XVI Itinerari Megalític a les Gavarres i l'Ardenya (Sector Vallvanera - Roca Rovira - Malvet) 2015-05-17 8:19
near Santa Cristina d'Aro, Catalunya (España)
Viewed 3933 times, downloaded 152 times
Trail photos
Itinerary description
XVI Itinerari Megalític a les Gavarres i l'Ardenya (sector Vallvanera - Roca Rovira - Malvet) 2015-05-17 8:19
Aquest matí amb un sol esplendorós, hem fet per segon cop el Itinerari Megalític que organitza anualment el CAP (Club Alpí Palamós) a les Gavarres i l’Ardenya des de fa 16 anys!! Avui m’acompanyava la Nique (sense protestar per l’hora ;-) Innombrables cops ens hem servit d’aquests magnífics itineraris i les explicacions recopilades en els documents que donen cada any per tal d’inspirar-nos en noves rutes, avui ha estat un plaer acompanyar a tota aquesta colla (una quarentena) encapçalada per en Remigi Serra, amb les amenes, clares, enriquidores explicacions del Xavier Niell i tancant la fila, per assegurar que ningú ni res quedava al darrera despenjat, en Pere Parra. Agrair de nou a tot l’equip del CAP aquesta magnífica tasca que desenvolupeu, de nou: moltes gràcies!!
Coneixíem pràcticament tots els indrets, però la neteja dels llocs i les explicacions del Xavier m’han fet descobrir una nova mirada a cada lloc que hem visitat. Tan sols per recórrer els nous corriols ja valia la pena haver participat! És un excel·lent puja-baixa per les Gavarres.
El primer indret que trobem és el Dolmen de les Pedres Dretes d’en Lloveres. Tan sols conserva tres lloses dretes, però en el seu moment devia ser bastant impressionant. Lamentablement, com ens ha explicat en Xevi, el primer investigador que el va descriure no en va fer cap dibuix ni fotografia, quelcom que ara ens ajudaria molt.
La segona parada ha estat en el Menhir de la Pedra de les Goges, increïblement encara està en el seu emplaçament original però ara rodejat d’aigua del llac artificial del Camp de Golf. Conegut de temps immemorials, situat en un punt d’encreuament de camins, amb la data 1707 gravada, amb les restes d’una probable creu a sobre (cristianitzant el lloc pagà) i amb una forma antropomòrfica. Com que està al bell mig on juguen a golf hem fet la visita ràpida i les explicacions d’en Xavier han esperat fins el Fals Menhir de la Pedra Dreta del Mas Veguer. Aquesta pedra probablement fou plantada el 1858 per separar els termes de Castell d’Aro i Santa Cristina d’Aro, hi ha gravat un “CA” i un “SC”.
La tercera parada ha estat al Cau del Carboner, possiblement va ser emprat com a abric sepulcral i més recentment com a refugi de carboners. Caldria estudiar-ho bé.
La quarta parada ha estat davant de l'espectacular Cova d’en Riera. Excavada a principis de segle passat va donar poques troballes, però suficients per pensar que realment fou emprada com a lloc d’enterrament o de vivenda. Més recentment tenim la certesa que va ser molt ben aprofitada con habitació, doncs és espaiosa. I el corriol seguia directe a retrobar el camí per una pendent espectacular, que la senyora de més edat del grup Roser Albertí ha pujat ben enriolada, acompanyada de la seva filla Glòria que darrerament també ha col·laborat amb el número de la Revista Baix Empordà dedicada al Megalitisme. La Roser ens ha salpebrat tota l’excursió amb interessants comentaris i anècdotes del territori. Una senyora amb un ànims infatigables!!
La quinta parada ha estat per contemplar la “joia de la corona”, el Dolmen del Mas Bousareny. Una construcció enorme, que conserva bona part del seu túmul. La seva historia és llarga i el material trobat en el transcurs dels anys ha estat molt nombrós.
La sexta i darrera parada ha estat al davant de la Cova Beta II, de petites dimensions, i la Cova Beta que és natural. Totes dues molt possiblement varen ser utilitzades com a enterrament col·lectiu. La Cova Beta té a la seva part posterior uns forats que clarament ens indiquen que els picapedrers varen començar a treballar-la per tal de desprendre’n un gran tros.
Finalment hem arribar per un bonic corriol fins la Via Verda i de retorn al aparcament. Avui no hem tingut temps de visitar les Coves de Malvet –situades en una finca particular, cal doncs demanar permís–, però queda per una nova ruta.
Moltes gràcies a tots, doncs a part de les explicacions, corriols nets, indicacions, dibuixos i el material documental subministrat... les experiències, vivències i coneixements compartits per molts dels companys de marxa han estat magnífics! El proper any esperem de nou retrobar-nos amb en: Remi, Pere Parra, Xevi Niell, Ambotes, Jordi Casadevall, Lluís... amb tots els companys amb qui hem compartir camí, i els que aquest any no ens han pogut acompanyar.
Salut i Cames!!
Aquest matí amb un sol esplendorós, hem fet per segon cop el Itinerari Megalític que organitza anualment el CAP (Club Alpí Palamós) a les Gavarres i l’Ardenya des de fa 16 anys!! Avui m’acompanyava la Nique (sense protestar per l’hora ;-) Innombrables cops ens hem servit d’aquests magnífics itineraris i les explicacions recopilades en els documents que donen cada any per tal d’inspirar-nos en noves rutes, avui ha estat un plaer acompanyar a tota aquesta colla (una quarentena) encapçalada per en Remigi Serra, amb les amenes, clares, enriquidores explicacions del Xavier Niell i tancant la fila, per assegurar que ningú ni res quedava al darrera despenjat, en Pere Parra. Agrair de nou a tot l’equip del CAP aquesta magnífica tasca que desenvolupeu, de nou: moltes gràcies!!
Coneixíem pràcticament tots els indrets, però la neteja dels llocs i les explicacions del Xavier m’han fet descobrir una nova mirada a cada lloc que hem visitat. Tan sols per recórrer els nous corriols ja valia la pena haver participat! És un excel·lent puja-baixa per les Gavarres.
El primer indret que trobem és el Dolmen de les Pedres Dretes d’en Lloveres. Tan sols conserva tres lloses dretes, però en el seu moment devia ser bastant impressionant. Lamentablement, com ens ha explicat en Xevi, el primer investigador que el va descriure no en va fer cap dibuix ni fotografia, quelcom que ara ens ajudaria molt.
La segona parada ha estat en el Menhir de la Pedra de les Goges, increïblement encara està en el seu emplaçament original però ara rodejat d’aigua del llac artificial del Camp de Golf. Conegut de temps immemorials, situat en un punt d’encreuament de camins, amb la data 1707 gravada, amb les restes d’una probable creu a sobre (cristianitzant el lloc pagà) i amb una forma antropomòrfica. Com que està al bell mig on juguen a golf hem fet la visita ràpida i les explicacions d’en Xavier han esperat fins el Fals Menhir de la Pedra Dreta del Mas Veguer. Aquesta pedra probablement fou plantada el 1858 per separar els termes de Castell d’Aro i Santa Cristina d’Aro, hi ha gravat un “CA” i un “SC”.
La tercera parada ha estat al Cau del Carboner, possiblement va ser emprat com a abric sepulcral i més recentment com a refugi de carboners. Caldria estudiar-ho bé.
La quarta parada ha estat davant de l'espectacular Cova d’en Riera. Excavada a principis de segle passat va donar poques troballes, però suficients per pensar que realment fou emprada com a lloc d’enterrament o de vivenda. Més recentment tenim la certesa que va ser molt ben aprofitada con habitació, doncs és espaiosa. I el corriol seguia directe a retrobar el camí per una pendent espectacular, que la senyora de més edat del grup Roser Albertí ha pujat ben enriolada, acompanyada de la seva filla Glòria que darrerament també ha col·laborat amb el número de la Revista Baix Empordà dedicada al Megalitisme. La Roser ens ha salpebrat tota l’excursió amb interessants comentaris i anècdotes del territori. Una senyora amb un ànims infatigables!!
La quinta parada ha estat per contemplar la “joia de la corona”, el Dolmen del Mas Bousareny. Una construcció enorme, que conserva bona part del seu túmul. La seva historia és llarga i el material trobat en el transcurs dels anys ha estat molt nombrós.
La sexta i darrera parada ha estat al davant de la Cova Beta II, de petites dimensions, i la Cova Beta que és natural. Totes dues molt possiblement varen ser utilitzades com a enterrament col·lectiu. La Cova Beta té a la seva part posterior uns forats que clarament ens indiquen que els picapedrers varen començar a treballar-la per tal de desprendre’n un gran tros.
Finalment hem arribar per un bonic corriol fins la Via Verda i de retorn al aparcament. Avui no hem tingut temps de visitar les Coves de Malvet –situades en una finca particular, cal doncs demanar permís–, però queda per una nova ruta.
Moltes gràcies a tots, doncs a part de les explicacions, corriols nets, indicacions, dibuixos i el material documental subministrat... les experiències, vivències i coneixements compartits per molts dels companys de marxa han estat magnífics! El proper any esperem de nou retrobar-nos amb en: Remi, Pere Parra, Xevi Niell, Ambotes, Jordi Casadevall, Lluís... amb tots els companys amb qui hem compartir camí, i els que aquest any no ens han pogut acompanyar.
Salut i Cames!!
Waypoints
Comments (6)
You can add a comment or review this trail
Quin bon matí!
Sí, ha estat de nou fantàstic!!
Salut i Cames!!
Un petit incident em a deixat en repòs i no poder acompanyar-vos.
Hem de tornar per veura la barraca carboner, les coves de Malvet i la Pedra de Sacrificis
Salut amic!!
Ep amic montagut, esperem que aquest "repòs" sigui merescut i el "incident" poca cosa!!!
I tant que i tornarem... però hem de portar una "víctima" per sacrificar.
Salut i Cames!!
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Bones:
Hem fet la caminada el 17/01/2023 i com que al pas del temps hi ha coses que poden canviar, us informo que al quilòmetre 2,9 hem hem pogut obrir una porta metàl·lica que hi ha i al apropar-nos al Mas Castelló ens han dit que era una propietat privada i ens han indicat el camí de sortida.
La alternativa lògica és seguir pel Camí Ral de Castell d'Aro a Romanyà i retrobar el traç una mica mes amunt.
És una ruta prou interessant per Les Gavarres i que transcorre majoritàriament per pistes i corriols.
Salut i bons camins
Gràcies per la informació WikiCamins - àngel riera. Sí moltes d'aquestes masies i propietats es van comprant i es van tancant... aviat a saber per on ens deixaran caminar ;-(
Salut i Cames!!