X trobada de Wikilocquerus...caminant pels contraforts de les Gavarres

X Trobada Wikilocquerus pels contraforts de les Gavarres - Mare de Déu de l’Esperança - Monells – Sant Miquel de Cruïlles

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...

Avui hem dut a terme la desena trobada de wikilocquerus, una jornada especialment dedicada i concebuda a posar cara a alguns caminadors que tant sols coneixem pel seu pseudònim al Wikiloc i també retrobar-nos amb d’altres reconegut Wikiloquerus que any rere any hem caminat plegats. Com sempre, també ens han acompanyat l'equip humà de Wikiloc on aquest any, per celebrar la desena trobada, han volgut contribuir-hi de manera excepcional amb l’obsequi a tots els participants, d’una magnífica samarreta commemorativa... moltes gràcies Jordi i Montse i enhorabona a tot l’equip per la magnifica tasca que dueu a terme.
Per la trobada d’enguany, el capita haddock i Gavarres i +, em van oferir “el regalet” de organitzar-la, tasca que em va omplir de goig malgrat tota la feina que això implicava, treball que m'heu pagat amb escreix amb tots el comentaris afalagadors que he rebut darrerament...gràcies a tothom pe la vostre complicitat!!
I entrant en l’apartat d’agraïments (i com si fos l’entrega de premis de un important certamen cinematogràfic), el meu reconeixement als que de manera desinteressada, amb posat el seu gra de sorra perquè en aquesta diada sortíssim airosos...especialment a tots els meus companys, que sense la seva complicitat hauria estat impossible dur a terme aquesta tasca; al incombustible Miquel (capita haddock) pel seu suport i ajuda; a la Cristina (cuca de llum) per la interessant explicació sobre el moment històric i la importància del Priorat de Sant Miquel de Cruïlles; al Santi (Santi gavarres) per la seva tant esperada foto de grup; al Xavier de Blas per compartir els famosos “callos del sogre”; al Jordi (graells) i al Ramon (revifo) per la ratafia...(desconec si algú més en va portar); al Quim (Qfelip) pel garnatxa de Vilajuïga i a la Mari pel boníssim allioli...quina feinassa!!!; I per acabar em quedo amb la frase que va apuntar el capita haddock... NO HI HA MALA GENT QUE CAMINI.

De la ruta;
Teníem la convocatòria a les 8,00h, busquem la complicitat dels vells coneguts i la salutació dels nouvinguts; entrega de camisetes per part d’en Jordi i la Montse; foto de grup a càrrec del Santi i tot seguit comencem a caminar des de la gran explanada de l’ermita de l’Esperança de Cruïlles...ven aviat seguint un camí/sender que pel mig del bosc ens acosta fins els dipòsits d’aigua de la mancomunitat, situats al paratge de Can Fuertes i on agafem un llarg corriol per travessar tot el bosc de Puntuí en contínua baixada.
Acabada la baixada passem al costat del pou de glaç del bosc de Puntuí on fem parada per admirar aquest enorme pou. El camí, ara es molt planer i en poca estona ens fa sortir del bosc albirant el poble de Monells que ja tenim a tocar. Arribem a Monells i fem un tomb pels seus carrerons...
Aquesta vila es va formar al voltant de l'antic castell, de què només es conserven les muralles. Cada racó de la vila recorda el passat medieval, amb els seus carrers estrets, arcs que uneixen façanes d'habitatges, cases empedrats amb finestres i portes amb formes totalment diferents a les actuals...la plaça de l'Oli, el carrer dels Arcs, el passatge Dr. Oliva i com a colofó la magnífica plaça porticada Jaume I. L'encant i la bona restauració d'aquesta plaça i els carrers de Monells han atret el rodatge d'anuncis de tot tipus i de bona part de la pel·lícula espanyola “Ocho apellidos catalanes”, la qual cosa és considerat aquest, com un dels pobles més bonics de Catalunya.
Seguim un ample camí que ressegueix la riera del Rissec fins la entrada d’un corriol (dreta, marcat amb waypoint) i ubicat al costat del Torrent de les Olles. Aquest viarany ens situa al marge de la riera que seguim un bon tram i on al seu final es troba el monumental Pi de l’Aulet. Som a la cruïlla amb pal indicador col·locat al costat d’una passera de formigó que travessa el Rissec i just al altre costat i a l’esquerra, comença un altre llarg corriol que transita també paral·lel a la riera. Sortim a una ampla pista que seguim a l’esquerra, on al poc arribem a la cruïlla anomenada “Els Quatre Camins” amb pal indicador, continuem recte seguint les marques del PR-C-100 fins arribar a una altra cruïlla situada al costat de Can Ganiguer, (estem al Barri d’Estrabau format per uns pocs i dispersos masos), seguim per la dreta, passant al costat de Can Vidalet i un xic més enllà aprofitem un ample i planer olivar per fer parada i esmorzar. Un cop refets, continuem el camí que fineix a la carretera GI-664 i que travessem.
Seguim pel llindar del mas de Can Mateu de la Creu, tot resseguint la seva tanca metàl·lica per endinsar-nos al bosc, camí que ens porta directe al menhir de la Pedra Dreta situat al costat d’una alta torre de conducció elèctrica; El menhir és una construcció prehistòrica segurament amb funcions de senyalitzar una sepultura o un camí, sent aquest l’únic menhir que es coneix al vessant nord de les Gavarres. És de tipologia fal·liforme i de secció rectangular. Les seves mesures són d'1,35 m d’alçada exterior.
Continuem la ruta rere el menhir per un camí que ens baixa un tram per tornar a guanyar alçada. Poc a poc arribem primer, on es troba una curiositat a terra...esculpida en una roca es pot apreciar la silueta d'una mà humana. La llegenda diu que la va marcar la Mare de Déu quan va agafar impuls per pujar a cel. Un xic més enllà, el Forn de Calç d’en Puigmiquel, aquest forn va estar actiu fins la dècada dels 60 del segle passat. En aquest forn s’aprecia a l’interior, la banqueta circular sobre la que es recolzava la volta que es construïa amb la pedra a calcinar i que servia de cambra de foganya per fer foc
Continuem fins arribar a un pal indicador que ens assenyala el camí de Cruïlles (esquerra) i que passa sobre el Molí d’en Frigola. Arribats a la granja i mas de can Si-n’hi-queda seguim un altre ample camí (esquerra) i que ens situa a l’entrada de Can Font, un altre mas restaurat de segona residencia (també a l’esquerra).
Comença a caure les primeres gotes...”beneïda pluja”!!!, un corriol penjant sobre uns camps de conreu ens deixa al davant de l’ermita de Sant Joan de Salelles. Aquesta ermita es troba situat al veïnat del mateix nom, entre les poblacions de Sant Sadurní de l'Heura i Cruïlles. És un petit temple bastit vers els segles X-XI en estil romànic, un edifici aïllat, que consta d'una nau amb absis semicircular molt allargat. Gràcies a les gestions fetes amb l’ajuntament de Cruïlles, vàrem poder entrar dins el temple, com també visitar l’interior del monestir de Sant Miquel de Cruïlles.
La pluja es comença a revifar, hem de treure capelines, paraigües i tot allò que ens permeti caminar a sopluig (missió impossible). Seguim l’asfalt amunt direcció Sant Sadurní de l’Heura uns 170 metres, distancia on trobem la propera cruïlla (dreta), un camí que ens fa guanyar alçada i que finalitza a la carretera GI-664 al costat de la fusteria Sais, amb vistes de Sant Sadurní, per una banda i de Sant Miquel de Cruïlles i La Bisbal per l’altre.
En aquest punt, seguim la barana de aquest vial (dreta) i tant punt s’acaba aquesta, entrem al bosc prenent un viarany que fineix a un ample camí (dreta), sent aquest l’accés de can Massot. Un tram més enllà el deixem per endinsar-nos al Bosc de l’Estany d’en Reig (esquerra), arribant així a Sant Miquel de Cruïlles un petit veïnat on es troba el monestir benedictí de Sant Miquel de Cruïlles.
Aquest és un dels monestirs catalans de certa entitat que històricament no havia gaudit d’un estudi acurat, de planta basilical i que molt probablement es tracti d’una construcció del segle XI. Aquell edifici primitiu fou modificat en diverses ocasions. Encara en època medieval es va aixecar una torre exterior de planta gairebé quadrada, adossada a la nau sud i el transsepte. Al segle XVI es va modificar l’edifici a causa de l'esfondrament del tram més occidental de la nau, aixecant una nova façana que escurçava el temple, també en aquesta època es degueren aixecar els contraforts i la torre campanar de planta quadrada. A més d’aquest edifici es conserva un mur amb una obertura i arcs que correspondrien a la sala capitular perduda.
Com he apuntat anteriorment, hem tingut la oportunitat de poder visitar l’edifici per dins, guiats i amb les explicacions de la Cristina, (Cuca de Llum). Fetes les fotos de rigor, agafem la petita carretera que enllaça Sant Miquel de Cruïlles i Cruïlles, del qual visitem el seu nucli antic. De marcat caràcter medieval conserva part de la seva muralla i la Torre de l'Homenatge de l'antic Castell, que ha quedat isolada al mig de la plaça que porta el mateix nom. L'església de Santa Eulàlia, patrona del poble, juntament amb Sant Ponç, s'alça a la mateixa plaça. Les últimes actuacions fetes han servit per restaurat la torre-campanar i la façana, que patien greus patologies i esquerdes.
Sortim del nucli per la carretera que uneix aquest poble amb Monells, vial que seguim un tram fins arribar a la cruïlla on un rètol ens indica “Mare de Deu de l’Esperança” (dreta), situada a uns 750 metres de aquesta cruïlla.
Un cop finalitzada la caminada, un aperitiu/benvinguda ens prepara per entrar als locals interiors on acomplim un dinar de germanor, donant així per finalitzada la X trobada de wikilocquerus...se’m farà llarg l’espera fins la propera trobada!!
Salut i bones caminades!!