XI Susqueda Camina

19 de maig de 2019

Benvinguts, un any més al paradís, benvinguts a una nova edició de la Susqueda Camina!

En aquesta onzena edició farem una ruta circular de 16,5 km, endinsant-nos de ple a la desconeguda Vall de Fornils i tornant per sobre de les impressionants cingleres de Cadavall i del Far.

Sortim a les 7:30 del matí del petit llogaret de Sant Martí Sacalm. Obrim el portal metàl·lic i ens dirigim directes als peus de l'inconfusible Cinglera del Far. Quan portem menys de mig kilòmetre ens plantem al davant de la proa d’aquest gran vaixell que és el Far. En aquest punt girem a la nostra esquerra seguint la pista principal per deixar-nos seduir per la recondida i amagada Vall de Fornils. Anem caminant a bon ritme, ja que la pista és descendent, ampla, i de bon caminar.

Als 2,3 km ens situem a l’encreuament que ens porta a la masia de la Triola. Tenim a sobre nostra, les ruïnes de Puigalí, tot i que no les veurem si no hi parem atenció. Seguim aquesta pista secundària i caminant un kilòmetre més creuarem el portal metàl·lic que fa de límit entre finques. Seguim i desprès d’una hora i quart, aproximadament arribem a la Triola on ens espera el primer avituallament del recorregut (4,3 km). Aquí aprofitem per a descansar i contemplar les vistes de la vall, amb el Castell de Fornils al bell mig. Recentment ha estat netejat de vegetació i pròximament hi ha previst fer-hi alguna actuació de consolidació. Aquest castell està situat en un entorn privilegiat, idoni per a fer-hi caminades amb família i rodejat de natura per tots costats. A més amaga molta història entre les seves pedres. La seva rehabilitació contribuirà a potenciar-lo, i ajudarà a que formi part d’aquest extens catàleg de bens patrimonials que te la comarca de la Selva.

Passant per sota mateix de la Triola, arribem al seu quintà, i agafarem un corriol que es va recuperar fa tres anys. Avui la ruta està perfectament senyalitzada, però jo recomanaria, en el cas de fer-se algun altre dia, portar un aparell de seguiment tipus GPS. Creuem la riera de l’Hom, la travessem sense dificultat, ja que avui està totalment seca i seguim en direcció sud. A mesura que avancem, anem guanyant altura, fins a situar-nos a una cota una mica per sobra de la masia abandonada de les Gleies. Recomano si teniu temps anar-la a visitar i descobrir la capella en ruïnes de Sant Pere que no queda massa allunyada de la masia.

Seguim pujant per aproximar-nos als peus de la cinglera , i el camí es va tornant costerut, fins a trobar, ara si el Grau de Casadevall. Fent giragonses anem remuntant amb rapidesa la cinglera, aquesta és la part més dreta de tot el recorregut. Caldrà agafar-s’ho amb calma. Alguns del trams d’aquest grau, estan empedrats, evidenciant que en altres temps, aquesta antiga via de comunicació, era realment molt transitada.

Arribats a la part alta, ens espera un esmorzar ben merescut. Com cada any, el pa amb tomàquet amb botifarra i un bon glop de vi, no hi falten. Descansem i gaudim de l’extensa panoràmica que ens ofereix aquest punt. Tenim la zona més salvatge de les Guilleries al nostra davant. Realment és un entorn, situat al centre de la província de Girona, verge, majestuós i imponent. Natura en estat pur!

Des d’aquí anirem seguint el camí de sobre cingle, acompanyats del silenci en tot moment. Només ens crida l’atenció el cant dels ocells i el mugir de les vaques que pasturen lliurement per la zona. Intentarem no molestar-les, i si cal les esquivarem, en el cas que coincideixin amb el nostre itinerari.

Arribats al Pla de l’Hom, creuem la riera (km 9,2), que porta poca aigua, i pel que hem vist, uns metres més avall, i desprès de saltar queda fosa enmig de les mateixes pedres que fan de llit al torrent. Creuem tota la zona de pastura, sembrada d’herba, que farà que tot i no haver plogut, ens mullem el calçat i bona part dels pantalons, degut a la humitat acumulada durant la nit. Caminar per aquesta zona d’herba, ens alentirà la marxa, per sort només es tracta encara no, d’un kilòmetre i mig.
Arribat a la vora del cingle, just a la coincidència amb el grau de Cabrafiga, anirem resseguint la cinglera amb precaució. Aquesta és la part més exposada i aèria de tot el recorregut. Els trams amb major risc estan perfectament senyalitzats, però no val a badar. El corriol en va oferint diferents balconades amb unes vistes úniques que ens deixaran bocabadats. Si ens desviem uns pocs metres, podrem arribar-nos al mirador de la Trona. Per pujar-hi no s’ha de tenir vertigen, i assegurar-se en tot moment d’on es posa el peu. Una distracció podria ser fatídica. Amb una mica de valor i sense acostar-se a la vora, ens poden fer fotos que a més d’un fan posar la pell de gallina.

Seguim a escassos metres del Santuari del Far, trobem el tercer avituallament. Com que hi estem pròxims, aprofitem per a acostar-nos-hi. És un dels millors miradors de la contrada. Al nostres peus hi tenim el nucli de Sant Martí Sacalm (punt de sortida), a la llunyania la ciutat de Girona, i ja al fons inclús les illes Medes.

Retornem a l’aparcament. Farem un tros de carretera, però de seguida ens tornarem a enfilar enmig d’una zona de boixos fins a trobar un vèrtex geodèsic, situat al costat d’una torre de ràdio. Des d’aquest punt es pot contemplar una meravellosa vista de la Vall d’Hostoles. Seguim i enllacem amb un tram de carretera fins a arribar a l’ermita de Santa Anna. Agafarem un corriol a la dreta, just al costat mateix de l’ermita i davallarem pel grau del mateix nom. Aquesta zona és molt ombrívola i relliscosa. Perdrem altura amb rapidesa fins a situar-nos als peus de la cinglera. Trobarem un parell d’encreuaments, i finalment la pista forestal.

Anem resseguint aquesta pista, que no te pèrdua en cap moment i arribats novament als peus de la cinglera de Far, acabarem d’arribar-nos a Sant Martí Sacalm per donar per tancada aquesta fantàstica ruta. Una de les millors que es poden fer per aquesta zona!

Salut i bona caminada!