XXXV Caminada Codinenca (Sant Feliu de Codines – El Cussonell – Castell de Montbui – Ermita de Villar)

35a edició de la Caminada Codinenca que anualment organitza el Centre Excursionista de Sant Feliu de Codines i que enguany ens ha portat al Castell de Montbui (actualment en fase d’arranjament) per un seguit de corriols que ens han fet creuar la zona dels Saulons que conreaven els nostres avant-passats, per collir-hi cireres, raïm, ametlles i avellanes.

Desprès d’esmorzar, hem anat a visitar el castell, comprovant les obres d’arranjament fetes, i tot seguit, hem baixat altre cop per bonics i amagats corriols, fins a creuar la carretera BP-1432 per anar a l’ermita de Villar, des d’on hem creuat el torrent de Villar i després de passar per les Aldeas Infantiles S.O.S., hem encarat la pujada cap al punt d’inici d’aquesta bonica i ben organitzada caminada.


El Castell de Montbui.-
La història del castell de Montbui està documentada des de l’any 987. Era la residència de la baronia de Montbui. L’any 995, els comtes de Barcelona el van assignar en feu a Gombau de Besora. Aquest va morir el 1050 i va traspassar el castell a la seva filla Guisla de Besora, segona esposa de Mir Geribert, príncep d’Olèrdola. Mir estava enfrontat amb el comte de Barcelona, Ramon Berenguer I. Aquest es va oposar al traspàs.

L’any 1059, però, van fer les paus i el comte va donar a Mir Geribert les terres que formarien la baronia de Montbui. D’aquestes terres en formaven part les parròquies de Sant Pere de Bigues, Sant Esteve de Palaudàries, Sant Mateu de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Genís de l’Ametlla, Sant Andreu de Samalús i part de l’actual parròquia de Santa Maria de Caldes de Montbui.

Fins al segle XVIII la propietat del castell va anar passant per diferents mans: els Bell-lloc, senyors de la Roca del Vallès, els Cabanes i Pere de Sentmenat, que el 1178 el va comprar a Ramon de Cabanes. I el 1240 va passar sota domini del bisbe de Barcelona, que el va fer reconstruir el 1308. Des del 1381 i fins a finals del segle XV va passar per diversos propietaris.

L’any 1490 hi va haver un canvi de jurisdicció i la baronia va passar al Consell de Cent, que va considerar l’indret carrer de Barcelona. Els consellers de la capital van mantenir-ne la baronia fins al 1714, quan, després de la desfeta de la Guerra de Successió, els borbònics en van ordenar l’enderroc. Va ser el mateix destí que van córrer la majoria de fortaleses catalanes. L’any 1949, aquest castell medieval de Bigues i Riells es va declarar Bé Cultural d’Interès Nacional.