XXIV MARXA DEL CASTELLS DE LA SEGARRA: GUISSONA-LES SITGES-FLOREJACS-LES PALLARGUES-L'ARANYÓ-MONTCORTÈS DE SEGARRA-CERVERA.

XXIV Marxa curta dels Castells de la Segarra.

Ruta des de Guissona a Cervera passant per:
- Ermita de Sant Macari (1.7 km)
- Castell de les Sitges (7.9 km)
- Castell de Florejacs (12.3 km)
- Castell de les Pallargues (17.8 km)
- Santa Maria de Bell Vilar (19.9 km)
- Castell de l'Aranyó (29.0 km)
- Castell de Montcortès (30.5 km)
- Castell de la Cardosa (33.6 km)

LA SEGARRA TERRA DE CASTELLS:

La comarca de la Segarra és coneguda com la “terra de castells” pel gran nombre de fortificacions que s'alcen. Als segles XI-XII en aquest lloc, creuat per la vall del riu Sió, es dibuixava la frontera entre els comtats catalans cristians i l'Al-Andalus àrab. Aquest fet convertia aquesta zona en un espai insegur amb fortes necessitats defensives.

Un cop desapareguda la frontera, els castells van perdre la funció defensiva i la majoria es van convertir en cases senyorials, seus d'un feudalisme que es va mantenir fins al segle XIX. Gran part d'aquest patrimoni ha arribat fins a l'actualitat, esdevenint testimoni de la història de la comarca i del país.

CASTELLS VISITATS EN AQUESTA RUTA:

CASTELL DE LES SITGES:

El Castell de les Sitges és un castell d'estil romànic i gòtic del nucli de les Sitges, al municipi de Torrefeta i Florejacs, a la Segarra. És un monument declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

El lloc de les Sitges és esmentat des del 1025. La seva situació estratègica, dominant la vall del Llobregós, el feu protagonista a l'Alta Edat Mitjana de les lluites dels cristians en el seu lent avançar cap a les terres de la Hispània musulmana. El castell de les Sitges està documentat com a «castrum de Ciges» a partir de l'any 1116, any en què Pere Ponç abans d'anar al Sant Sepulcre, feu testament i el deixà al seu fill Arnau.

El terme de les Sitges estigué inclòs dins la baronia de Florejacs i, per aquesta raó el castell ve referit vinculat al proper «castrum Floriaci» (castell de Florejacs) en un document de donació a la canònica d'Urgell, per part de Pere Ponç, vescomte de Cabrera i gendre d'Arnau, de l'any 1100. La seva història és fins a cert punt paral·lela a la del castell de Florejacs car també va passar successivament del domini dels Alemany de Cervelló, senyors de Guimerà, a la darreria del segle xiii, i va anar a parar finalment als Ribera, als quals confiscà el domini el rei Felip V a la fi de la Guerra de Successió per haver-se declarat partidaris de Carles d'Àustria.

CASTELL DE FLOREJACS:

El lloc de Florejacs, esmentat des de 1082, fou un enclavament fronterer fortificat poc després de la conquesta. El castell medieval està ben documentat al segle XII (castro Floregags). Va ser senyorejat per Galceran d'Àger i apareix esmentada la família dels Florejacs, segurament castlans del lloc. Al segle XIII pertanyia als Alemany de Cervelló. Als segles següents, ja convertit en un un palau renaixentista, va ser possessió de diverses nissagues que anaven emparentant per matrimoni: els Josa, els Cortit, els Bartomeu, els Agulló, els Ribera. Al segle XVIII pertanyia als marquesos de Gironella. Al segle XX va passar a mans dels Jaumandreu-Balanzó i actualment pertany a la família Febrer. Aquesta família va emprendre la restauració del conjunt que es pot visitar, amb visita guiada, els caps de setmana.

L'edifici actual ocupa un sector de l'antiga muralla, adossat a una de les seves torres i es pot datar al segle XVI. És una mansió de caire senyorial, de tres plantes. A la planta baixa hi ha el vestíbul, el celler i la masmorra i a les dues planes superiors, el menjador, les habitacions i altres dependències. El conjunt compta amb mobles de diverses èpoques i notables col·leccions d'armes i joguines.

CASTELL DE LES PALLARGUES:

El castell de les Pallargues, al terme municipal dels Plans de Sió, a la comarca de la Segarra, fou una fortalesa medieval, documentada des del segle XI com a Castellum Espalargi (mot equivalent a "pallers"). Actualment és un casal o palau quan, al segle XVI, el senyor de les Pallargues, Onofre d'Argençola, decidí reformar el castell. És un monument històric declarat bé cultural d'interès nacional.

La primera referència d'aquesta fortalesa es remunta al 1040 amb motiu de la segona consagració de la Seu d'Urgell en què es fa esment de la possessió, per part de l'església del castell de Guissona, del «castellum Espalargi» esmentat abans, que formava part del seu territori. Diversos documents del s. XI esmenten el castell de les Pallargues. L'any 1061 Bernat bisbe d'Urgell, donà a la canònica de Solsona i als seus canonges els alous que tenia al terme del castell de les Pallargues.

El 1315 era senyor de les Pallargues Berenguer de Rajadell. Segons els fogatjaments de la segona meitat del segle XIV, era senyor de les Pallargues Joan de Concabella. El 1590 el terme havia passat als Argençola que conservaren el domini sobre el terme fins a l'abolició dels senyorius al s. XIX.

CASTELL DE L'ARANYÓ:

El lloc de l'Aranyó està documentat des de l'any 1044 i va restar vinculat als comtes del Pallars fins al segle XIV. Després de diverses compra-vendes, l'any 1393 va ser adquirit per Arnau d'Alta-riba. Els Alta-riba en van mantenir la possessió fins que l'any 1567, Guerau d'Alta-riba el ven a Francesc d'Assís Agulló, senyor de BelIveí. Segons Agustí Duran i Sanpere, dos anys després es van dur a terme les obres de remodelació del castell. L'any 1601 va passar a mans dels Folcràs, família d'origen rossellonès, l'escut de la qual podem veure a la porta de l'edifici. A la fi d'aquell segle Jerònia de Folcràs, pubilla, es va casar amb Antoni de Pedrolo, i la titularitat del castell va passar així a mans de llur fill, Ciril de Pedrolo. L'any 1918 hi va néixer el famós escriptor Manuel de Pedrolo.

El castell que, amb poques modificacions, ha arribat als nostres dies va ser construït al darrer terç del segle XVI. És una mole compacta, de planta trapezial, amb una torre adossada. està construït amb carreus de mida irregular, ben tallats i disposats en filades. Té un portal adovellat i diverses finestres, algunes amb motllura conopial, altres amb guardapols, i al pis superior una galeria d'arquets de mig punt. Hi ha restes d'un matacà i de la corsera que envoltava la torre.

CASTELL DE MONTCORTÈS DE SEGARRA:

Castell palau construït originalment al segle XI però molt modificat al XV, època en la qual va adquirir el seu aspecte actual. Va pertànyer a Berenguer d'Anglesola i després a la família Llompart. Al segle XV va passar a mans dels Sacirera i va resultar molt malmès en la Guerra Civil catalana (1462-1472). Per aquest motiu, l'any 1493 Joan Sacirera va encarregar, mitjançant un contracte que encara es conserva, la seva reconstrucció al mestre d'obres Joan Barrufet. Al segle XVI va pertànyer als Alta-riba i després, per matrimoni, als Marc i als Moixó. Al segle XVII, els Moixó van ser nomenats barons de Montcortès. En van mantenir la propietat fins a començament del segle XXI.

L'edifici és imponent. Tot i ser un palau residencial renaixentista, té un aspecte de fortalesa atorgat per les seves grans torres bessones. L'aparell constructiu és fet amb carreus ben tallats i alineats. A la façana de llevant hi ha el portal, fet amb estretes dovelles. Al pis principal hi ha tres grans finestrals rectangulars, amb els guardapols motllurats rectes, i al capdamunt una galeria de solana, amb restes de matacans. La façana posterior té una estructura semblant, si bé sense porta i amb més obertures de menors dimensions. Són remarcables les cornises, amb diferents filades de rajol, a l'estil mudèjar.

CASTELL DE LA CARDOSA:

El lloc de Cardosa està documentat des del segle XI. L'edifici actual, tanmateix, és fruit d'una important transformació duta a terme al segle XVII, que el convertí en un gran casal o casa forta de caràcter senyorial. Al portal adovellat hi llegim la data de 1678, i a una finestra de la façana lateral hi podem veure un escut nobiliari.