Voltant Barcelona. Etapa 7 i última - Llobregat-2

VOLTA A BARCELONA. Etapa 7 – Llobregat2
Collserola2: De Cornellà a la Zona Franca de Barcelona (lloc de sortida de l’etapa 1; tanquem el cercle).
(Podeu veure la volta sencera a Barcelona i, si voleu, dissenyar les vostres etapes, clicant AQUÍ)

Punts d’interès:
Can Comas, la pedra del pas de la barca
El Prat Ocult. Masies: com era antigament Can Comas
Parc del riu del Prat de Llobregat
Sobre la recuperació del parc
Riva esquerra: de Cornellà al Pont de Mercabarna
Sortim de l’estació de Cornellà-Riera dels ferrocates i desfem el camí de l’etapa anterior fins a passar la passera per sobre el riu, tren i autopista i girem en direcció aigües avall cap a Barcelona.
El camí es pot fer per tres llocs: per baix el riu, una zona ampla, on poden passar vianants i bicicletes, un lloc més, diguem-ne, salvatge; per un pas de vianants elevat on hi ha tota la informació, plafons i miradors; i per una carrer asfaltat de servei pensar per els cotxes de servei dels camps i instal·lacions i també per a bicicletes. Encara que hi ha alguna bicicleta que li agrada circular pel pas elevat pels vianants, encara que els plafons ‘aconsellin’ de no fer-ho i recomanin de cedir el pas als vianants. Els que opten per anar pel carrer asfaltat, no han de cedir el pas als vianants però han d¡anar en compte amb els cotxes.
Passem el mirador de cal Monjo, amb bones vistes, on hi ha uns plafons informatius. Passarem can Comas, can Parellada i per sota de l’autopista B-20 (veure referències a punts d’interès).
Després de passar l’autopista es pot veure un plafó informatiu que explica on estava situada una masia ja desapareguda al fer la B20. Es tracta de can Mià o l’Hostal de la Rosa.
Més endavant passem per sota de l’autovia de Castelldefels i entrem en una zona encimentada on ens parem per fer un mos. Ens acostem al riu. L’aigua sembla neta però no es veuen ocells. Hem de marxar corrents perquè el vent ha portat un núvol que fa pudor i ens adonem que encara hi ha fàbriques a l’altre cantó i sobre tot una amb una xemeneia que deu ser d’on ve el núvol. La zona ha millorat però encara por millorar més.
Més endavant, veiem uns camins de passejada, gespa a les voreres i amb arbusts, arbres i tots els elements d’un jardí urbá. Bancs i papereres. Veiem un plafó que ens anuncia que estem a l’anella verda del Prat (veure referències a punts d’interès).
Però tot això queda compensat negativament per la forta contaminació acústica que ve de la ronda de Llevant, que passa pel costat.
Més enllà veiem una xemeneia que s’ha conservat de l’antiga paperera Torres Hostench que hi havia en aquest indret. Alguna cosa ha millorat. També han posat unes instal·lacions que vam veure en el delta del Llobregat que són com unes cases per les abelles o refugis per la biodiversitat.
Pugem a una torre que veiem a prop i ens permet veure en perspectiva el paisatge dels voltants. El pont de Mercabarna pel qual passarem i més enllà Sota nostre la terrassa d’un restaurant vuit pel covid. Al costat pistes de tennis de ciment i una petita piscina.
A l’altra banda del riu, industries al costar del riu, darrera les cases de Sant Feliu de Llobregat amb el Puig d’Olordre al fons, les cases de Sant Just Desvern que s’enfilen per la muntanya i les cases de Esplugues amb Sant Pere Màrtir al fons industries i al fons. I entre Esplugues i Sant Just i en un pla més proper es poden veure les torres de l’Hospital de Bellvitge.
Seguint el corrent del riu, podem veure més industries i al fons podem albirar Montjuic i fins i tot l’hotel Vela del Port de Barcelona.
Seguint la línia del riu avall, davant i al costat del riu, cotxeres d’autobusos de Barcelona i al fons les torres de la plaça Europa de l’Hospitalet .
Més enllà, davant, tocant el riu, industries, més la fons, la torre de l’hotel que té un platet volant al seu cim i més al fons, la serralada de Collserola on es pot distingir Sant Pere Màrtir, la Torre de Collserola i el temple del Tibidabo.
I seguint riu avall, al costat del riu, Mercabarna i un hotel, el pont de Mercabarna, i més al fons, unes xemeneies les grues del port i la xemeneia d’un vaixell. Més avall, les gegantines grues del port. I més avall, seguint el corrent del riu, el nou pont de tirants anomenat Nelson Mandela. Un pont blanc.
Llàstima que no fa un dia gaire clar, però deu-ni-do el que s’ha pogut distingir des d’una petita torre amb un lloc tan pla com la zona del Prat.
Baixem de la torre i un metres més enllà, passem el pont de Mercabarna. A partir d’aquí ja no es gaire interessant l’excursió. La fem per connectar el punt de sortida de l’etapa 1 i així completar l’anella.

Riva dreta: del Pont de Mercabarna a la Zona Franca
Just passat el pont, hi ha un sortidor de benzina pels camions i l’entrada a Mercabarna. Passem una rotonda per uns semàfors i continuem el camí per la vorera dreta. Passem pel costat de les naus de la fruita de Mercabarna i veiem toros mecànics amunt i avall. I això que no es l’hora punta.
Veiem que a l’altre cantó hi ha camí de terra i al primer semàfor ens canviem de vorera. Avis, per demanar pas i que els semàfors es posin ver pels vianants hi ha un botons que teòricament els pitges, el semàfor es posa vermell pels cotxes i ver pels vianants i llavors pots passar. Aquí no en funciona cap. Has de passar a l’altra cantó, a les braves, i esperar que no passi la corrúa incessant de camions. Aquí tot està pensat pel trànsit i res pels vianants. Com se’ls hi acut als vianants passar per aquí. Això és zona de camions i cotxes. Ni bicicletes tenen previst.
Per fi podem passar a l’altra cantó i caminem una bona estona fins a arribar a una rotonda on hem de passar també a les braves. Primer la via del tren del port. No hi ha gaire trànsit a aquesta hora. Però per passar a l’altra cantó se’ns fa un problema pel trànsit que no para. Hi això que ja eren primeres hores de la tarda.
Aconseguim passar i a l’altra cantó veiem un hotel amb gespa artificial que semblava natural.
Ja estem al carrer A. On al principi, tocant a la rotonda veiem en un cantó els tallers de les lines 9 i 10 del metro. I a l’altra cantó, les naus de Makro i de Consum.
El carrer A és un carrer llarguíssim de gairebé tres quilometres i mig. Un passeig amb una vorera central per on passa, per dalt, la línia 10 del metro i de la qual només s’ha posat en servei fins a l’estació de la zona Franca, al principi del carrer.
Mentre caminàvem al llarg del carrer, vam veure les cotxeres d’autobusos, la torre de l’autoritat portuària, els magatzems de Sal Costa i els concessionaris de Seat i Volskwagen i la factoria de Seat, entre altres.
Al final del carrer, cal pujar cap a la rotonda i allà, quan s’acaba la vorera, hi ha un carril a la mateixa calçada, protegit del trànsit dels cotxes per blocs de ciment. Un carril per a bicicletes on també poden circular els improbables vianants.
Passada la rotonda, passem per sota de la Ronda Litoral i ingressem al passeig de la zona franca. Ja des que estàvem a mig carrer A, que anàvem veien Montjuic al fons, a la zona del cementiri. Però ara, al principi de la zona Franca, on hi ha poques cases que tapin, es veuen clarament i en tota cruesa, les tombes del cementiri de Montjuic. Allà mateix. Quin espectacle. Fi del trajecte.

Espero que us agradi.
Salut i República!