dinem fins les 15:26.
Collada dels Estanys Forcats: 15:50 i descanset fins les 16:00.
Pic de Medacorba: 16:20
Collada dels Estanys Forcats: 16:56
Pas complicat: 17:33
Roca Entravessada: 17:54
Refugi de Baiau: 19:34
2N DIA
Refugi de Baiau: 8:40
Portella de Baiau: 9:50
Pic de Baiau: 10:09
Collada del Forat dels Malhiverns: 10:22
Pic de Coma Pedrosa: 10:37
Ens unim al GR-11: 11:45
Estanys de Comapedrosa: 11:48
Collet de Comapedrosa: 12:26
Pont sobre el Riu de la Coma: 13:22
Pont sobre el Riu d'Areny: 13:24
Aparcament Hotel Ushuaia: sobre les 14:15.
_______________________________________________________________________________________
METEO:
La meteo ha sigut suprema - molt bon temps, sense massa calor ni massa fred. Poc vent en les alçades - suficient com per a posar-se una jaqueta, però sense que molesti. Pocs núvols durant el dia, només una mica de boira i núvols en baixada cap a la nit. Condicions molt òptimes.
_______________________________________________________________________________________
PERNOCTAR:
Nosaltres vam fer nit en el refugi lliure de Baiau, no obstant hi ha alguna opció més per la zona.
El Refugi de Coma Pedrosa ofereix unes bones instal·lacions, tot i que és guardat i s'ha de pagar.
Al costat dels Estanys Forcats, es troben les cabanes dels Estanys Forcats - n'hi ha dues. L'antiga està en molt mal estat i és inutilitzable, però tot just al costat hi ha una cabana nova i remodelada, tot en molt bones condicions.
En el costat Andorrà també hi ha el Refugi del Pla de l'Estany i el Refugi de les Fonts, ambdós refugis lliures i en força bon estat.
És possible trobar alguna borda o alguna construcció més per la zona. A part d'això, sempre es pot plantar la tenda de campanya en les zones adequades.
_______________________________________________________________________________________
MATERIAL:
Botes impermeables i preferiblement de canya alta.
Sac de dormir - dormint dins del refugi no cal que sigui de 0º. Si es dorm en una tenda, millor que sigui de 0º o semblant, i a més caldria una màrfega.
Opcionalment, una tenda de campanya.
Bastons per caminar.
Recomanable portar fogonet de gas per a poder escalfar el menjar i la beguda.
Opcionalment, dur ampolla tèrmica.
Sent l'estiu, es necessita alguna peça de roba calenta (preferiblement tot a capes), tot i que tampoc en excés.
_______________________________________________________________________________________
AIGUA:
Anem trobant múltiples torrents al llarg del camí - el Pla de l'Estany, Baiau, la Coma Pedrosa...
Al costat del refugi de Baiau, baixant per sota de l'Estany Petit de Baiau, hi ha un torrent amb prou empenta i turbulència com per a tenir aigua prou neta.
_______________________________________________________________________________________
MOTXILLA:
Pes inicial: deurien ser uns 14-16 kg, entre la roba, el sac de dormir, menjar, aigua, termo, fogonet i gas, algun joc, bateria portàtil + GPS, tenda.
Waypoints
Aparcament Hotel Ushuaia
En arribar a la zona, primerament creuem el túnel amb el cotxe, i provem de trobar lloc en l'altra banda, però per mala sort està tot de gom a gom. En ple estiu, té sentit que tothom vulgui venir a la muntanya. Així doncs, tornem endarrere i busquem d'aparcar per la cara exterior del túnel, endavant de l'hotel Ushuaia. Encara no és tard, sinó de matí, però ja sentim la calor i el sol intens.
Túnel
Ara sí, creuem el túnel a peu, mantenint-nos sobre la vorera en el seu marge dret. És força llarg. Un cop a l'altre costat, immediatament girem a la dreta.
Dreta
Pugem pels darrers carrers, deixem les cases endarrere i seguidament ascendim per un vessant pelat i ple d'herba seca i pols. Tot seguit, una bifurcació, on agafem la dreta, pel camí de bosc sinuós, en comptes de la pista ampla de l'esquerra. Per la pista és per on tornarem.
El camí a través del bosc segueix petites ziga-zagues i va pujant amb intensitat. Aviat ens trobem amb una altra bifurcació, molt ben marcada, on n'agafem la dreta, cap al Pla de l'Estany.
Endavant
En poca estona el sender desemboca en un de més gran, i deixa de ser principalment per bosc, sinó que comença a travessar també zones més obertes. Aquí ens unim al GR-11.1.
Borda de la Coruvilla
Uns cinc minuts més tard, ens trobem amb la Borda de la Coruvilla, on fem un petit descans per a acabar de treure la roba - ara sí que es nota la calor intensament. Curiosament, la borda no és només una, sinó que n'hi ha uns quants, d'edificis de pedra.
Trencall pel rec d'Areny
Seguim pel GR, el qual a moments està molt desfet i pedregós. Intentem no complicar-nos-hi gaire, busquem la forma més senzilla d'avançar. Poca estona després, arribem a una altra bifurcació, i n'agafem la dreta, pel trencall del rec d'Areny, simplement per seguir per sobre d'un sender en comptes de la pista més ampla.
Primeres vistes a la vall
Passada una estona no gaire llarga, el sender acaba abandonant el bosc i ens porta a un espai molt molt obert. Aquí obtenim per primer cop vistes a la vall d'endavant, i cal dir que són força espectaculars. En aquest punt també conflueixen diversos camins (es poden veure múltiples marques en el terra i en les roques), però mantenim el Nord, tot endavant.
Pla de l'Estany
L'espai cada cop es va fent més i més ample, fins que arribem a una esplanada enorme - el Pla de l'Estany. Ens comencem a trobar amb molta més gent i també amb alguna manada de cavalls. La sensació de llibertat brindada per tot aquest espai obert es va reforçant més i més.
Refugi del Pla de l'Estany
Uns metres més enllà, arribem al Refugi lliure del Pla de l'Estany. Aquí parem per fer una pausa. Mengem alguna cosa ràpida, omplim les ampolles en la font (malgrat tota la calor del dia, l'aigua està molt freda!), i també inspeccionem l'interior del refugi, el qual es troba en força bon estat. No és gaire gran, però per dins està tot bé, i aquí podria passar la nit a gust un grup petit. Ens guardem la referència, ja que nosaltres tenim planejat fer nit en el refugi en l'altra banda de la muntanya.
Costa del Congost
Deixem el refugi enrere i immediatament el pendent es torna molt vertical, mentre que el camí és un zigzagueig total per poder adaptar-s'hi. Pugem uns 150 metres, fins que ens trobem amb una bifurcació important, sobre la zona de la Costa del Congost. Degut a la verticalitat de la vall, aquí pot costar situar el Nord i la direcció que toca fer, però per sort es troba tot ben senyalitzat - hem de seguir a l'esquerra, cap als Estanys Forcats.
Riu del Dret Port
La verticalitat del terreny es manté, mentre anem fent passes amunt sobre les verdes herbes. No és fins que pugem uns altres 150 metres, que el camí agafa un caire un pèl més relaxat, en reorientar-se totalment vers l'Oest. Just en aquell punt, ens topem amb el riu del Dret Port, el qual roman petitó i estret en aquestes alçades, no obstant talla el camí pel mig, mullant-ho tot. S'ha de prestar especial atenció on posar els peus, per tal de no relliscar. La caiguda no seria perillosa, però tampoc no gaire agradable.
En l'altra banda, cap al Sud, es veu tota la vall de dalt a baix, aquesta vista és un absolut privilegi!
Cabana antiga de l'Estany Forcat
Seguim a l'Oest pel mateix GR-11.1 - el sender tall en diagonal el petit circ muntanyós i ara va pujant una mica menys intensament que durant els trossos anteriors. Igualment, l'ascensió es fa llarga i esgotadora, tan que fins i tot perdem de vista en Pau durant una estona, ja que necessita un descans.
Durant els primers 100-150 metres de pujada encara ens trobem travessant herbes, però a partir dels 2500 metres d'altura aquesta es redueix bastant i comencem a ascendir per formacions molt més rocoses. Descansem en algun punt, i seguim amunt i amunt, en alguna ocasió fins i tot grimpant una mica. Finalment, arribem a prop dels estanys i el primer amb què ens trobem és la cabana antiga, en un estat deplorable i inservible. La cabana no ajudaria gaire ni en una situació extrema, donat que té una cara on la meitat es troba exposada i no tanca.
Al costat de la cabana, hi ha una placa commemorativa i flors recents.
ATENCIÓ: hi ha una cosa que no acabem de veure, i és la cabana nova dels Estanys Forcats. Tan sols situada a uns quants metres avall, però a l'altra banda del turó i del GR, la cabana nova queda força oculta a la vista, i segons investigaríem més tard, la nova sí que es troba en molt bon estat i serveix com a refugi adient.
Estany Forcat
Retornem al camí i en pocs metres arribem a l'inici de l'Estany Forcat gran. Allà hi ha una zona de bivac, on ens asseiem per a un merescut descans. Ja comença a passar-se l'hora de dinar, així que, tal com ens trobem, traiem el menjar i en clavem les dents.
Alhora fa calor, degut a l'incessant sol, i alhora es nota la fresca de l'alta muntanya en estar quiets i parats en un lloc. De tant en tant també ve alguna ratxa de vent.
Com n'és habitual, no en dediquem més d'una hora al dinar, i aviat haurem de reemprendre la marxa. Hi ha un camí molt directe que puja a la Roca Entravessada d'aquí mateix, però ens cenyirem al GR-11.1, passant per damunt dels estanys.
Collada dels Estanys Forcats
Partim de l'Estany Forcat gran, bordejant-lo i pujant vers el Nord-Oest. El sender es troba molt desfet, rellisca i és ple de pedres i terra. En algun moment hem de creuar tarteres de roques grans, saltant d'una en altra. Avancem, tot i que a mi en especial m'agafa un cansament estrany, i vaig força lent. Acabem pujant uns 100 metres, fins que arribem en la Collada dels Estanys Forcats.
Aquí deixem les motxillotes, així farem les següents ascensions amb més lleugeresa.
Pic de Medacorba [2912 m]
Així, primerament encarem el vessant que tenim just al Nord. Sembla que sigui una paret força vertical, i a mesura que ens hi anem enfilant, ràpidament anem notant més i més aquesta verticalitat. El camí resulta un xic "campi qui pugui" - hi ha algunes fites disperses, però durant la major part hem de buscar la millor forma de pujar per nosaltres mateixos. S'ha de grimpar molt i gairebé des de l'inici mateix - no són grimpades súper exigents i súper exposades, però sí que hi ha un cert perill i s'ha d'anar amb compte. S'ha de posar especial atenció en les pedres, ja que són inestables i es desprenen amb suma facilitat.
Havent guanyat els pocs més de 150 metres, emergim sobre una esquena prima i allargada, al damunt de la qual es troba el Pic de Medacorba. En l'altra banda, es veu la immensa i llarga Vall de Solcén, amb l'Estany de Medacorba en primer pla, i l'Estany de Solcén més al fons. És espectacular. Pels costats, veiem la carena contínua, i el Pic dels Lavans a propet. En girar la vista endarrere, per on hem pujat, ens trobem cara a cara amb la Roca Entravessada, esperant plàcidament. Espectacular de veritat.
Pas complicat
La baixada del Pic de Medacorba ens pren més temps. Com havia comentat, hi ha força pedres inestables o que s'aguanten per art de màgia, de manera que al baixar resulta encara més laboriós haver de vigilar amb això. A més, des de dalt perdem la poca referència de camí que hi ha i hem de buscar-nos el pas encara més que abans, descrivint una volta lleugerament més gran, però que costa més de fer. Finalment, ens trobem de nou abaix, en la Collada dels Estanys Forcats, i prenem un descans.
Triguem una estona en decidir-nos, però al final ens animem tots a fer també la Roca Entravessada. Encara resta bastant de temps, ja que són les 17h de la tarda, però el refugi es troba relativament a prop, de manera que ens podem permetre un cim més.
Emprenem la pujada - ja poc després de l'inici, el perfil es torna més de cresta, tot i que a l'inici hi ha un senderet desdibuixat que es pot seguir sense gaires complicacions, tan sols vigilant de no relliscar amb la pols del terra. Poc a poc, anem grimpant més i més, seguint la cresta, fins que arribem a un pas més complicat i dubtós. M'aventuro a explorar el camí a continuació, per tal de fer-ho saber als altres, i confirmar-los-en si es pot passar.
Aquí hem de fer un descens desgrimpant un pas de II+ o III d'uns 4 metres, després del que es travessa un collet, es bordeja la roca gegant d'enfront per la dreta, seguint un balconet estret, i es torna a descendir a un altre collet, de nou per un pas de II+. En aquest segon descens va molt bé baixar mentre s'estreny la roca en una agafada invertida. Aquest tram segurament sigui el més complicat de tota la travessia, s'ha de vigilar molt!
Roca Entravessada [2925 m]
Just després del segon collet, ve una placa més llisa que s'ha de pujar en adherència. S'ha de fer un zigzagueig cap a la dreta, per tal d'agafar la posterior gran diagonal que puja a l'esquerra, la qual té agafades més bones. Tot seguir, torna a haver-hi una placa llisa, que es pot sortejar recolzant-se a la paret contigua a l'esquerra, o pel contrari, es pot anar directe a l'esquerra i intentar grimpar amunt. Finalment, es surt en un petit monticle, es baixa per un darrer collet i s'emprèn la darrera i definitiva pujada que ja porta al cim, aquesta compostada per un mix de roques de tota mida i forma, apilonades d'aquesta forma tan típica que trobem per aquestes zones dels Pirineus.
Estem per sobre dels 2900 metres i en trobem de flors molt maques... Encara fa molt de sol, encara queden hores de llum. Tenim bones vistes als Estanys i a la Vall de Baiau, on es troba el refugi que buscarem posteriorment. En primer pla, endavant, es situa el Pic de Baiau, que tenim pensat abordar al dia següent. Endarrere, també en un pla proper, veiem la majestuosa esquena del Pic de Medacorba, el qual acabem de pujar fa una estona... sí que sembla vertical el seu vessant, sí! I abaix, prop dels Estanys Forcats, ara sí entreveiem una petita taca brillant que representa la cabana nova, al costat de l'enfosquida i rovellada cabana vella...
Gaudim amb força aquest moment, ja que l'ascensió ha costat, però ha valgut la pena completament...
Refugi de Baiau
I ara també toca desfer aquesta pujada - intentem seguir pràcticament el mateix camí pel qual hem vingut - així ens assegurem d'anar amb compte, ja que nos ens en podem descuidar. Per aquest motiu, la baixada també ens porta una bona estona, però al final ens plantem amb seguretat en la Collada dels Estanys Forcats, per tercer cop consecutiu en la jornada.
No ens hi estem gaire més temps, però, enllestim les motxilles i agafem el camí avall, al Sud-Oest i vers els Estanys de Baiau. Ull aquí, ja que en el mapa d'Alpina el GR està malament marcat, el que fa realment és seguir l'afluent tot recte i avall des de la collada cap a l'Estany Gran - és també el camí més lògic. Tot es troba molt ben marcat (blanc i vermell de GR) i també fitat, de manera que no triguem ni 40 minuts en arribar als estanys, mantenint un ritme tranquil i moderat. Finalment, s'ha de pujar un monticle gran que hi ha al costat dels estanys, ja que el refugi lliure s'hi troba a sobre.
Quan hi arribem, encara ens donarà temps de prendre el sol durant una estona i tot, abans de començar a preparar el sopar i deixar enllestit tot per a la nit. Hi ha diverses persones ja al refugi, però acabem trobant lloc i en dormim sense problemes.
Portella de Baiau
El dia següent amaneix i ens ho prenem amb calma - no veiem necessari sortir massa aviat ni amb presses, així que no abandonem el refugi fins poc abans de les 9 del matí. A continuació, baixem a l'Estany Gran i el voregem per l'esquerra, sempre seguint les marques del GR, ara més visibles. El camí descriu un semicercle per la vora del llac, i després es fica cap endins de la roca, fent una pujada intensa, per a portar-nos per una zona oberta i exposada al vent. Allà el pendent s'aplana lleugerament, i comencem a haver de sortejar conglomeracions de roques grans - és un espectacle tot pintoresc aquest cúmul de possibilitats d'enfilar-se pels rocams!
La mida de les pedres es va fent més i més petita gradualment, mentre que la verticalitat del vessant es fa més i més pronunciada. Les marques del GR deixen de veure's a moments, per a tot seguir aparèixer amb tota claredat uns metres més amunt - es nota que algunes són molt fresques, segurament repintades durant aquest o l'últim any. Anem progressant més i més, mantenint un clar zigzagueig, i les pedres es redueixen i redueixen, fins que la sorra i la pols acaben dominant el terreny, en una llarga, empinada i no gens agradable tartera, on les relliscades són freqüents i els ànims macabres despunten més sovint. Ens pren una estona, però finalment i després d'alguna maledicció dominem la tartera, i acabem emergint en la Portella de Baiau, on les vistes són calmes i els aires són relaxats.
Pic de Baiau [2885 m]
La pujada consegüent és molt més senzilla. Tot i que el camí es troba força desdibuixat, és fàcil mantenir la direcció, i a més el cim es veu amb claredat. Ràpidament ens posicionem a dalt del Pic de Baiau, i des d'aquí obtenim una nova vista a la Vall de Baiau, i també a la Roca Entravessada, on hi érem el dia anterior. Aprofitem per fer la foto de record, però encara ens espera el Pic de Coma Pedrosa, el tenim aquí al costat!
Collada del Forat dels Malhiverns
Baixem cap a la propera collada, tot vers al Sud-Est. La baixada és senzilla, i per aquí ens anem creuant amb bastantes persones ja - és un punt de cruïlla de diverses rutes. En la collada, hem de buscar el camí a la dreta, és més, potser haurem de baixar uns metres per tal d'agafar el sender, però un cop trobat, és clar i fàcil de seguir.
Pic de Coma Pedrosa [2944 m]
Anant cap amunt, en algun moment s'hauran de fer unes poques grimpades, no gaire exigents, però en general es manté com a trajecte fàcil.
Sense gaires més preàmbuls, sortim al damunt de tot i coronem el cim andorrà per excel·lència, mentre la bandera andorrana es veu fortament agitada pel vent. El temps és fantàstic i la visibilitat perfecta, amb la qual cosa el gaudiment de les vistes s'intensifica. Ara sí, ens hi quedem una bona estona, contemplant aquesta bella panoràmica, mentre aprofitem també per a acontentar els nostres estómacs de forma respectiva, oferint-los un merescut aperitiu.
Abaix, en la llunyania, quasi 1500 metres més avall, es veu Arinsal en la seva totalitat, arropat per una gran calma. Ja hi arribarem de nou, dintre d'unes hores.
Ens unim al GR-11
Passada una estona, emprenem la marxa de nou. No tornem pel mateix camí, sinó que prosseguim per la carena, tot vers al Sud. Atenció perquè hi ha un camí que baixa tot seguit a la dreta, no obstant es troba tancat, degut al mal estat de la tartera en aquell vessant - no s'hauria de passar per allà per tal de preservar la muntanya.
La cresta (primer al Sud i després més al Sud-Oest) és molt senzilla de seguir i hi progressem amb suma celeritat. En diversos punts ens trobem alguna desgrimpada, però no són trams que presentin cap dificultat. No obstant, igualment s'ha de vigilar - en un donat punt, em fico per fora del sender per tal de deixar passar un grup nombrós, i en trepitjar les grans herbes m'hi rellisco i caic d'esquenes. Per sort me'n surt sense cap mal, però la motxilla s'emporta el mal, i en queda una tallada grossa sobre el teixit! Què bé, si arribo a tocar la mateixa roca punxeguda amb el cos, potser el tall se l'hagués menjat la meva esquena, quin cop de sort!
A part d'aquest ensurt, la resta del camí transcorre amb normalitat i aviat ens trobem avall tocant la unió del sender amb la ruta del GR-11, just al costat de l'Estany Negre. És tot bastant clar i a més, no hi ha altres camins.
Estanys de Comapedrosa (o Basses d'Estany Negre)
Seguim avall pel GR, ara molt més ample i més traçable, i en pocs minuts arribem a les Basses d'Estany Negre (o també anomenades Estanys de Comapedrosa segons el mapa). El temps és esplèndid i n'entren ganes de donar-se un banyet i tot!
Collet de Comapedrosa
El que ve ara és senzill, tan sols hem de mantenir el camí i el ritme. Baixem al Sud-Oest per les Canyorques, per on enganxem més torrents, i a continuació virem tot a l'Est, guiats per aquests torrents, descendint amb suavitat per la Coma Pedrosa. Es nota que el GR és un trajecte transitat am freqüència, ja que no tenim cap mena de dificultat en l'hora de seguir-lo. Aviat, el panorama rocós comença a adornar-se més i més, i entrem en terres cada cop més poblades de vegetació. Creuem les herbes verdes i ens anem endinsant per zones ja mig-boscoses. El camí per aquí s'aplana força i aviat ens trobem el el Collet de Comapedrosa, just per sota del refugi guardat. Aquí reafirmem el GR-11 i continuem encara més a l'Est.
Pont sobre el Riu de la Coma
Tornem a agafar un descens més marcat, a l'hora que el bosc es fa més i més dens, fins que un parell de centenars de metres més avall, ja ens trobem completament immersos sota els arbres. Ara l'únic que resta és seguir baixant, còmodament per un GR ben delimitat. Així, una bona estona després, acabem creuant per un pont per sobre del Riu de la Coma i ja sabem que no queda gaire.
Pont sobre el Riu d'Areny
Minuts més tard, tornem a creuar per sobre d'un altre pont, aquest cop travessant el Riu d'Areny. Aquí ja hi ha bastantes persones prenent el sol, gaudint de la platja de la muntanya.
__________________________________________________________________________________________
Poc després del darrer pont, el sender acaba desembocant en una ampla pista de terra, d'aquestes típiques de les muntanyes. L'únic que ens queda per fer és seguir la pista fins al seu final. Pel mig passem pel costat d'una centraleta i també ens creuem amb una manada de cavalls (controlada per una pastora), però finalment arribem al final de la pista, en la part de dalt d'Arinsal, on agafem de nou la carretera per on havíem passat el dia anterior. Baixem, tornem a creuar el túnel i sortim de nou en l'aparcament de l'hotel, on ens espera el cotxe amb tranquil·litat.
Comments (3)
You can add a comment or review this trail
Moltes gràcies per compartir la ruta, una experiencia molt gratificant
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
La ruta és fàcil de fer, la part més complicada (sense comptar per arribar al cim de la roca entravessada) es la pedrera després del refugi de la Baiau. Gràcies per compartir.
Moltes gràcies per la valoració, @Blanca, i m'alegro que hagueu gaudit la ruta :) També tens raó, tot just al sortir del refugi de Baiau ve una pedrera important, l'última part de la qual és molt tarterosa i relliscosa, és on més atenció s'hi ha de posar.
Salut i muntanya! :)