Voltant Barcelona. Etapa 1 - Montjuïc

VOLTA A BARCELONA. Etapa 1 - Montjuic
Volta a la ciutat de Barcelona en 7 etapes.
La primera, la muntanya de Montjuic
Segona: Front Marítim
Tercera: Parc del Besòs
Quarta: Collserola 1
Cinquena: Collserola 2
Sisena: Llobregat 1
Setena: Llobregat 2
Els detalls es donen dins de la ressenya de cada etapa.

Podeu veure la volta sencera a Barcelona i, si voleu, dissenyar les vostres etapes, clicant AQUÍ

Aquesta Volta a BCN, és un Mix, inspirat per la ruta del company de wikiloc: Pep Serrarols(Nituspetit )
Per la ruta per Montjuïc del company de wikiloc: AKMINAR
I per la volta a BCN en etapes, del company de Wikiloc: Manel_49

A tots moltes gràcies per compartir, companys !

Punts d’interès:
El cementiri de Montjuïc
El castell de Montjuïc
Jardins Joan Brossa
Jardins de Miramar
Jardins del Mossen Costa i Llobera


Aquesta primera, Montjuïc, la subdividim en els següents trams:
Zona Franca al Castell de Montjuic
Sortim de la parada del bus V5-Final. Carrer del Cisell. Pugem pel carrer dels ferrocarrils catalans que va pel costat de la muntanya.
A la cruïlla amb el carrer del Foc, passem pel costat del Poliesportiu La Bàscula. Davant d’aquest poliesportiu hi ha el Hort Urbà de la Masia de Can Mestres.
Pugem pel carrer del Foc i a mà dreta veurem la zona de pràctiques i exàmens del carnet de conduir.
Uns metres més amunt, a mà esquerra hi ha el pal que indica el camí a l’estadi per la Ronda Verda. Seguim recte. A la vorera dreta hi surten unes escales.
En aquest punt, vaig creuar el carrer i vaig anar a mirar que es veia dalt del turonet que tenia enfront. Es veu l’estadi i l’anella olímpica. És un petit promontori enjardinat i amb un parell de bancs des d’on a part de veure l’anella olímpica també es poden veure els edificis propers de la zona franca i l’Hospitalet. Hi ha bona vista.
Tornem i pugem les escales. Passem per un bonic camí adornat amb xiprers i al final tombem a la dreta cap a un mirador des d’on es pot veure a sota mateix, la zona de pràctiques de conduir i al fons, els edificis de la zona Franca i l’Hospitalet. Veiem clarament que aquesta zona era una antiga pedrera, ara aprofitada per homologar els futurs conductors.
Sortim del mirador i seguim pujant per un camí de terra. El traçat del camí passa pel marge que voreja tot el talús deixat per la pedrera. Quan el vaig seguir hi havia un punt amb un senyal de no passar degut a que estaven fent treballs forestals. Com jo també seguia una ruta d’un company de Wikiloc em vaig imaginar que era un avís temporal per aquest motiu. Vaig passar en compte.
És un pas no gaire ample entre una paret a l’esquerra i la timba del talús a la dreta. Hi havia algunes branques que tapaven el camí però es podia passar bé.
Al final d’aquest pas hi havia un altra avís de nom passar pels que venien en direcció contrària. Si no es pogués passar per aquí, s’hauria de recular fins el mirador.
Un cop a l’altra banda i amb un parell de giragonses s’agafa un camí que ve de més avall.
Més amunt, tampoc vaig poder seguir el camí del company de Wikiloc perquè estaven desbrossant i vaig seguir un camí molt maco amb restes d’empedrat que fa unes ziga-zagues flanquejat per tot de xiprers. I amb una bona vista amb canvis de perspectiva a mida que ens anem enlairant.
Aquest camí ens duu a una gran esplanada tancada per una banda, pel mur del cementiri i una filera de xiprers i per l’altra per una altra filera de xiprers i la fantàstica panoràmica sobre Barcelona i l’Hospitalet.
Aquesta esplanada es va tancant sobre un camí on tombem a la dreta i anem a parar a una petita placeta que dona a una de els portes del cementiri.
Nosaltres seguim recte i enfilem per unes escales on un rètol a la dreta ens indica: Camí d’en Salva.
Ara pugem per un estrany camí entre canyes. No sembla que sigui Montjuic ni sembla que estiguem a dues passes de Barcelona.
Aquest camí entre canyes es subdivideix en un laberint de camins. Nosaltres anem més o menys seguin el mur del cementiri. Seguim recte, tombem a la dreta i anem a parar en una altra petita esplanada sobre la zona de penya-segat de la muntanya de Montjuic.
A la dreta, una mica avall, el mur del cementiri i una altra de les seves portes. Davant, tota la zona del port industrial, amb les seves grues, els seus containers, els camions amunt i avall i els dipòsits per a líquid i gas. I entre els dos, també a mà dreta, la desembocadura del Llobregat. Vaja panoràmica. Tot un espectacle !
Pugem per un camí a mà esquerra que voreja el penya-segat fins a un mirador. A partir d’aquest mirador ja tot està ‘més civilitzat’ i hi ha tanques per a prevenir que la gent no caigui daltabaix.
Tot aquest indret està enjardinat i s’arriba a un punt on es veu una petita torre de l’extrem del castell i a on trobem una cruïlla. Nosaltres agafarem la que passa entre la paret del castell i el penya-segat. Una camí no gaire ample però molt ben traçat, còmode i amb tanques de fusta.
Per aquí és on vaig trobar més gent. Anem passejant per aquest bonic i coquetó camí i veiem que la paret del castell va deixant un espai on han posat bancs per veure el paisatge.
Al final arribem a un cruïlla, on es pot veure el pont que passa per sobre de la fosa del castell. Unes escales ens portarien a la porta. Nosaltres seguim recte cap avall.

Del Castell de Montjuic a les Drassanes
Baixem per aquest camí i trobem una barraqueta que fa de quiosc-bar, que està tancada.
Seguim el camí avall, ara paral·lel amb l’ asfaltat que baixa del castell. Baixem unes escales i trobem una gran plaça-mirador amb un sortidor al mig. Seguim avall i hi ha una altra plaça amb un xiringuito de begudes, snacks i records. Una mica més amunt, per unes escales podrem veure una cascada. Tot això forma part d’un conjunt enrajolat i enjardinat.
Seguim avall, travessem la carretera que baixa del castell a l’alçada del monument a la sardana.
Mirant el monument, puc constatar la salvatjada que li han fet a un pobre monument de sardanistes de pedra que els hi ha tallat las mans i en alguns gairebé els braços. Tots els sardanistes estan trencats. L’obra d’un boig o algú carregat d’odi cap als catalans i els seus costums i folklore. Ja fa uns quants dies d’això i l’ajuntament encara no ha restaurat res. Molt malament. Tenim un ajuntament que no ens el mereixem !
Seguim. Entrem dins el Jardins Brossa, fem un tom i passem per davant el monument a Blume on al costat han posat un pot de mico (tirolina) perquè gaudeixin els nens. No hi havia ningú i no em vaig poder resistir a provar-la. Molt divertit.
Sortim per la porta de baix dels jardins Brossa i passem pel costat del tir olímpic. Enfilem cap a Miramar i anem al mirador. Passem per davant de l’estació superior del telefèric del port i tirem a l’esquerra cap als Jardins de Mossen Costa i Llobera. El dels cactus.
És molt interessant però està una mica deixat. S’han fet malbé diverses espècies de les que hi havia abans que tot ell era més exuberant. Malgrat tot encara es poden apreciar molts exemplars magnífics malgrat els brètols que escriuen els seus noms i dates sobre els cactus. Molta incultura i poca vigilància.
Sortim per la porta de baix del jardí que menys mal que es tanca per la nit. Sinó ja no en quedaria res. Seguim a baix pel camí de les Bateries, passem per sota de les escales de Forestier, el final del camí que baixa de Miramar, passem per sota del transbordador aeri i anem a parar, ja a ciutat, als jardins de les Hortes de Sant Beltran.
Ara, només ens resta, caminar pel carrer de Carrera fins l’avinguda de les Drassanes, voltar-les i enfilar per la Rambla fins a la boca de metro de Drassanes de la línia 3, Verda.
Fi del trajecte.
Espero que us agradi.
Salut i República!