Vulpellac-Clots de Sant Julià-Camí d'Empúries - Canapost - Vulpellac

Avui hem fet part de la ruta que van fer un centenar de persones a la VII trobada de Wikiloquerus el gener del 2020. Ells van sortir/arribar d'Ullastret, fent uns 16km. Nosaltres l'hem escurçat una mica, sortint i arribant de Vulpellac.
La ruta l'hem començar doncs a Vulpellac i seguidament hem anat als Clots de Sant Julià.
Són unes antigues pedreres. El seu origen sembla ésser molt antic, ja que s'han fet troballes romanes i preromanes, per bé que encara no s'ha fet cap intervenció arqueològica en profunditat que ajudi a determinar amb certesa quina és la seva història. S'ha especulat, fins i tot, que les muralles de la ciutat preromana del Puig de Sant Andreu d'Ullastret o Empúries podrien haver estat bastides amb la pedra dels clots. També es creu que amb aquesta pedra es va construir el poble de Peratallada.
És possible, doncs, que ja fossin explotats en temps anteriors a la romanització.
Allà ens hem trobat amb en Pere, un voluntari d'un grup de veïns que vetllen com poden per la conservació mínima de l'espai. Molt atent, ens ha fet una breu explicació i ens ha donat alguns consells per aprofitar la visita. Gràcies Pere!.
Potser el lloc més curiós de la zona és l'anomenat Tron de la Reina, segons una antiga llegenda, en els Clots de Sant Julià hi van ser martiritzats els primers cristians del país. La capella troglodita coneguda amb el nom de «Sitial» o «Tron de la Reina», conté una creu en la seva part interior que sembla que vindria a representar la cristianització d'un lloc pagà. Es tracta d'un aflorament de roca natural que ha estat excavada i presenta un aspecte de cova. El seu interior és de planta ovalada, amb les parets perfectament allisades i amb una amplada de 2,5 m i 2 m d'alçada màxima. Hi ha qui creu que podria formar part d'una antiga capella o ermita que hauria pogut tenir una nau d'obra i que es dataria en època altmedieval o anterior.
Hem continuat cap el Mas Puigsec, poc abans d'arribar-hi hi ha una Cista Megalítica.
Aquest mas té una cisterna de pedra, però com que està vallada tota la propietat, només es pot veure per una minúscula finestreta que han deixat a la valla.
El recorregut contínua una bona estona pel Camí d'Empúries, un brancal secundari de la Via Augusta, que anava des de l'antiga Gerunda fins a Empúries. El trajecte passava prop de la llavors pedrera dels Clots de Sant Julià i la ciutat ibèrica d'Ullastret. En alguns trams es poden apreciar els solcs deixats per les rodes dels carros.
Ens endinsem al bosc i podem veure amb una mica de sort, perquè la vegetació ho va tapant tot, algunes pedres amb forats o inscultures. També a la gran pedra anomenada El Terrat del Moro s'hi poden veure algunes marques si s'observa atentament.
Ja baixant cap a Peratallada passem per la pedrera de la Muntanya d'en Torró, una altre antiga pedrera de pedra sorrenca. Hi són ben marcats els senyals deixats per les eines.
Com en el cas dels Clots de Sant Julià, la vegetació de sotabosc impedeix l’observació d’un gran nombre de sectors i elements que resten amagats, de manera que només és possible una aproximació mentre no s’hi realitzin treballs de neteja i exploració que altrament permetren de donar més dades sobre la cronologia i altres aspectes del lloc.
A Peratallada però no hi anem aquesta vegada, girem a l'esquerra en direcció a Canapost.
Canapost és un petit nucli format per unes poques masies bastides a la vora de l'església parroquial de Sant Esteve, església romànica que, en realitat són dos temples de planta rectangular que es comuniquen per dins, un de més arcaic, preromànic del segle IX o X al costat sud, i un altre de romànic del segle XI al costat nord. Ambdues naus estan capçades a l'est per sengles absis. L'element més notable del conjunt és el campanar inacabat. Es va aixecar al segle XII amb estil llombard.
Durant les darreres obres de restauració, (2004-2005), van aparèixer restes de pintures murals i es van trobar sepultures antropomorfes d'època medieval al cementiri.
I d'aquí ja seguim per una pista asfaltada cap a Vulpellac, que també aprofitem per visitar.
Aquest nucli quedava encerclat per un recinte fortificat, desaparegut en bona part en les reformes que s'hi feren els segles XV-XVI. L'edifici del castell-palau, amb l'església, quedava prop del traçat del llenç oriental de l'esmentat recinte. Els diferents vestigis de muralles permeten seguir-ne el traçat en la major part de l'antic recinte. El castell és documentat el 1269, quan se signa un conveni entre el bisbe de Girona i el senyor de Vulpellac sobre la construcció de la fortalesa. Manté en bona part l'estructura essencial del segle XIV, amb nombroses reformes de la primera meitat del segle XVI.
I aquí acabem per avui.