XVII Pujada al Montsià - d'Alcanar a laTorreta

La Torreta es el cim més alt de la Serra del Montsià, però també el mes bonic i emblemàtic des d'on gaudirem de les millors vistes al Delta, ademes de la serra de Godall i els Ports en la seva totalitat. Un espectacle que avui gaudim en bona companyia, ja que també es zona de avituallament i punt de control de la cursa absoluta de la edició XVII Pujada al Montsià organitzada per l'agrupació excursionista d'Alcanar.

Gràcies a tota la organització per comptar amb nosaltres, jo estic encantada de poder col·laborar un any mes com a voluntaria al avituallament, encara que sigui el mes difícil, on hem de carregar les motxilles amb el menjar, matinar molt, surtir de nit en los frontals costa amunt cap al Mas de Comú i atendre als corredors amb un gran somriure, perquè ells son els protagonistes avui.

Ademes enguany sumem un nou col·laborador, gràcies Pau per la teva solidaritat i altruisme, una ajuda que no se pot pagar però que veuràs la recompensa cuan la vida t'ho torne en forma de coses bones i boniques. M'has alegrat el dia i em fas feliç tots els dies de la meua vida. Estic molt orgullosa de tu i ets un fill increïble , bondadós i generós i no puc estimarte més.


Seguint amb la ruta , enguany els aiguats han trencat la pista del Mas de Mulet per on podiem pujar l'avituallament amb el cotxe. Però enguany el accés per allí es impossible, així que aparquem a l'Area interpretativa del Mas de Comú i pujarem pel barranc de Marcelina pel GR 92 : el camí del mas de Comú a Matarredona.
Seguim just hasta el Mas de Comú on ja era de dia, però ja tenim mig camí fet i alli anem per la nostra dreta les marques verdes amb compte de no anar a la dreta on hi ha la font del Teix. Un cop a dalt de tot , podem veure la punta de la banya mes preciosa que mai i el Delta totalment. Podem baixar un poc i seguir la sendera oficial o seguir per la cresta, on la sendera es una mica mes tupida. De seguida som al cim i montem el avituallament per a la cursa.

Enguany el corredor granera ha passat molt aviat,a les 10'30 ,aixi que enlloc de tornar per on hem pujat, decidim fer la circular per les coves de Pare Pascual.
Part de la sendera està a punt de perdre's ja que no hi passa gairebé ningú. Esta un poc bruta i hi ha molta pedra solta, inclus el tram de pedrera on s'han notat els efectes del aiguat. Pero hem escollit be perquè tenim sombra molta part de camí.

A la Via Ferrada de la cova del Pare Pascual hi trobem els escaladors de un grup d'Aragó que vindran en tot lo seu club pròximament a fer-la. Ja només queda baixar pel barranc del Pare Pascual, perdent desnivell ràpidament fins al Parking del Area interpretativa del barranc del Mas de Comú, on es impossible arribar en cotxe pels aiguats. Aquests ja fa anys que estan sense arreglar, però mes al principi hi ha un altre parking, el de la Torreta, per on puja tothom i esta mes net, pel barranc de la trona.
I aixi acabem una bonica circular i també un dia esplèndid, on els companys ens conviden al centre cívic a fer un mosset i un beure. Gràcies a tots per la vostra amabilitat.
A seguir sumant dies de montanya per molts anys més.