Vulturó: Estana-Prat de Cadí-Canall del Cristall-Puig de la Canal del Cristall-Vulturó-Canal Baridana-Collada Jussana-Estana

Vulturó: Coll de Pallers (Estana)-Prat de Cadí-Canal del Cristall-Puig de la Canal del Cristall-Vulturó-Canal Baridana-Collada Jussana-Coll de Pallers (Cerdanya)


Ruta circular que iniciem al Coll de Pallers (uns 700 metres passat el poble d'Estana) on trobem una zona d'aparcament i un parell de taules de pícnic. Seguim el PR (marques grogues i blanques) en direcció a Prat de Cadí. Passarem pel Pla de Mataplana, el collet de Reineres, una tanca pel bestiar, un petit collet sense nom i, en poc temps, arribarem al Collet Roig, amb un terra de color vermell que dóna nom al lloc. Aquí trobarem una fita de ciment i tindrem una bona perspectiva de les canals de la cara nord de la Serra del Cadí. Poc després arribem a Prat de Cadí, un extens prat verd a 1.826 metres, des d'on tindrem una visió espectacular de tota la cara nord del Cadí amb els cims i les diferents canals que la travessen. El lloc convida a seure una bona estona per admirar l'entorn i gaudir en silenci.

Sortim de Prat de Cadí pel mateix PR en direcció a la Canal del Cristall, entrem al bosc de pins i passem pel costat de la Font del Pi i el seu abeurador. A partir d'aquí, el camí comença a pujar decididament, primer per la banda dreta de la tartera i, poc després, per la part esquerra. Es podria seguir tartera amunt, però això faria el camí més àrid i dificultós.

Poc a poc ens anem acostant a la paret arrodonida de la Roca de l'Ordiguer, on avui veiem un escalador superant l'esquerda de la part alta. Arribats a la base de la Roca, fem un curt flanqueig cap el sud-est i veurem com, poc a poc, se'ns obre l'entrada a la Canal del Cristall, flanquejada per la Roca Verda i la Roca de l'Ordiguer. Enfilats a la canal, amb la torrentera del desgel a la nostra esquerra, comencem les primeres grimpades, sense cap dificultat, seguint els senyals del PR. Progressem per la banda dreta de la canal fins trobar una gran glacera que deixem a la nostra esquerra. Malauradament, unes desenes de metres més amunt, aquest any la glacera contacta amb la paret de la canal i ens impedeix progressar per aquesta banda. Durant una bona estona (el GPS es torna una mica boig), busquem diferents alternatives per superar el problema: pujar per la paret de la dreta (però les preses de mans i peus son molt inestables), davallar al principi de la glacera i intentar pujar per la paret de l'esquerra, però no es veu sortida clara i, finalment, tot i no portar material, decidim creuar la glacera per la part més estreta ajudats pels bastons de trekking i fent graons a la neu dura. Finalment aconseguim creuar la glacera i, un cop a la banda esquerra, seguim amunt pel petit passadís que ens deixa el gel. Uns deu metres més amunt tornem a tenir barrat el pas i hem de fer la mateixa operació per creuar a la banda dreta de la glacera. El pendent és molt gran i la neu molt dura pel que s'ha d'extremar la precaució en aquestes dues operacions per evitar lliscar avall. Tot i que som al juliol, l'estat de la glacera pot ser molt canviant d'un any a un altre i, per tant, seria aconsellable informar-se prèviament de com està o, millor encara, portar material per passar sense problemes.

Superat aquest tram de glacera, la canal es va obrint progressivament i el terreny és fa més costerut i relliscós per la presència de pedra solta a la tartera. Poc a poc anem progressant, creuem a l'esquerra seguint el PR i, quan arribem a la paret central, girem novament a la dreta veient clarament la sortida de la canal. En el tram final veiem una placa recordatori amb la frase "Gaudiu de la vida, jo ho he fet". Amb l'ajuda de les mans en algun tram, fem la sortida definitiva al coll de la canal del Cristall, on trobem un pal indicador i connectem amb el GR (marques vermelles i blanques)

Seguim cap a l'oest per pujar, directes, al cim del Puig de la Canal del Cristall (2.586 metres), coronat per una creu de ferro en record a una noia. Vistes magnifiques en 360 graus.

Baixem del cim per retrobar el GR i passem a tocar dels colls de les canals de l'Ordiguer i del Quer i, en un progressiu ascens, arribem a un ample prat herbat i tenim al davant el muralló del Vulturó. Seguint el PR ens acostem a la paret i trobem el pas que ens deixa a la cresta del cim del Vulturó o Puig de la Canal Baridana (2.653 metres), punt més alt de la Serra del Cadí i de tot el Prepirineu català. El cim està coronat per un faristol metàl·lic amb la inscripció dels dos noms oficials del cim. Vistes extraordinàries en totes direccions.

Després de les fotos de cim, seguim per la cresta rocosa i, quan trobem un pas a la muralla (al menys hi ha tres passos molt evidents), baixem al prat herbat per seguir en direcció oest fins el coll de la Canal Baridana. Ara només queda baixar rectes per la tartera, amb gran desnivell, molt desfeta, interminable i molt cansada. Es tracta de seguir el ritme de cada un, sense presses, amb compte i sent conscient que relliscarem un munt de vegades. Encara que, per moments, sembli que no s'acabarà mai, al final arribem al bosc i girem a la dreta fins trobar el corriol que ens portarà al petit Torrent de les Planes i, més endavant, a la Font de Les Planes. on ens podrem refrescar una mica.

Seguint el corriol fitat arribarem al Coll Superior de Jussana i, més endavant, a la Collada Jussana, ampli prat amb un monòlit de pedra. Just per la dreta del monòlit surt el camí que seguint les fites en portarà per un corriol inicial i, posteriorment, per pista fins un gran dipòsit d'aigua i un abeurador pel bestiar. Seguim la pista que surt a la dreta del prat i, en poca estona, arribarem a la cruïlla amb el GR150, que agafarem a la dreta.

Sense deixar el GR (marques vermelles i blanques) en cap moment, travessarem el Torrent de la Torrentera i el Torrent del Quer per, més endavant, arribar a una porta pel bestiar que travessem. Passada la tanca seguirem el corriol que, en lleuger ascens, ens deixarà, novament, al Coll de Pallers, final de ruta. Ara toca canvi de calçat i samarreta, refrescar-se una mica i baixar a Martinet a fer una cervesa abans de tornar a casa.

Dura circular, molt trenca-cames i destrossa peus, que nosaltres hem fet en unes 12 hores, amb moltes parades i sense córrer. Vigileu amb la caiguda de pedres a les dues canals si coincidiu amb més senderistes.

Cal estar mínimament preparat físicament i, tot i que no hi han passos aeris ni massa tècnics, ho he classificat com a moderat per la llargària, el fort desnivell, el pas de la gelera de la canal del Cristall que, depenent de les seves condicions, pot ser arriscat i, finalment, per la duresa i inestabilitat de la tartera de Baridana però, com sempre, tot depèn del nivell físic i tècnic de cada un de nosaltres i del nivell de risc que es vulgui assumir.

Salut i bona caminada !