XXIII Ruta d'en Serrallonga

XXIII Ruta d’en Serrallonga (02 de Juny de 2018)

Una de les millors rutes per a seguir les passes del que va ser el bandoler més buscat de Catalunya, on ens endinsarem de ple al cor de les Guilleries, i trepitjarem el seu territori, fent parada on va començar tot: El Mas Serrallonga de Querós!
-
Els amics del Centre Excursionista de Farners, n’eren els organitzadors, en Francisco de Tierra, la persona que m’hi havia invitat i l’artífex de la ruta, i en Xavier Junquera el guia oficial, per tan, res no podia fallar!
-
Havíem quedat a l’aparcament del poliesportiu dels Saioners de Santa Coloma de Farners a les 8 del matí, punt des d’on tenia que sortir l’autocar que ens conduiria a l’inici de la ruta. El trajecte d’anada fins a Santa Coloma de Farners, el faria amb cotxe particular, i justament amb en Xavier Junquera, un dels millors coneixedors del territori i autor de varis llibrets de rutes per les Guilleries, i alhora la persona encarregada de fer-nos les explicacions oportunes al llarg de la jornada.
-
Sortíem de Santa Coloma a les 8:15 del matí, per anar a buscar l’eix transversal i dirigir-nos fins a Sant Hilari Sacalm, per desprès agafar la carretera que porta a Osor. El bus ens deixava al punt quilomètric 16,3, just en un punt on hi ha una petita zona d’aparcament en un lateral. Desprès de les oportunes salutacions i recomanacions de com es desenvoluparia la jornada, comencem a caminar a les 9:18 del matí.
-
Saltem la tanca metàl·lica i davallem fins a trobar la Riera d’Osor, ho fem per un corriol amb pendent i obert fa pocs dies per a l’ocasió. Per a creuar la Riera sense mullar-nos, ens han habilitat un petit pont fet amb varis troncs. Una feina que els organitzadors varen haver de refer ja que l’aigua es va emportar el que havien construït pocs dies abans. Ja a l’altre costat, anem remuntant la Riera amb precaució, ja que les pedres estan humides. Al cap de poc, trobem el primer atractiu del dia: Una immensa pedra situada just al bellmig de la Riera i vinguda de ves a saber on, fa ves a saber quants centenars d’anys. Es tracta de la Roca Foradada, ja que a la part de sota hi ha el suficient espai com per passar-hi una persona. Per a arribar-hi, hi ha un petit pont, i a tocar d’aquest pont, encastada a la pròpia muntanya, una cova, que segons diu la llegenda, era un dels amagatalls del llegendari bandoler. Desprès de visitar aquesta dos atractius, agafem un corriol i ens enfilem muntanya amunt, resseguint la Riera del Mas Claver, per a visitar un dels seus nombrosos salts, potser el més alt de tots. És preciós i tothom si fotografia per a deixar constància de la bellesa de l’indret. Em comenten que n’hi ha varis repartits al llarg del curs i també igual d’espectaculars, però de difícil accés. Desprès retornem enrere unes passes i ens desviem per a acabar de pujar per un corriol fins que trobem una pista secundària. Arribats a la pista girem a l’esquerra i caminem fins a trobar la pista principal de pujar al Coll de Querós. En aquest punt ja ens tenen preparat el primer i únic avituallament del dia. Aquí és on esmorzem; ens han portat galetes, plàtans, aigua, refrescos i ratafia, a part del que cadascú s’ha portat a la seva pròpia motxilla. Tot un detall per part dels organitzadors.
-
Desprès de recuperar forces, seguim caminant per la pista principal, deixant un parell de trencants a l’esquerra. El primer condueix al propi Mas Claver (en ruïnes), i el segon a la zona del Faig Verd i Vallclara. A mitja pujada, i a la nostra esquerra, trobem l’ermita de Sant Francesc del Carbonell on fem una breu parada per a visitar-la. Desprès seguim pujant i deixem a la nostra dreta el mas de La Coma. Poc abans d’arribar al Coll de Querós, ens avança una bicicleta elèctrica. Mentre anem pujant, creuem varies plantacions de pins tipus “Douglas”, uns pins esvelts i de gran alçada. Ja a dalt al Coll de Querós, fem una petita pausa, i en Xavier ens explica de la importància estratègica que tenia en aquella època. Em de tenir en compte que era un punt de pas inevitable per a anar de la Vall de la Riera d’Osor a la Vall del Ter (Querós i Susqueda) o a la inversa.
-
A partir d’aquí anirem perdent altura fins a arribar al Mas Serrallonga (km 8,4). Primer visitarem la masia en ruïnes de Can Bosquets (on fa pocs anys hi havia un petit ramat). Aquest mas formava part de les propietats del Mas Serrallonga. És un dels quatre masos de la propietat, juntament amb el Cominal, la Querosa i el propi Mas Serrallonga que es van ordenar cremar després de l'execució de Joan de Serrallonga, segons el "Llibre de Notes" del seu fill gran, Antoni Serrallonga, que fou rector de Querós. Seguim per la pista principal, estant alerta de no passar-nos la bifurcació del GR. Aquest queda a la nostra esquerra, on hem de deixar la pista i agafar un corriol de baixada fins a arribar a un primer encreuament i finalment al Coll del Cominal. D’aquí hi ha una pista que ens portaria a aquest mas, però nosaltres seguim recta, ara fent un petit tram de pujada. Quan ja comença a planejar, aviso a en “Fran”, de que no es passi un mirador que hi ha mig amagat a l’esquerra. Crec que un dels que te una panoràmica més amplia de la vall de Querós i de la Riera homònima que hi desemboca. Ara el pendent de baixada és més pronunciat i ens acaba portant al Coll de la Creu de Serrallonga, pròxim al Turó de Corones.
-
Per anar a visitar el Mas Serrallonga hem de fer un tram de camí, d’anada, i desfer-lo a la tornada, ja que des d’on som ens queda apartat i no hi ha possibilitat de fer-ho a través de cap circular relativament curta. Caminem uns 10 minuts i visitem el que queda d’aquest mític mas. Està tot cobert de bardisses i ja no queda ni teulada, les parets si que es veuen sòlides, però cada vegada més deteriorades fins al punt que en pocs anys, només en quedarà un munt de runa. És una llàstima! Ens fem una foto de grup just davant de l’històric mas i retornem al Coll de Serrallonga passant pel “pati” del que havia estat casa seva, una plantació de pins que ens impedeix veure el Ter i l’Església de Sant Martí de Querós, cosa que si que era possible quan hi habitava en Joan Sala “alies Serrallonga”.
Del Coll de Serrallonga anem fent varies giragonses sempre en baixada fins a creuar el “Sot de Serrallonga”. En aquest punt decidim parar-nos a dinar. Aquest curs d’aigua ens ofereix una bona frescor i si ens hi acostem, baixant marge avall, podem gaudir d’un bonic saltant d’aigua. El bosc que ens envolta és ple de diferents arbres alguns d’ells, castanyers centenaris. Jo m’atreviria a dir que alguns partits per un llamp i que si poguessin parlar, potser ens dirien que havien vist passar per aquest indret en Serrallonga, quan es dirigia al Santuari de la Mare de Déu del Coll.
-
Desprès de dinar, comencem a remuntar la pista, i el sol fa acte de presència. Aquí comencem a suar una mica. Arribem fins a les ruïnes del Prat d’en Serra i girem passant-li pel costat. Passada la casa, el pendent encara s’incrementa, i la calor també. Finalment acabem abandonant la pista i entrem en un corriol amb una entrada un xic complicada. S’ha d’anar amb compte de no relliscar, però només es tracta d’uns 8 o 10 metres. Llavors planegem per un corriol recuperat fins a arribar al capdavall del Camí de les Basses. Ara si que anem de forma decidida a trobar el Santuari del Coll, per varies pistes que anem enllaçant, passant per la part superior del Soler, fins a trobar la pista asfaltada de pujar a Sant Benet. Ens arribem a l’hostatgeria i restaurant del Coll on descansem i prenem un refresc (alguns un cervesa o una clara). Carai que bé que es posa desprès de caminar durant 18 kilòmetres! La ruta que estem fent seria com fer dues “Susqueda Camina” o una de les etapes llargues del “Camí dels Bons Homes”.
-
Desprès de contemplar les vistes i fer petar la xerrada, ja només ens queda arribar a Osor. Ho fem passant per un recorregut fora de lo habitual. Passem pel costat de les ruïnes de La Corbera i poc desprès agafem un corriol, de bon fer al principi, però dret i relliscós al final. Cal estar alerta per no caure. S’ha de dir que en els punts “complicats”, hem tingut l’ajuda de voluntaris de l’organització per a donar-nos un cop de mà. Arribem al petit turó de La Roca Corbera, excel·lent mirador de la Vall d’Osor. Dic petit si el mires pel costat per on ens hi hem enfilat, però baixant comprovarem de l’altura de caiguda en precipici que hi ha per l’altre costat. Les vistes son espectaculars! Seguim baixant i baixant, poc desprès de la Roca Corbera amb una pendent pronunciada (sort que aquest tram el fem de baixada!). Passem pel costat d’un pont que creua la Riera d’Osor i que enllaça amb el km. 11 de la carretera, pròxim a Can Bosch.
-
Ara agafem el nou “Camí de les Gorgues”, un tram final que en portarà a la localitat d’Osor, resseguint la Riera en una part inicial i donant-nos a conèixer una part desconeguda fins fa poc. Podem veure-hi varis ràpids i varies gorgues amb salts d’allò més bonics. Passem pel costat d’un parell de fonts (una es diu del senglar) i entrem al casc urbà pel carrer empedrat de França fins a trobar el Pont Vell, construït en el segle XV. En aquest punt donem per finalitzada la ruta, i és precisament on paro el GPS. Son les 8 del vespre. Tenim una horeta per a dutxar-nos, descansar o fer turisme per Osor (en el meu cas per a fer quatre fotos). A les nou del vespre ens espera el Sopar Bandoler a Can Sidro, amenitzat per música en directe i la inevitable cançó de “Torna, torna Serrallonga”... Un dia per recordar, per la ruta, pel bon ambient, pel sopar i perquè durant el sorteig de lots, em van tocar un parell de còmics d’en Ricard Dilmé, i un trabuc de bandoler!
-
Prepareu-vos que torna en Serrallonga!

Salut, bones caminades i gràcies per seguir-me...

Albert Roura