Xarrabascos - INS SCF 2022 - 1 ESO - Franciac - Riudellots de la Selva - Caldes de Malavella

01. CAMÍ RAL DE BARCELONA

02. ESGLÉSIA I CELLERA DE FRANCIAC

Molts camins antics de la plana de la Selva van cap a la ciutat de Girona. Són els camins que van en direcció NORD-SUD a Riudellots. Però també hi ha altres camins que no s'hi dirigeixen. Estan orientats d'EST a OEST. És el cas del camí de Cassà a Vic, del qual només queden unes traces perquè s'ha perdut a causa dels quatre rius que es troben a prop de la fundació Mona: - l'Onyar (que ve de Brunyola, Sant Dalmai i Vilobí) - el Riudevilla (que ve de Salitja) - l'Agulla (que ve de Franciac) - la Benaula (que ve de Caldes) - la Gotarra (que ve de Campllong, Cassà de la Selva i Llagostera) Al segle XVII la gent de Campllong l'utilitzava per anar al molí de can Ros (ara desaparegut, però situat dins la rotonda). Altra gent el seguia per dirigir-se a Salitja, Sant Dalmai, Brunyola, Sant Martí Sapresa, Sant Hilari Sacal i ... Vic.

03. MOTA I GUAL DE L'ONYAR

Si us hi fixeu bé, la via verda passa enlairada en relació al llit del riu Onyar i en relació als camps del costat. Què és més fondo, el riu o els camps? Hi ha molta diferència? Al segle XI, tot aquest sector on s'uneixen tantes rieres i rius (Onyar, Riudevilla, Benaula, Gotarra) era un gran estany, on les aigües romanien estancades durant tot l'any. Amb la canalització dels rius i la construcció d'unes "motes" artificials, els marges elevats per on passa la via verda, s'han guanyat terres de conreu i s'han estalviat moltes inundacions. A finals del segle XVIII, però, unes fortes pluges van "trencar" la mota de l'Onyar i es va formar un nou estany, l'estany de Vilademí, que va aguantar uns quants anys fins que no es va reparar la mota. Per passar el riu Onyar, que bona part de l’any porta poca o gens aigua, no calia fer ponts. Es travessava a través d’un “gual”: el camí baixava fins a tocar l’aigua i els animals i carros el travessaven. Sovint es contruïa una passera de fusta per tal que les persones no s’haguessin de mullar els peus. El “gual” de l’Onyar, avui, queda tallat: a l’altra banda hi ha un marge molt alt i el camí es talla. Per aquí passava l’antic camí de Girona a Caldes, un camí que es dirigeix gairebé de manera rectilínia del NORD al SUD. Segurament era una via romana, no una qualsevol, era la Via Augusta. El riu Onyar desborda sovint inundant camps, molt més que la riera de Santa Coloma tot i tenir menys aigua de cabal mig. El lloc on ha desbordat més sovint des de sempre ha estat a la zona de l’actual poble de Riudellots, on el riu vessava aigua i fang (llot) que es va anar acumulant i donant lloc a una plana que ha esdevingut el poble de Riu-de-llots.

04. VIA VERDA

Des que fa més de vint anys es van recuperar els antics traçats del carrilet (o ferrocarrils de via estreta) entre Girona i Sant Feliu de Guíxols i Girona i Olot, el concepte de "via verda" s'ha estès molt. Actualment, el Consorci de les Vies Verdes de Girona gestiona aquestes antigues vies de tren reconvertides en vies peatonals o per ciclistes, en les quals el tràfic motoritzat està prohibit. Des de la Diputació de Girona, a més, s'han estès les xarxes d'itineraris saludables que connecten surten i tornen a un nucli de població. Una "via verda" és un camí exclusiu per a vianants i ciclistes. No hi poden passar vehicles motoritzats (motos, cotxes, camions, etc.). Es construeix per tal de garantir la seguretat a la gent, perquè hi ha molts perills si van a peu o en bicicleta per les carreteres. Les primeres vies verdes de les comarques de Girona van aprofitar el traçat del carrilet, un petit tren que unia Girona amb Sant Feliu de Guíxols, amb Palamós i amb Olot. Més tard els ajuntaments han dissenyat xarxes d'itineraris saludables aprofitant camins ja existents. Però per a construir una "via verda" cal construir-la bé: el terra, els pals de fusta, els plafons indicadors, etc.

05. EL NUCLI ANTIC DE RIUDELLOTS

L'església de Sant Esteve de Riudellots de la Selva està al punt més baix del poble. Sovint s'ha inundat l'interior. Per què la van construir aquí? No ho sabem perquè els arqueòlegs no l'han excavat mai. Però podria ser que, com que era a tocar d'uns aiguamolls o estanys, hi hagués un lloc de culte a les aigües abans fins i tot dels romans. A partir de l'església, ja documentada el 888, va néixer el poble. Abans se'n deia la "cellera" i per això ara hi ha un carrer anomenat de la Cellera. L'altre carrer és el carrer Major. L'edifici on es troben els dos carrers és l'antic ajuntament, que té una llinda molt antiga, del segle XVII. A la plaça n'hi ha dues del segle XVI.

06. EL CAMÍ DE CALDES

En un plànol del 1863 en aquest punt se separava el "camino de Caldas a Riudellots" del "camino de Caldas a Gerona", que aleshores encara s'utilitzava. Avui dia, el camí vell de Caldes a Girona ja no està asfaltat i de mica en mica es va perdent, els pagesos n'han llaurat una part i no es pot arribar fins al gual de l'Onyar que hem vist més avall. En canvi, cap al SUD, el camí se segueix molt bé. A partir d'ara, seguirem el traçat d'una via romana, la Via Augusta. El camí de Caldes a Riudellots segueix la plana de la Selva. Geomorfològicament la Selva té uns relleus elevats (Gavarres, Guilleries, Selva Marítima i Montnegre) que la rodegen. Això fa que, si segueixes un camí planer com el que fem, els paisatges llunyans siguin sempre elevats.

07. XARRABASCO DE CAN MORAT

Al bosc que hi ha al costat de can Morat, hi ha diversos camins fondos. Un arriba a tenir més de 2 m de fondària. Si us fixeu en el terreny, és ben argilós. Aquest seria l'antic traçat de la Via Augusta: sense les lloses del terra, el terreny s'hauria anat enfonsant. Ara bé, amb l'aparició dels carros amb rodes estretes recobertes de ferro, encara s'enfonsaven més en el fang. Amb la pluja, la terra remoguda se n'anava. Per això, es va crear un altre camí al costat d'aquest, que ja existia el 1863. Però hi va tornar a passar el mateix. Per això el camí actual encara està més desplaçat.

08. PAISATGE: DEL MONTSENY ALS PIRINEUS

El fet de transcórrer per la plana de la Selva hi ha moments del camí que són molt oportuns per intentar identificar elements del paisatge com els Pirineus o cingles de la serralada Transversal com Sant Roc, Rocacorba a l’oest (dreta del nostre sentit de la marxa) o els suaus relleus de les Gavarres a l’Est (esquerra del nostre sentit de la marxa).

09. CAMÍ DE CASSÀ A SANTA COLOMA DE FARNERS

En les fotografies aèries dels anys 1946 i 1956 es pot veure que, a certa distància de la via del tren, no hi havia camps com avui. Aquesta zona era un terreny d’aiguamolls. Les aigües s’hi quedaven estancades bona part de l’any, de manera que no s’hi podia plantar res. En aquesta zona, a més, el camí de Girona a Caldes es creuava amb una vai que anava de Cassà de la Selva i Sant Andreu Salou fins a Franciac i Santa Coloma de Farners.

10. CASILLA DE LA VIA DEL TREN

Igual que al costat de les vies romanes i dels camins antics hi havia mansiones i hostals que permetien atendre les necessitats dels viatgers (menjars, dormir, descans), les vies de comunicació més modernes també tenien infrastructures complementàries. La via del tren entre Barcelona i Girona, acabada el 1862, tenia uns edificis, les estacions, que permetien als viatgers pujar als vagons i també carregar mercaderies als trens. També hi havia unes petites cases, o “casilles”, on vivien (o s’estaven) alguns peons que eren els encarregats d’arreglar manualment les vies del tren i d’avisar de possibles desperfectes. En aquest punt, el camí antic no passava com l'actual (pel pont de la via del tren) sinó que anava recte.

11. CARRER DE GIRONA (A CALDES)

La urbanització de Can Solà, a Caldes, limita a un costat amb el "carrer de Girona". Es tracta d'un camí que fa, potser, dos mil anys que hi és: la Via Augusta.

12. LA TORRE ROJA

A mida que ens acostem a Caldes es pot anar veient com es va baixant una mica i el poble no queda enlairat, sinó tot el contrari a baix, rodejat de petits turons. Caldes, entris pel costat que arribis fa baixada. Això és conseqüència de les mateixes falles que van fer que la plana de la selva fos més baixa fent el que es coneix com a fossa tectònica però que a Caldes, unes segones falles van formar una fossa, dins la fossa que provoquen l’enfonsament d’una part del sistema muntanyós. La colada de Can Teixidor així com el volcà del Camp dels ninots es localitzen a la Depressió de la Selva. Encara avui, el desplaçament dels blocs rocallosos a través d’aquestes fractures acumula una energia elàstica que, quan s’allibera, desencadena els terratrèmols, com també passa a Santa Coloma, pel mateix motiu.

13. MURALLA MEDIEVAL DE CALDES

El carrer o camí de Girona permet arribar al nucli antic de Caldes. Ara hi trobem un pany de paret que correspon a la muralla de la vila medieval. Els documents parlen que aquí hi havia la "porta de Girona".

14. FONT DE LA MINA O RAIG D'EN MEL

A Caldes de Malavella actualment hi ha tres zones de surgències naturals o fonts termals actives: la font de la Mina o Raig d’en Mel, els “manantials” de Sant Grau (font de Sant Narcís i font dels Bullidors) i el puig de les Ànimes (dins Vichy Catalán). Les surgències de Caldes de Malavella pertanyen a un sistema hidrotermal. Les aigües de les precipitacions s’infiltren en el subsòl de les serralades que envolten la depressió de la Selva: Guilleries, Gavarres i Marina i, a mida que guanyen profunditat, incrementen progressivament la seva temperatura fins a assolir –probablement a uns 1000 metres de fondària– uns valors entre 90 i 130ºC. Les fractures afavoreixen l’ascens de l’aigua que, a la zona de Caldes brolla a una temperatura força uniforme entre els 56 i els 60ºC

15. CAMÍ DE SANTA COLOMA I CIUTAT ROMANA

Un dels carrers del nucli antic de Caldes de Malavella encara s'anomena "Antic camí reial de Caldes a Santa Coloma de Farners". És l'evidència que d'aquí sortia aquesta via de comunicació. En aquest punt de Caldes, passava arran de la muralla de la vila medieval que està aixecada sobre les restes de les cases de la ciutat romana, que era molt més gran que no pas la de l'edat mitjana. Unes obres a la carretera, l'any 2017, van permetre descobrir aquestes restes.

16. TERMES ROMANES

Els romans van arribar fa 2000 anys, van fundar el poble, construir les termes i el van anomenar Aqua Calidae. Al Puig de les ànimes, on hi ha les Termes Romanes, s’hi troba una roca anomenada travertí. Es forma com a resultat de la precipitació del carbonat de calci present a les aigües termals. Són materials recents, majoritàriament dipositats durant l'Holocè (10.000 anys), com demostra el fet que es va haver d'extreure una gruixuda capa d'aquestes roques per deixar al descobert les termes romanes. A finals del segle XIX i principis del XX eren visibles dos nivells carbonàtics separats per una intercalació d'argiles, en la qual es van trobar abundants restes de vertebrats (Cervus elephus, Sus scrofa, Bos tauros, Equus asinus, Equus caballus, que són el cérvol, el porc, la vaca/brau, ruc i cavall), ossos humans (fragments d'un crani) i eines del Neolític (ganivets de sílex, puntes de fletxa i altres utensilis). En el camp dels ninots s’ha trobat abundant fauna i flora que permet datar els sediments de l’interior del cràter en uns 3 milions d’anys. També ens ha permès establir els paisatges antics i per tant ens dóna una informació molt important sobre l’evolució del clima al llarg dels temps. Es disposa de centenars de restes animals i vegetals que ajuden a construir el passat ambiental del Camp dels Ninots en diferents èpoques a través d’anàlisis pol·líniques i plantes fòssils trobades al sediments. L'esquelet complert i en connexió anatòmica del tapir (Tapirus arvernensis) trobat el 2007 al Camp dels ninots és una de les peces més espectaculars que ha proporcionat aquest important jaciment paleontològic. En aquest indret també hi han aparegut fòssils de peixos, amfibis, rèptils i altres mamífers, entre els quals destaquen dos bòvids i un rinoceront. Els tapirs són animals que mengen fruites i fulles. Viuen en boscos tropicals humits. Actualment només es troben a l’Amèrica central i del Sud, al sud-est d'Àsia i a Sumatra. El gènere dels tapirs va aparèixer ara fa uns 50 milions d’anys i algunes espècies van ser presents a Europa entre els 5 i 2,5 milions d’anys. El Tapirus indicus, de pell blanca i negre, és l'espècie viva més directament emparentada amb el fòssil del Camp dels ninots.