XIII Susqueda Camina

15 de maig. XIII Susqueda Camina 2022

Després de dos anys estranys, diferents i marcats pel confinament per la pandèmia del Covid-19 retorna la Susqueda Camina en aquesta XIII edició. Aquest 2022 repetim part de la ruta del 2021 però allargant-la una miqueta. Hem passat del 13,5 kilòmetres del 2021 als 16,5 kilòmetres d’enguany. La ruta arrenca novament al petit llogaret de Sant Martí Sacalm per endinsar-se a la bonica i oblidada Vall de Fornils. Creuem el portal metàl·lic que ens dona la benvinguda i arribats al Collet de Sant Martí girem a l’esquerra. Els cinc primers kilòmetres del recorregut seran de molt bon fer ja que son íntegrament per pista forestal i a més de baixada, amb l’afegit que els farem a l’ombra ja que el sol encara està baix i els arbres ens protegeixen.

Els primer avituallament el tenim just a l’encreuament amb el recuperat Castell de Fornils. La visita al castell és opcional tot i que obligada per qui no l’hagi visitat anteriorment. Als cinc-cents metres de l’avituallament creuem la fresca i ombrívola Riera de l’Om. A partir d’aquest punt comença una pujada suau i constant fins a enllaçar amb un petit corriol de pujada que ens portarà fins el quintà de les Gleies. El primer que visitarem serà la petita capella en ruïnes de Sant Pere. Molt encertadament l’organització ha netejat el corriol i l’entorn de la capella per tal de donar-la a conèixer. M’alegra veure que tot i estar en un indret allunyat i perdut, s’hagi tingut en compte i s’hagi afegit com a punt d’interès! Un 10 per l’organització!

Seguim i passem pel costat de les ruïnes de la masia de les Gleies que jo personalment si que visito. Sorprèn la solitud del lloc i la bellesa de tot l’entorn. 50 anys enrere segur que tot era molt diferent quan hi havia bestiar i els camps i feixes es cultivaven i alhora l’activitat forestal era molt activa. El paisatge s’ha anat transformant i el progressiu abandonament en què s’han vist immerses la majoria de masies, han propiciat el despoblament la les zones rurals.

Afrontem la pujada més exigent de tot el recorregut. El Grau de Casadevall no ens ho posarà fàcil! Primer el pas per corriols de sotabosc i desprès per l’escalonat empedrat del propi grau farà que anem guanyant altura. Aquesta part encaixonada a la paret vertical de la pròpia cinglera i la xafogor que comença a fer, sumat a que no hi passa gens d’aire fa que ens ho agafem amb calma i afrontem el desnivell a un ritme més pausat.

Arribat al pla de sobre-cingle de Casadevall ens espera un esmorzar com els d’abans per a recuperar forces! Estem al segon avituallament on ens donaran pa amb tomàquet i botifarra. També tenim l’opció d’acompanyar-ho o bé amb formatge o si sou llaminers amb un bon tall de xocolata. I per hidratar-nos bé una mica d’aigua o bé un got de vi! Eppp però sense passar-se que la segona part del recorregut ens obligarà a passar arran de cingle i no val a badar!

Tornem a reprendre la pista ample fins a arribar al camps verds del Pla de l’Om. Aquí creuarem novament la Riera de Om just al punt on conflueixen també el Torrent de Condreu i el rec del Solanot. Un gran enllosat de pedra i el poc cabal d’aquest mes de maig ens facilita el creuament.

Ara caminarem una estona (més d’un kilòmetre) pel mig dels camps d’herba creuant-los de punta a punta. Aquesta és la part més oberta i exposada al sol, que per sort avui li ha costat fer-se veure ja que el cel està mig enteranyinat. Arribats al final d’aquesta catifa verda i just a l’entrada del corriol que vora cinglera trobem el grau de Cabrafiga que deixarem a la nostra dreta.

Ara caminarem per la part més panoràmica de totes i que ens ofereix unes vistes privilegiades i úniques! Diferents balconades ens aproparan al capdavant de la cinglera i ens deixaran embadalits de la grandiositat del paisatge. És un luxe i un petit plaer poder gaudir de l’entorn verge i muntanyós que ens envolta. Enmig de les Guilleries i encaixonat pel congost que formen les muntanyes més properes, podem veure-hi les aigües de l’embassament de Susqueda. És com estar observant un oasis enmig del desert. No hem d’oblidar que la construcció d’aquest gran embassament va fer desaparèixer el petit nucli de Susqueda i les terres i zones més productives de la Vall. Aquest fet va “ajudar” a la despoblació accelerada dels masos més propers convertint aquesta zona remota i allunyada en una zona molt més deshabitada i emboscada. Actualment la majoria de masies estan enrunades i engolides per la vegetació.

Feta aquest pausa visual ens arribem el mirador per excel·lència i un dels punts més “tops” dels instagramers. El mirador de la Trona és espectacular i ja forma part dels llocs de visita obligada a tothom que vol tenir una foto amb molts de “likes”! Aquest queda només mig kilòmetre de l’aparcament del Santuari del Far. Precisament a l’accés al santuari hi ha el tercer avituallament. Podem acabar d’acostar-nos al millor balcó de tota Catalunya! El Far és únic!

Desprès de descansar anem fins a la capella de Santa Anna que queda al peu de carretera. Ho fem primer per un petit corriol que en fa passar pel costat d’un vèrtex geodèsic i desprès per un tram de carretera asfaltada però molt poc transitada. Això si, ho farem pel voral i qui porti mascota millor portar-lo lligat per evitar algun ensurt.

De la capella de Santa Anna en davallen dos graus. El curt i el suau. L’organització ens fa passar el recorregut “llarg” i alhora menys dificultós batejat com a “suau”. Poc a poc anem perdent altura; passem per una zona ombrívola i plena de vegetació molt espectacular i amb una verdor pujada de saturació. Finalment enllacem amb la pista que fent un parell o tres de “ziga-zagues” ens retornarà a sota de la gran proa de la cinglera del Far.

Arribats a Sant Martí ens espera la traca final. Un bon tall de coca de sucre i una copeta de cava per brindar per la Susqueda Camina i per poder seguir gaudint d’aquest entorn durant molts més anys! A més amb un obsequi per a tothom! Salut i muntanya!