X Marxa de Cap de Rec 2016

Aquesta és la descripció de la clàssica caminada pirinenca organitzada per el Club Muntanyenc de Sant Cugat amb començament i final al refugi de Cap del Rec:

1. Km 0,0. Refugi de Cap de Rec. (C-0, Sortida) Anem de pla per pista, seguint el GR-11.10 (que no deixarem fins a nou avís). Al collet de Salami anem a la dreta i poc després baixem a l’esquerra. El camí es desdibuixa en uns prats. Cal anar recte i al final dels prats baixem a passar el torrent del Sassà, on girem a la dreta. El camí s’enfoca al sud, per l’esquerra del torrent de Viliella. Passada una tanca, baixa més fort, fent giragonses (cal que eviteu les dreceres), fins al pla, ja a tocar del poble de Viliella.

2. Km 4,7. Viliella. Del costat de l’església agafem direcció nord, per pista, força bona fins a Can Jan de la Llosa (C-1) Km. 7,6. Baixem a passar el riu de la Llosa. Després girem a l’esquerra, començant la pujada per l’esplèndida vall. De seguida deixem a l’esquerra, a l’altra banda del riu, l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels i les restes del castell de la Llosa, que en altres èpoques havia servit per protegir aquest pas i la important farga, que hi havia més amunt. A poc a poc, la vall adquireix un aspecte més alpí.

3. Km 13,2. Prat Xuïxirà (C-2), amb esmorzar, que ens ha d’ajudar per la forta pujada que s’acosta. Continuem pujant, passem el pont sobre el riu de Vallcivera i, prop de la cabana dels Esparvers, trobem una divisòria de camins. Cal girar a l’esquerra, GR-7 i 11 (i final del GR-11.10), (per la dreta s?aniria cap a la Portella Blanca). Pugem tenint el riu de Vallcivera a l’esquerra fins al

4. Km 18,3. Port de Vallcivera, el segon punt més alt de la marxa (2.534 m) i on entrem en territori andorrà. Vista extensa i grandiosa. En suau baixada ens arribem al

5. Km 18,6. Llac i refugi de l’Illa (C-3 i petit avituallament). Continuem descendint per la Vall de Madriu, patrimoni de la Humanitat i una de les més belles d’Andorra. Passem pel costat del refugi del Riu dels Orris i, més avall, prop del de Fontverd, que queda arrecerat a la dreta. Poc després hi ha el trencall que havíem pres altres anys. Enguany seguim avall pel GR fins a tocar de Ràmio, un conjunt de bordes.

6. Km 27,7. Ràmio. En la bifurcació dels GRs: deixem el GR-7 i continuem a la dreta pel GR-11, de pujada enmig d’una tartera. A dalt arribem a un coll.

7. Km 29,4. Coll Jovell. Deixant el camí de la dreta, per on arribàvem altres anys, descendim continuant en la mateixa direcció (N). Atenció!, passat el coll hi ha un camí que baixa a l’esquerra i un cartell que diu “font de la Closa”. No és el nostre camí. En prescindim, doncs, i continuem baixant pel bon camí que mena cap a Engolasters. Al cap d’un km, en un punt que també cal posar-hi atenció, deixem aquest camí i baixem per un de no tan evident a l’esquerra. Ara el descens és més pronunciat.

8. Km 30,3. Font de la Closa (Engolasters-Escaldes). (C-4). Ens hi espera un bon avituallament, però compte, que encara queda molt camí. Sortim de pla cap a la dreta fins a la carretera d’Escaldes a Engolasters. La seguim a l’esquerra, sense travessar-la. Aviat passem davant del bell campanar de l’església romànica de Sant Miquel d’Engolasters, una joia que podrem admirar. Continuem avall, aprofitant la vorera, marcada com a camí antic d’Escaldes a Engolasters. Després del primer revolt a l’esquerra, passem la carretera (atenció, pas perillós!) i continuem avall per l’antic camí, amb trams ben empedrats. Tot i que passarem a tocar de la carretera, no l’hem d’agafar. Arribem a un carrer d’una urbanització, que anem seguint. En una cruïlla deixem a dreta el camí d’Escaldes i continuem recte fins que, deixada ja la urbanització, trobem un trencall a l’esquerra.

9. Km 33,4. Camí de les Molleres. Iniciem la gran pujada (1.365 m). El camí està ben marcat i net. Aviat tornem a passar la carretera (atenció, pas perillós!) i continuem amunt fins al pont de Sassanat, un bell paratge amb algunes bordes, on enllacem amb el GR-7, que seguim amunt. Tornem a ser al costat del Madriu.

10. Km 35,1. Entremesaigües. Aquí deixem el GR-7 i girem a la dreta pel GR-11.10, passant un pont de ciment. El GR puja pel costat del riu de Perafita, fins al refugi del mateix nom.

11. Km 38,0. Refugi de Perafita (C-5). Petit avituallament. Continuem (sempre seguint el GR-11-10) pujant per prats amb vistes com més va més amples. Hem deixat a la dreta la bonica vall de Claror i a l’esquerra un camí al coll de la Maiana. Quan ja les forces defalleixen arribem al port de Perafita.

12. Km 40,6. Port de Perafita/Collet de Sant Vicens. Ample i perdedor, si hi ha boira; però el port és el punt més baix entre les muntanyes. El passem pel lloc que els mapes indiquen com a collet de Sant Vicenç, i que és el punt més alt de la marxa (2.575 m). Deixem Andorra i tornem a la Cerdanya. Ara les vistes s’obren vers aquesta comarca, amb el Cadí de teló de fons. A partir d’ara ja tot és baixada o planer. Continuant amb el GR, i ara també el sender local 16 (groc), baixem per l’altre costat, per tartera, (compte de seguir el camí i no fer dreceres, que malmeten el paratge!!). Al final de la tartera revoltem unes roques de la dreta i baixem, atents a les marques del GR.

13. Km 42,0. Refugi dels Estanys de la Pera (C-6). Avituallament de pas. Continuem baixant, seguint el GR i el sender local 1, que passa per un bosc extraordinari. Quan arribem a la zona de pícnic de les Pollineres, on també hi ha un refugi forestal, que deixem a la dreta, seguim la pista cap a l’esquerra, que planeja una bona estona.

14. Km 47,9. Refugi del Pradell. Al costat del refugi abandonem la pista (i el GR) i baixem a la dreta, però atenció, que just a uns 100 m sota el refugi hem de girar a l’esquerra, enmig dels prats, per seguir el sender local 18, amb marques grogues, que no és prou evident al principi. Ja no l’abandonem fins a l’arribada.

15. Km 51,0. Refugi de Cap de Rec. Control d’arribada i avituallament.

Cal indicar que en el meu rellotge GPS (Suunto Ambit 3 Sport) m'han sortit 49,9 quilòmetres, o sigui força aproximat a la distància donada per l'organització i un desnivell positiu de més de 2520 metres.

La meteorologia ens ha acompanyat en tot moment, ja que el dia estava una mica tapat, però sense caure cap gota fins darrera hora, quan ja havien arribat més o menys la meitat dels marxadors. Poca estona ha picat el sol, cosa que hagués fet els trams d'ascens en concret la segona pujada, molt més durs de fer.

M'agradaria remarcar certs aspectes de la meva experiència en aquesta edició de la marxa Cap de Rec:

1- Moltes gràcies als voluntaris; sense la vostra feïna res seria el mateix, la vostra amabilitat, el vostre ànim, però també els vostres consells i el vostre seny, són d'una vàlua incalculable.

2- Molt i molt content amb la solidaritat i la companyonia dels marxadors amb que he coincidit durant la caminada, especialment mencionar el grupet del Centre Excursionista Independent, que han estirat de mi en els moments més durs.

3- Gràcies al company que em va cedir un analgèsic quan el genoll em deia que parés.

4- I gràcies també a l'organització en general per l'ajut i la bona feïna feta per ajudar-nos amb un company que es va haver de retirar, i ens van mantenir ben informats amb tota la paciència del món.

5- I en darrer lloc, però no menys important, als amics amb que vam començar i fer part de la caminada junts, l'Aleix, en Gerard i en Lluís. Sou molt grans companys!

Finalment, només recomenar a tothom d'intentar fer algun cop la marxa de Cap del Rec, perquè pot ser una fantàstica forma de gaudir d'increïbles paissatges, tot i que és millor que hi aneu amb una bona preparació!